dimarts, 26 de juny de 2012

Instruir

- Mama, ja no vull anar a Mallorca!
- Ara ja és massa tard per dir-ho. O sigui que calla i continua nedant. 


Total, és aquí mateix.

dilluns, 25 de juny de 2012

Interpretar

Diu un proverbi turc que... Qui busca amics sense defectes es queda sense amics. Darrerament hi penso, perquè hi ha desencontres dolorosos.


Sé que el temps ens cura, i a canvi ens anem fent més apresos...

(A la imatge l'obra Composició Nº 8, 1923, de Kandinsy)

dimecres, 20 de juny de 2012

Preludi

El català Xavier Dotras dóna nom al seu trio jazzístic. I encara que ha actuat a les sales i auditoris més importants de Catalunya, encara no he tingut el gust d'escoltar-lo en directe, de fet el desconeixia fins fa pocs dies. El seu darrer disc Preludes està inspirat en la forma clàssica de preludi i pren elements compositius tant de compositors clàssics, de jazz com de música de pel·lícules.



Si t'agrada, sàpigues que tocarà a la Pedrera aquests dies d'estiu.

dilluns, 18 de juny de 2012

Imatge

Una proposta ben interessant, que s'ha dut a terme a la National Gallery of Art, Washington DC, Juny 17th. 6.pm, doncs es va convidar al públic a fer volar la imaginació a partir d’obres de Joan Miró i de la música d’Ignasi Terraza, qui ell mateix ens diu: 

Com a persona que va perdre la vista als 9 anys, puc recordar els colors i perspectives, i no tinc una concepció visual de l’espai. En algunes exposicions de quadres o museus hi ha audioguies especials per a persones cegues. En aquestes guies la informació és una descripció de la imatge per permetre que la persona invident construeixi una imatge interna de la imatge. La meva proposta és convidar a l’audiència per fer el mateix exercici que jo faig en imaginar el quadre, i després escoltar una composició musical inspirada en aquesta imatge interior enlloc de la imatge real.


A veure si en un altre moment ho fan també per aquí, més a prop.

dilluns, 11 de juny de 2012

Fum

L'art existeix perquè la vida no és suficient.  Són paraules del poeta brasiler i crític d'art  Ferreira Gullar.


(A la imatge un fragment d'un dibuix preciós de la Maijo)

dissabte, 9 de juny de 2012

Daurat

El fet de no ser comprès per ningú era la meva raó de ser.

Aquestes paraules formen part de El temple del pavelló daurat, que és la darrera novel.la que m’he llegit, i ha estat una mica per casualitat, doncs fa unes setmanes vaig fullejar un seguit de llibres que hi havia a la prestatgeria de l’entrada a la sala de prèstec de la biblioteca. En llegir la sinopsi de la contraportada, i veient que la literatura del seu autor Yukio Mishima, és considerada de gran bellesa, em va cridar l’interés de llegir-la.

Una història d’aquelles que s'endinsarà dins del record de lectures singulars, per a lectors oberts a apreciar les minucies dels detalls en els drames interiors dels personatges, moguts per la recerca de l’alegria en el benestar personal de l’individu.


Ventall de descripcions detallistes i acurades, poètiques fins i tot. Tot són sentiments, sensacions intimistes, descomposant les diferències subtils en els caràcters, comportaments, expressions… Pàgines impreses de percepcions subjectives que neixen dins un protagonista de caire obsessiu, insatisfet, ple de dubtes i contradiccions del seu estat vital, d’un mateix, del que vol. Un ser que podríem definir (per entende’ns) com estrany, mogut per un estat anímic alterable i accentuat d’inestabilitat.

Un relat que poc a poc va captivant a l'expectant lector, fins a deixar-ne empremta. Només una cosa més, la propera setmana retornaré el llibre, però demanaré en prèstec La remor de les onades, esmentada com a exquisita, una altra obra d’aquest autor japonés, considerat un dels autors cabdals de la literatura japonesa i mundial, que el va dur a optar al Nobel en diverses ocasions. I una coseta més, en Yukio es va suicidar el 1970 seguint el ritual tradicional japonés de l’harakiri.

divendres, 8 de juny de 2012

Brolladors

Ahir va ser un dia en el que vaig gaudir de proteïnes vàries, totes divertides i nutritives.


I vaig ser acompanyant del duo Marta-Barbollaire que anava a la recerca de la bona imatge. L'hauran trobat? Records Maijo i Carme! 

(Aquesta imatge està extreta de la xarxa, es que encara no en tinc cap meva)

divendres, 1 de juny de 2012

Fils

L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

La tanatòloga argentina Stella Maris, deixeble de la psiquiatre suïssa Dra. Elisabeth Kübler-Ross, ens diu: Les emocions modifiquen la capacitat immunològica. Treballa les emocions i reforçaràs la teva salut. Accepta el diagnòstic però mai acceptis el pronòstic. Si abandones l'esperança de millorar, de lluitar per la teva pròpia salut actives el suïcidi endogen. Tot el que com, penso i sento va teixint la salut, es pot aprendre a teixir.


I no només ho diu ella, està clar, només he pres les seves paraules com a exemple.

Aprenguem doncs a teixir-nos, dediquem temps a entrellaçar els nostres propis fils. Se suposen moltes coses, però podem contribuir a ensenderar certs senyals.