dimecres, 19 de setembre de 2012

Jersei

Tenir aquest bloc m'aporta, em senta bé, i em permet compartir descobriments, reflexions, mirades... Ahir va ser la Sílvia, avui és l'Helena qui m'ha aventurat pels mots de l'escriptor Jaume Subirana, transcric doncs un poema seu, ben oportú:

QUE SEMPRE FOS SETEMBRE

Que sempre fos setembre,
que l'hivern ens esperés en va.
Que cada aiguat,
que tot el fred, que tanta absurda pressa,
que tot el que s'acosta, trist octubre,
fos cada cop com la sorpresa amable
de la primera pluja,
de la primera cita,
del retrobat jersei.



De veu clara, sense encargolar els mots, expressat amb tendresa, ha estat una sorpresa amable, càlida troballa com la que m'inspira aquest suèter d'espigats colors de llana.

dimarts, 18 de setembre de 2012

Goig

Ben matinera avui, llegeixo en una entrada del bloc de la Silvia: 
La llengua és l'ànima d'un país i mereix moltes atencions.


I immediatament, aquestes paraules de la Merçè Rodoreda, vibren tant dins meu que també vull que formin part d'aquest bloc. Gràcies Punyetera per fer-me viure aquest moment ple de goig... somric.

No sé l'autoria de la imatge, però la trobo d'una força enorme, molt coincident.

Molt bon dia a tots!

dilluns, 17 de setembre de 2012

D'una peça

Amb massa freqüència oblidem la importància fonamental de les paraules, del llenguatge, de la literatura. Els humans som animals de paraules, i l'aportació de paraules exactes, precises i genuïnes és el material amb què es construeixen les obres que llegim i escrivim. El llenguatge ens humanitza, i el llibre és l'altre nom del gran procés d'humanització d'aquests animals racionals que som. Com més paraules més humanitat, i com més expressió, més felicitat.

Necessitem les paraules -la literatura- per a la nostra ordenació interior, com instruments del nostre pensament -pensem amb paraules- i per disposar de prou material per expressar-nos, i una de les condicions per aconseguir la felicitat és que l'expressió no es quedi mai enrere de l'experiència. Hem de ser capaços d'expressar tot el que sentim i vivim, perquè tot el que se'ns quedi a l'interior inexpressat o mal epressat per manca de paraules suficients o d'un vocabulari aproximat i deficient, es converteix en obstacle per a la llibertat interior, en una molèstia per a la felicitat, i a la llarga aquests acumulació d'esperiències no dites o mal expressades produeix una explosió de violència cap a fora o una implosió nefasta cap a dins.

Així doncs, la primera exigència de tota literatura és la correcció, que el text estigui ben escrit. Un bon llibre és el que està ben escrit, i un mal llibre és el que està mal escrit. A més a més, el llibre conté i produeix altres beneficis secundaris, laterals, com són la informació que aposta, la seducció de trames, el plaer de l'evasió, les experiències que el lector viu per mitjà de personatges interposats etcètera, fins i tot l'augment de l'eloqüència processal, amatòria o de controversia, però la paraula, la bona escriptura, és la base, el benefici principal. Si la història fos l'element principal, els missatges de socors serien els textos més importants de la literatura.


El poeta rus Joseph Brodsky arriba a dir que si les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més diners als pressupostos d'educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat. Diu també que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin, de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l'increment del nostre cabal intel.lectual.

Extret del llibre La lectura i els llibres, d'Emili Teixidor, un seguit de reflexions que l'autor va recollir al llarg de la seva vida sobre la lectura i la seva importància, perquè segons va dient en aquest llibre: llegir no és tan sols un plaer, sinó també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions, a madurar, i a ser persones més completes.

M'encanta aquesta darrera idea, per tant... procurem ser persones més senceres.

dijous, 13 de setembre de 2012

Aroma

Certs aromes estimulen la producció de serotonina (també coneguda com l'hormona de l'humor/plaer), un producte químic relaxant que es troba en el cervell. L'espígol i la camamilla es troben entre els aromes més eficaços.

L’ús de la lavanda (espígol) es remunta a 2500 anys. Els antics egipcis l'utilitzaven com a perfum i per a la momificació. Els romans l'empraven pel bany, la cuina, la relaxació i com a repel.lent d’insectes. A l'entorn del 600 aC la lavanda es va expandir per tot Europa, des de Grècia a França, Espanya, Itàlia i Anglaterra. Al 1600 la lavanda es cultivava a Europa amb finalitats comercials. La reina Elisabeth I d’Anglaterra prenia té amb lavanda, Louis XIV de França prenia banys amb aromes de lavanda. Però va ser la reina Victoria la que la va posar de moda com perfum per les dames angleses.


A mi aquesta lamiàcea m'encanta, tant el seu color com la seva olor. L'anada a la Provença francesa per veure en viu aquesta imatge és una il.lusió que mantinc en peu, a més allí, a Grasse, es troba l'atractiu Museu Internacional del Perfum. No és estrany que l'escriptor austríac Patrick Süskind ambientés en aquesta ciutat, part dels aconteixements de la novel.la El perfum.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Força

Ella és la nord americana  Carla Cook:



Diga'm, diga'm... què sóc jo per a tu?...

dissabte, 1 de setembre de 2012

Ok

Comentàvem just aquest matí, mentre em prenia els cafetons, un darrere l'altre, (doncs sempre me'n prenc dos de matiners) sobre l'efecte de l'estimable cafeïna: que si diuen que el seu moment àlgid és a les dues hores de la seva presa, que si... i com això sempre ens estranya a tot bebedor cafeinòmen, he decidit esbrinar-ho, saber allò que diuen els experts: 

Durant milers d’anys la gent ha gaudit d’aliments i begudes que contenen cafeïna. La cafeïna és un dels ingredients alimentosos més estudiats. Malgrat això, persisteixen les controvèrsies i les equivocacions sobre aquest component.

Un dia, a l’any 2737 A. de C., l’emperador xinès Shen Nung es trobava bullint aigua prop d’un arbust, quan una de les seves fulles va caure dintre del recipient, creant així una beguda de meravellosa aroma i la primera tassa de te. El cafè es va originar a l’Àfrica aproximadament en el 575 D. de C. Els grans s’utilitzaven com moneda i es consumien com aliment. Ja en el segle XI, els àrabs preparaven begudes a base de cafè. I en el 1519, els conquistadors del Nou Món van ser convidats, per l’Emperador asteca Moctezuma a provar una beguda a base de xocolata. Les primeres begudes amb gas i cafeïna es van crear al voltant del 1880.

  
L'efecte de la cafeïna és gairebé immediat. Estudis anteriors mostraven que l'activació començava als 30-45 minuts de la ingesta, però un nou estudi demostra que la millora comença tot just als 10 minuts, i 45 minuts és el temps necessari per assolir la màxima concentració en sang, però al cap de pocs minuts, la meitat d'aquesta concentració està ja en la sang.

Els experts fixen el temps de durada de l'efecte de la cafeïna entre les dues i tres hores, encara que hi ha alguns autors que ho perllonguen fins a quatre o cinc, depenent de la sensibilitat de l'individu i el ritme de metabolització, que varia moltíssim amb l'edat.


Investigadors del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona han conclòs que combinar cafeïna i glucosa afavoreix l'atenció, l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat.

Ok! ara sí que em quadra: l'efecte de la cafeïna és ràpid però s'absorveix al llarg d'un parell d'hores aproximadament, depenent del tipus de metabolisme de cadascú.