dimarts, 13 de maig de 2014

Complementaris

Va ser a partir del David del bloc Who's There que vaig descobrir a Stefan Zweig, i després de llegir-me i encantar-me Grans moments de la humanitat ara m'estic llegint Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) i segueix sent una lectura plena dinterés. Un creix seguint els seus raonaments intel.ligents i profunds, el lector s'equipa d'idees i plantejaments d'un escriptor que aporta moltíssim. Lectura que provoca silencis de reflexió per poder gaudir-ne'ls i gravar així frases indiscutibles i agradablement lúcides.

I segurament serà un pas previ per llegir-me nova obra dels citats escriptors, de Balzac encara no he llegit res, i segons Sweig aquest novel.lista francès va ser tot un Napoleó literari, amb un saber immens i un poder intuïtiu sorprenent, qui rarament retornava al món situat fora del seu.

Ahir a la nit llegia aquesta idea:

La intensitat, la voluntat, ho és tot, perquè depèn de l'home; l'èxit i la fama no són res, doncs és l'atzar qui els decideix.


Un plaer, cadascú d'aquests novel.listes crea una llei de vida, un concepte de vida.

(A la imatge una obra de l'artista  M. Cornelis Escher)

dissabte, 3 de maig de 2014

Tenaç

No només a Zorba, el griego ell està magnífic, perquè quin personatge més entranyable interpreta com a Santiago l'esplèndid actor Anthony Quinn al film El viejo y el mar, basat en la famosa novel.la d’Ernest Hemingway.


La recomano molt, de veres, és una bellíssima història de superació personal on el mar pren un adorable protagonisme, quedant ben palès pel protagonista que més important que la vida ho és el peix, l'objectiu. Ell és més que un gran pescador, una persona perseverant, senzilla, plena d’esperança i gran passió per allò que creu i estima.

I les notes musicals que l'acompanyen criden l'atenció per la bona sintonia amb l'argument narrat, una simpatia de sons que recorden l'altre boníssima que he citat a l'inici de l'entrada. Diria que al film només li manquen les olors! Sempre la tindré entre les pelis més bones que he vist.

divendres, 2 de maig de 2014

Pausa

Uns moments per a no pensar gaire:

Com es diuen els de Betlem?
- Figuretes...

Era un xiquet tan brut, tan brut, tan brut, que quan la professora esborrava els apunts de la pissarra, ell ho esborrava del seu quadern.

Això són dos granets d’arena pel desert i li diu un a l’altre: 
- Ei... crec que ens persegueixen...

Hi havia una vegada un home tan beneit, tan beneit, que posava el diari a la gelera per llegir les notícies fresques.

- El meu fill va en bicicleta des dels quatre anys... 
- Ah doncs ja deu estar lluny !!!


Dibuix de l'il.lustrador Pablo Amargo.

M'expliques un acudit?