dilluns, 25 de novembre de 2013

Desencaix

No ploreu més el temple
de temps enderrocat.
A ponent us esperen
lliures camins de mar.


(VIII de La pell de Brau, poemari de Salvador Espriu)

Paraules encara vigents avui.

dissabte, 23 de novembre de 2013

Sinera

Aquests mesos fan una exposicó al CCCB sobre en Salvador Espriu "He mirat aquesta terra" una gran oportunitat per apropar-se al món literari d'aquest gran escriptor i poeta, en motiu del centenari del seu naixement, i com sempre les mostres que s'organitzen en aquest espai cultural són per a col.leccionar-les en la nostra memòria.

Extrec un fragment que es pot llegir en aquesta mostra referent a Sinera, el món mític creat pel poeta, l'origen d'inspiració del qual neix d'uns dibuixos del seu pare:

Quan parlen de si jo tinc influències de Ruyra i de Valle-Inclán, i de Miró, és possible que en tingui, no diré que no, perquè els he llegit, però la base del meu món més o menys titellaire, també anoninat, són els ninots del meu pare.


Sinera (el poble d'Arenys al revés) és el món mític que l'escriptor català Salvador Espriu creà per a les seves obres, un món que en principi és síntesi de la seva infantesa, del món que li plau, però que també és el món on passen tots els esdeveniments de la seva obra i on situa els seus personatges grotescos, que representen diferents elements de la realitat; aquests personatges es van repetint en diferents obres i se'ls pot resseguir tot el seu cicle vital.

Aquí et poso dos enllaços dedicats a aquest aniversari: 1 i 2 plens d'activitas entorn d'ell.

Aprofitaré el fet per descobrir aquest autor. Ja tinc el poemari de La pell de brau, que no vaig poder desistir a l'entrar a donar un cop d'ull a la llibreria Laie del mateix centre, i em quedaria amb tants llibres que prefereixo, si puc, intentar frenar l'impuls.

divendres, 15 de novembre de 2013

Secret

Per aquest cap de setmana una veu molt familiar...



"Perdó", és tot el que no pots dir. Passen els anys i encara, les paraules no surten fàcilment, (dir) alguna cosa com "perdó"...

I què se n'ha fet de la Tracy Chapman?

dijous, 14 de novembre de 2013

Ram

Obertura que com ull mira,
joc d'enfora i endins abstret en obra d'art.


 Viuria desnutrida sense tenir la presència de certa bellesa enaltint els meus sentits.

dimarts, 12 de novembre de 2013

Benigne

Heu estat mai morts? Jo sí; unes quantes vegades. I és un estat tan benigne, tan plaent, que puc entendre perquè no n'ha tornat ningú. La mort només mata els desitjos i les obligacions. I sense desitjos ni obligacions, per a què tornar a la diminuta circumferència d'aquest nostre univers?


Paraules d'una reflexió textual de Zuviria, el protagonista principal de Victus, la novel.la d'Albert Sanchez Piñol, que encara m'ocupa aquests dies, i que, malgrat el gran desplegament de vocabulari militar (una guerra té això també) m'està agradant per l'escenificació i l'entretinguda descripció del relat de la història dels aconteixements que giren en dates entorn del 1714. Ara ja estic pel setge de Barcelona, déu ni do com va quedar la nostra capìtal i la valentia de la resistència catalana. A més la lectura té missives molt lúcides. Llegir per saber.

He posat com a fotografia un paisatge de la tardor vigent als nostres Pirineus, que és concreció del que podem trepitjar aquests dies, una bellesa que sembla silenciada però està molt i molt viva.

dimecres, 6 de novembre de 2013

Fonament

Sigues tu mateix, els altres llocs estan ocupats.
 

Paraules de l'escriptor irlandès Oscar Wilde (1850-1900).

Perquè ja hem comprovat algun cop que no és bo anar en contra de nosaltres mateixos. I, ara, afegeixo, i com a país tampoc.