dimarts, 25 d’octubre de 2011

Mirar

Llegeixo:

La més exacta de les mirades és la tàctil, ja que poden dibuixar amb precisió la figura de les coses. La mirada suposa un mínim nivell de consciència d'allò que és vist. Mirar indica una actitud intel.ligent, perquè és un autèntic llenguatge, un llenguatge visual, en el que el món que ens rodeja, tot allò visual, és l'emisor, i els receptors som les persones conscients del que mirem. La funció dels ulls no és tan sols veure, ja sigui agitadament o en repós, sinó tocar també amb la mirada. Veiem de forma natural però aprenen a mirar després d'un llarg aprenentatge.


Ara em sembla que ja sé del perquè se'm dóna malament el dibuix, dec tenir la mirada tàctil desprovista de consciència, hauria d'aprendre a palpar, a recórrer allò que veig per tal de tenir coneixença clara de la figura de les coses.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Mar de gavines

Arribat el fred,
qui no té un pensament blau
i amb el vol d'una gavina
traça un viatge d'anada
cap a una platja enyorada?



I és que el mar ens dóna moltíssim, és del tot generós. Com despresa ha estat l'Imma, el seu Mar a la vista és un regal inesperat: sensibles i sensitives onades s'expressen dins d'una extensió de mil bullicis. Un gran gràcies.

(Poesia d' Imma Ginovart amb guspires il.lustratives de Maijo ; dues precioses gavines ampostines!)

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Doctor

Saben aquel que diu...

Esto es un tio que va al médico y le dice:
- Mire doctor vengo por que hace una temporada que me duele mucho esta pierna.
- Oh... esto es cuestion de la edad!
- Ah... pues esta tiene la misma y no me duele oiga.



Diria que és una situació excessivament real, a mi aquest tipus de resposta ja me l'han llançada!

(Si vols llegir més acudits d'aquest humorista entra a Eugenio.)

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Mèrit

Què fàcil i ràpidament caiem en la verbalització del discurs crític i desdenyós sobre els demés. Però, podem modificar aquest recorrent hàbit d'aires despectius:

- Quan vegis un home savi, pensa en igualar les seves virtuts; però quan vegis un home desproveït de virtut, examina't a tu mateix.


Aquestes paraules provenen del filòsof xinès Confuci (551 AC-478 AC). La importància d'aquest personatge està en la posterior difusió del seu pensament, conegut com confucianisme, que sobretot està contingut en les seves "Entrevistes". El seu pensament es pot interpretar com una resposta al clima de desordre i de contínues lluites entre senyors feudals que imperava en l'època històrica que li va tocar viure. El centre de les seves preocupacions va ser la moral personal, tant pel que fa a l'orientació de les conductes privades com a les normes del bon govern.

(A la imatge una obra del pintor francès d'estil fauvista Raoul Dufy, que va destacar per les seves escenes d'esdeveniments socials a l'aire lliure.)

Potenciem més l'oratòria de les virtuts!

divendres, 14 d’octubre de 2011

Carisma

La vocalista canadenca Kellylee Evans ha fet un homenatge ben personal a la ja desapareguda Nina Simone, sense voler ni molt menys imitar-la li ha dedicat el seu darrer treball sota el títol de "Nina".

Aquí pots escoltar una de les peces d'aquest seu darrer àlbum:



Així que fes el que has de fer...

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Nogal

Aquest arbre d’uns quinze metres d’alt és originari d’Àsia Menor, però s’ha aclimatitzat fa molt de temps a l’Europa occidental. S’utilitzen les seves fulles per a tints marrons molt sòlids, i l’embolcall de les nous dóna la nogalina, que es tracta d'un colorant molt emprat en ebanisteria i restauració del moble.


El poeta romà Ovidi evoca a finals del s.IaC en el seu poema “El nogal” el poder colorant de l’embolcall de la nou. I segons l'escriptor romà Plini, els gals empraven l’embolcall de la nou per tenyir la llana en tons marrons i negres. Cal dir que l’embolcall jove també s’utilitzava per colorejar de vermell els cabells.

La fusta de nogal va ser explotada a l’Occident mitjaval, com la del castanyer, per substituir l’alum.

Es realitzaven també tints negres amb les fulles i l’escorça del nogal, menys cares que les obtingudes amb l’agalla però també, per manca de perícia, de qualitat molt inferior. Com el tint penetrava malament en les fibres, el teixit quedava ratllat de reflexos marrons o vermellosos i el to no resistia ni a la llum ni als rentats. Per paliar els defectes d’aquest negre inestable, els tintorers acostumaven a afegir als banys molt ferro com a mordent per tal d’absorvir bé el colorant. Aquest tractament però tornava molt fràgils les fibres i el teixit es deteriorava ràpidament.

L'entomologista francès Guillaume Antoine Olivier, que va visitar l’imperi otomà enviat pel govern francès a finals del segle XVIII i va portar un relat del viatge molt detallat explica que allí les closques de les nous joves permetien obtenir tons de bronze.

Algunes tribus índies d’Amèrica del Nord carbonitzaven l’escorça i l’arrel del nogal per realitzar tints d’un negre profund i durader.

En els nostres dies, l’escorça de nogal s’utilitza encara a tota Àfrica per l’higiene de la boca. Aquesta treu les impureses a les dents i la seva mastegació reaviva la vermellor de les genives, enforteix i realça la brillantor de les dents.



(A la imatge superior el pigment de nogalina, i a la inferior unes nous recent caigudes del seu arbre.)

dijous, 6 d’octubre de 2011

Excessos

El gran Gatsby és una novel.la romàntica d’amors i desitjos escrita per F. Scott Fitzgerald i publicada l'any 1925. Aquest escriptor formava part del que es coneixia com la generació perduda, un grup de narradors nord-americans nascuts a finals del segle XIX que van viure molt de prop la Primera Guerra Mundial, la seva fi i la posterior desesperança davant la destrucció massiva de l'home per l'home. La història es desenvolupa a l'estat de Nova York durant els anys 20 del segle XX. Descrita sovint com el reflex de l'era del jazz en la literatura nord-americana.

Sembla ser que el públic no va acollir bé aquesta novel.la. Va ser en els anys 50 que es va reeditar i va trobar ràpidament un ampli cercle de lectors, provocant que durant les dècades següents es convertís en un text estàndard en instituts i universitats en tot el món. En algunes referències és citada com una de les novel.les més importants de la literatura nord-americana del segle XX.

Jo encara no l’he llegida però fa poc he vist la pel.lícula del mateix nom del 1974 dirigida per Jack Clayton, i haig de dir que m’ha agradat i a més el seu argument és ben actual, lliga amb tota la crisi econòmica present i les seves causes. El film està protagonitzat per un elegantíssim Robert Redford en el paper de Gatsby, un nou ric d'origen dubtós qui vol recuperar l’amor de la seva joventut en una bellíssima i fina Mia Farrow en el paper de Daisy, una dona que viu en l’opulència. Cal dir que els somnis de Gatsby acabaran on els hi toca estar, i això que ell no volia resignar-se.


Si situem la història veiem que durant aquesta època s'estava produïnt un vertiginós però enganyós floriment econòmic que s'explica perquè després de la I Guerra Mundial, Estats Units bullia de desitjos de renovació, de modernització, de diversió, amb inversions desorbitants, excessos a dojo, enriquiments dubtosos i grans multimillonaris ostentosos... que finalment va dur a que el país s'enfonsés dins la Gran Depressió de 1929.

Aquesta ebullició de luxes sonava a ritme de xarleston, moment en que aquest ball va començar a practicar-se com una forma de diversió i distracció. Cal dir que aquest ball s'originà el 1903, com una dansa folclòrica negra als Estats Units, concretament a la ciutat de Charleston, situada a Carolina del Sur. Jo diria que els ballarins són tan ràpids que semblen que duguin patins.

Bé, que podem dir nosaltres amb la que està caient, moltes coses segur.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Arribar

Arribaràs al teu destí encara que viatgis a poc a poc. Expressió popular molt emprada pels islandesos.


Sempre connecto amb paraules com aquestes, i em commouen per dins, perquè m'agrada la lentitud, m'encanta el ritme pausat.

De totes maneres diria que el ritme va implícit en el destí de cadascú, perquè cada individu va a un pas concret inherentment.