dilluns, 30 de juliol de 2012

Desconnexió

Vénen dies pel reconfort i la desconnexió de la quotidianitat...

Et deixo dues propostes jazzístiques, els dos músics eran nord-americans, a veure si t'agraden:

1) El pianista és Duke Pearson:



2) El trompetista és Blue Mitchell :



Bons moments!

dimecres, 25 de juliol de 2012

Refresca't

Un massatge amb glaçons?


Com no, endavant!

diumenge, 22 de juliol de 2012

Dubte

El dubte constitueix un estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció, o afectar únicament a la creença i a la fe. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta.

Per arribar a aquesta primera veritat, que fonamenta la raó humana, cal fer el procés de posar entre parèntesi el que creiem saber fins a tenir un criteri que ens permeti distingir si allò que sabem és prou ben fonamentat o no. Per Descartes el dubte és una forma de posar en crisis el coneixement rebut i encara no prou clar i distint.  El dubte només és interessant com una etapa (provisional) fins deixar de dubtar... 


Recomano anar a veure l'obra de teatre que aquests dies fan dins el Festival del Grec, Dubte, a més de la seva excel.lent interpretació i fina ironia, l'exposició temàtica interroga als assistents entorn del dilema en que es troba la raó alhora d'identificar la veritat. I d'una manera o altra un s'hi pot identificar, doncs malgrat que intentem no tenir prejudicis, seguim tractant amb aquests.

dimarts, 17 de juliol de 2012

Resplendor

L'altre dia veia un reportatge sobre Finlàndia, algú ja ha vist l'espectacle cromàtic de l'aurora boreal?

Aquest fenòmen consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la terra. A les latituds en l'hemisferi nord es coneix com aurora boreal, batejat amb el nom de Galileu Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com aurora austral. Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s'observen a d'altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus.

L'aurora típica és una resplendor difusa i estesa en forma de cortina. De vegades es formen arcs que poden canviar de forma constantment. Cada cortina es compon de diversos raigs paral·lels i alineats en la direcció de les línies de camp magnètic, la qual cosa suggereix que el fenomen al nostre planeta està relacionat amb el camp magnètic terrestre. Diversos factors addicionals poden provocar a les aurores l'aparició de línies amb un color específic.


A través de la història la gent ha estat escrivint i parlant dels sons associats a les imatges de l'aurora. El danès Knud Rasmussen, explorador efecte va esmentar que el 1932 es descriu com el de les tradicions populars dels esquimals de Groenlàndia. Els mateixos sons en el mateix context s'esmenten per l'antropòleg canadenc Ernest Hawkes el 1916. Avui en dia, moltes persones segueixen aquests sons en la presentació d'informes, encara que les seves gravacions mai han estat publicades, i que hi ha problemes científics amb la idea d'escoltar sons procedents d'aurores. L'energia de l'aurora i altres factors fan que sigui poc probable que els sons arribin a terra, i fer coincidir els sons amb els canvis visibles de la matinada, existeix conflicte amb el temps necessari per a la propagació del so que es pot escoltar. Algunes persones especulen que un fenòmen electrostàtic induït per aurores podria explicar els sons.
 
Les aurores polars es visualitzen a les zones properes als pols, tanmateix en ocasions molt poc freqüents s'han visualitzat a latituds molt inferiors. Està documentada la visió d'una aurora boreal a Catalunya el 25 de gener del 1938.

Jo el tinc pendent, però estic preparada per viure uns quants dies plens de nit sota el seu efecte... i d'imatges encegadores n'hi ha tantes com un vulgui.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Tres

Guspires somrients,
sabors de figues i vi blanc.


En bona companyia el temps flueix relaxat.

dijous, 5 de juliol de 2012

Únics

Altres cares de l'art:




L'Acadèmia de la Televisió (ATV) i la Fundació ONCE van presentar fa uns dies "Únics, altres cares de l'art," sèrie documental que busca difondre l'obra d'artistes amb discapacitat. Al llarg de 12 capítols, representants del món de la cultura, com Albert Boadella, Víctor Ullate i Assumpta Serna, apadrinen a un artista novell discapacitat.

dimarts, 3 de juliol de 2012

Dialògic

Segons diu el filòsof José Antonio Marina, en el seu llibre La recuperació de l'autoritat :

Anomenem voluntat a la facultat que ens permet el comportament lliure. No és una facultat innata, sinó el conjunt de quatre destreses apreses: inhibir l'estímul, deliberar, prendre decisions i suportar l'esforç. Si manca qualsevol d'aquestes destreses, la llibertat s'esquerda. Aturar l'impuls és doncs el primer pas cap a la construcció de la voluntat, i no és per estoïcisme moralitzant sinó perquè necessitem analitzar-lo per saber si volem seguir-lo.


El filòsof anglès Locke va exposar amb agudesa aquest procés d'alliberació: tenint la ment en la majoria de casos el poder de suspendre l'execució i satisfació d'algun dels seus desitjos, i així de tots, és lliure de considerar els objectes d'aquests, examinar-los per totes bandes, comparar-los amb d'altres. En això resideix la llibertat que té l'home; i per no fer ús del seu dret ve tota la veritat d'errors, equivocacions i faltes en les quals incorrem en la conducció de la nostra vida i en els nostres esforços per obtenir la felicitat; i així precipitem la determinació de la nostra voluntat i ens comprometem massa aviat, abans de l'examen pertinent. Per evitar això tenim el poder de suspendre la prossecució d'aquest o aquell desig; com cadascú ho experimenta quotidianament dins de si mateix. Això em sembla la font de tota llibertat; en això semblaria radicar el que s'anomena lliure albir. Durant la suspensió del desig, tenim l'oportunitat d'examinar, considerar i jutjar el que és bo i el que és dolent del que farem; i quan, basant-nos en el pertinent examen, jutgem que hem complert amb el nostre deure i fet tot allò que podíem o devíem fer en prossecució de la felicitat; i no és una falta poder i actuar d'acord amb l'últim resultat d'una anàlisi justa.

No podem doncs refiar-nos dels nostres desitjos, perquè poden ser incompatibles entre ells, o inconciliables amb els desitjos dels altres, o cruels. Per això és necessari aturar el seu impuls per veure si ens convé o no seguir-los. Aquesta capacitat és exigida i possibilitada per la nostra convivència social.

Un infant aïllat de la resta de la humanitat no sabria alliberar-se de la tirania de l'estímul. La intel.ligència humana es construeix de manera dialògica.

Aquest autor té publicats un seguit de llibres sobre educació que valen moltíssim la pena, no només aporta eines dirigides a la formació dels nens sinó també per a un mateix, de les seves lectures en surts més endreçat i ens dóna l'oportunitat d'humanitzar-nos.