dimarts, 29 de maig de 2012

Quatre paraules

Enllaçant amb l'entrada de la Marta en el seu bloc A la llum d'un fanalet, aquí un altre poema de l'escriptor i pintor gironí Narcís Comadira:

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.




 (Poema Quatre paraules, i pintura Paisatge, les dues composicions són seves)

dissabte, 26 de maig de 2012

Jacintha

Ella és la cantant singapuresa Jacintha, que fou als anys 90 quan ja plenament consolidada com a cantant i actriu va començar a enlluernar fóra del seu país, entrant així a l'escena d'EUA a través de presentacions personals i un parell de discos de jazz, com fou l'àlbum Here's To Ben,  en el que va retre homenatge al saxofonista tenor Ben Webster.

Aquí pots escoltar-la en una de les peces que li va dedicar:



Dolços records em vénen al pronunciar Georgia... ohh Georgia... una vella cançó dolça i clara...

Diria que la seva veu també sona agradablememt melosa, i el saxo es pronuncia de meravella.

divendres, 25 de maig de 2012

Senyals

El músic anglès, de veu del tot singular, Antony Hegarty, expressa en una entrevista el següent: M'encanten els nens, però debem autoregular-nos i organitzar-nos depenent de l'entorn en que vivim, per necessitat, per sobreviure. Som moltíssims, masses. És antiquat pensar que debem reproduir-nos perquè sí.


Aquesta opinió em fa pensar, em crea una descàrrega de reflexions sobre la maternitat, la vida, el planeta, l'existència... Penso, que potser massa sovint ens manca un reforçat criteri davant la presa d'accions, a més diria que anem molt i molt per lliure.

(A la imatge una obra de l'artista anglès David Hockney)

dimecres, 23 de maig de 2012

Gourmet

Si ets una persona amb gust delicat i exquisit paladar, coneixedora dels plats de cuina  significativament refinats, que té la capacitat de ser catadora de talents de gastronomia al provar el nivell de sabor, finura i qualitat de certs aliments i vins, aleshores segurament hauràs sentit parlar dels següents termes i sabràs concretament que són: burrata, fugu, galanga, izakaya, kobe, gastrobar, kaiseki, kopi luwak, icewine, matxa, ponzu, lukum, macarons, soba... (sferificació, molecular...). Aquí et poso algunes definicions:

Burrata: crema de formatge fresc italià.
Fugu: peix globus, i degut a que és mortalment verinós si es prepara incorrectament, s'ha convertit en un dels plats més célebres i notoris de la cuina japonesa.
Galanga: popularment anomenada gingebre de Siam o galanga de Java.
Izakayaés un bar o restaurant típic japonés, que a més es poden trobar a les ciutats més cosmopolites del món. El menjar se serveix en racions no massa grans, i sempre pensat per compartir i no com plats individuals.
Kobe:  és una ciutat del Japó, la vaca de Kobe està considerada la més bona del món.
Gastrobar: es denomina així a un bar-restaurant que procura apropar l'alta cuina a les classes més populars servint tapes d'autor a preus assequibles, almenys aquesta és la intenció.
Kaiseki: era un menjar lleuger servit a la cerimònia del té japonès però ara es fa servir com a entrada en els restaurants japonesos.
Kopi luwak o cafè de civeta: és un dels tipus de cafè més cars del món. Es fa mitjançant la ingestió i el pas de les baies de cafè pel tracte digestiu de l'animal civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus), o altres civetes, quan aquest animal les defeca, les llavors de cafè mantenen la seva forma original. (D'aquest tipus de cafè en vaig parlar en una anterior entrada).
Icewine o vi de gel: no és un vi fred com es podria pensar, sinó un vi molt dolç provinent d'un raïm congelat el qual neix principalment de raïms Riesling i Vidal congelats per l'hivern (també s'usa Chenin Blanc, Chardonnay, Semillon i fins Merlot entre altres), ja que resisteixen temperatures per sota del punt de congelació. Els majors productors d'Ice Wine en el món són Canadà, Austria i Alemania
Matxa: és un té verd mòlt emprat a la ceremonia japonesa del te.
Ponzu: és una salsa emprada a la cuina japonesa, elaborada amb mirin (condiment dolç), tonyina, vinagre d'arròs... 
Lokum: és un dels dolços més antics del món, d'origen turc. Es tracta d'un dolç fet amb almidó i sucre. Sol aromatizar-se amb aigua de roses o amb llimona, i té una consistencia suau i lleugerament enganxosa. 
Macarons: és un pastisset tradicional francès fet de clara d'ou, ametlla mòlta, sucre glas i sucre. El dolç procedeix del segle XVIII, sorgint del forn del pastisser de la cort francesa com cúpules rodones amb base plana semblants a merengues. Els macarons es fan d'una àmplia varietat de sabors, segons la confiteria i l'època de l'any.
Soba: s'utilitza comunament per referir-se als fideus fins emprats en la cuina japonesa elaborats amb farina de fajol. Se serveixen freds amb una salsa o brou en què se'ls submergeix, o en brou calent com el ramen. D'altra banda, és molt comú al Japó referir-se als fideus fins com soba en contrast amb els udon que són tallarins gruixuts elaborats de blat.

De tota aquesta petita col.lecció esmentada (la majoria de procedència japonesa) només he provat els macarons (i no macarrons) i m'agraden, probablement tu també els hagis tastat, però per si de cas no és així, aquí et mostro com són:


I diuen (alguns) que aquest seguit de termes que t'he enllistat són la clau del llenguatge culinari cosmopolita. Fins i tot existeix el que es coneix com a fooding que és la jerga del siberita contemporani: food (menjar) + feeding (sentiment). 

Una proposta gustativa més.

dilluns, 21 de maig de 2012

Modèstia

Només sé que sé que no sé res va manifestar Sòcrates en una declaració d'humilitat. Una paradoxa, doncs Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res; la instruïda ignorància del qui assumeix amb modèstia sincera que li queda molt per aprendre.


I és que m'agrada molt aquesta frase, reconéixer la pròpia impossibilitat de fer-se amb el sencer coneixement. El saber pot ser un propòsit, però és un repte perdurable.

divendres, 18 de maig de 2012

Imprevisible

La realitat no està en l'objecte sinó en la mirada, deia Pere Calders (1912-1994).

Aquest any, concretament al setembre, farà cent anys del naixement d'aquest cèlebre escriptor català, que neda junt al gènere d'en Borges i Cortàzar.

Els seus contes són una manera de pensar, una reflexió sobre la condició humana. Sovint posa en evidència l'absurditat de l'home. Un escriptor d'històries imprevisibles.

Intento recordar alguna de les seves històries llegides a l'escola, i em ve al cap el seu estil fantàstic, humorístic i imaginatiu, però cap història concreta, tinc pendent de fer-me amb Tots els contes, per tal de recuperar aquesta creativa narrativa.


(A la imatge una de les seves il.lustracions com a dibuixista)

Tinc una llista immensa de llibres per llegir, aquest plaer de nutrients és del tot irrefrenable.

dilluns, 14 de maig de 2012

Gotes de mar

Vaig trobar molt interessant el darrer programa de Thalassa de la setmana passada en que es parlava de les propietats per la salut de les gotes de l'aigua del mar. 

El 94% de l'aigua de la terra és aigua de mar, d'ella en va sortir la vida fa més de 3.600 milions d'anys. El gran poeta tràgic Eurípedes va dir que l'aigua de mar cura totes les malalties de l'home. Se'n sap molt, però molt s'ha oblidat. I va ser el científic francés René Quintón qui va descobrir que tots els vertebrats som aigua de mar isotónica, que serveix com a regeneració cel.lular automàtica, per tant som autoreparables...

Aquí et poso el reportatge que va passar canal33 el divendres passat:



A veure què et sembla.

dimecres, 9 de maig de 2012

Trobadors

Partint de que aquests dies -del 8 al 17 de maig- té lloc el XVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, exposo aquí els orígens de la poesia:

Amb el naixement de la poesia trobadoresca a final del s.XI assistim a un fenòmen cultural insòlit i de capital importància per a tota la posteritat literària europea: l'aparició d'una poesia culta en llengua vulgar. Amb anterioritat del primer trobador d'obra conservada -Guilhem de Peitieu (1071-1126)- ja hi havia poesia culta, però era escrita en llatí i conreada principalment per monjos i clergues. També hem de suposar, perquè en tenim notícia però no ens ha pervingut, l'existència d'una poesia en llengua vulgar. Es tractava d'una poesia popular, de cançons que acompanyaven els camperols mentre feinejaven el camp o guardaven bestiar, o celebraven les festes com les que tenien lloc a l'entrada de la primavera.


Les llengües romàniques eren el vehicle d'expressió del poble, de la gent comuna, d'aquells que no eren dignes de cap protagonisme històric ni cultural. Per la qual cosa, l'encreuament sorprenent entre un vehicle lingüístic poc preuat  (la llengua romànica) i un mitjà d'expressió elevat (la poesia culta) suposa una revolució, perquè unicament dignifica alguna llengua, sinó que permet als laics accedir a la cultura, esberlant per sempre més la dicotomia entre clergue-culte / laic-inculte.

Els mitjans de producció i de recepció d'aquesta lírica "nova" són ben diferents dels que transmeten la poesia en l'actualitat. Un poema és una cançó, és a dir, un producte poètic i musical. I el trobador és poeta i músic alhora, destre tant en l'art poètica i retòrica, que assimila fonamentalment de la tradició mediollatina, com un virtuós de la composició musical, que manlleva en bona part de l'art litúrgic medieval. Per tant, la poesia neix per a ser cantada, davant d'un auditori, tasca que realitza el joglar, un professional del cant i de l'art instrumental, que va de cort en cort cantant els poemes que ha elaborat el trobador. Els trobadors entenen l'activitat poètica com un art de la creativitat lingüística, que és inventiu i artesanal alhora. 

(Extret de l'Antologia de la poesia catalana; de Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià. A la imatge el trobador Guilhem de Peitieu)

dijous, 3 de maig de 2012

Coração

Ai, l'amour!

Va ser l'escriptor francès Honoré de Balzac qui va dir que un pot estimar sense ser feliç; un pot ser feliç sense estimar; però estimar i ser feliç és una cosa  prodigiosa.

I és que l'amor viatja amb mils d'equipatges i experimenta un munt d'aventures. Com pot ser el que lletreja aquesta afectuosa veu, que encara no coneixia, sona bé, ella és la cantant brasilera Adriana Calcanhotto, la peça és Do fundo do meu coração, si vols aquí tens la seva pàgina web:



La lletra diu alguna cosa així... ara he de saber viure sense tu. Des del fons del meu cor mai tornis al meu.

Et desitjo un entranyable dia, ben prodigiós d'amor!

dimarts, 1 de maig de 2012

Sensitiu

Han estat...

Dies compassats
de plaers miscel.lanis.

On...

L'espai del temps, 
teixia dolça melodia.

Perquè...

Quatre, els protagonistes:
foc, aire, terra i aigua.