divendres, 30 de setembre de 2011

Designis

Plans calmats,
potser desubicats,
fan mudança.

Atesa la introspecció
amatinarà l'activitat.


Però sempre restaran propòsits ajornats.

(A la imatge una obra d'Eunice Kim)

dissabte, 24 de setembre de 2011

Fulles


Tardor, palestra de cromatisme endolcit.

Bon cap de setmana!

dijous, 22 de setembre de 2011

Mirada

He vist per fi La mirada de Ulises (1995).

La vida, diu Theo Angelopoulos, és un concurs vist des de la distància, on podem discernir els seus contorns, el seu significat major,el seu patetisme insuportable i heroic. Es tracta d’una mirada perduda, que només podrà albirar-se en l’experiència del viatge, entès com un trànsit perpetu.

El director grec intenta fer una adaptació moderna d’una obra clau de la literatura universal: la Odissea d’Homer o l’Ulises de James Joyce. Se n’ensurt? No he llegit cap de les obres literàries esmentades, per tant no puc contestar la pregunta. Però ara podria ser un bon moment per endinsar-me en les seves pàgines, n’estic motivada.

I la vida és un viatge, un viatge en aquest cas a la recerca d’una mirada congelada que es troba fixada en les tres bobines que busca el protagonista. Unes bobines que fan viatjar a aquest capficat i insistent director de cinema exiliat (protagonitzat per Harvey Keitel) per l’Est d’Europa, entremig dels desoladors episodis de la Guerra dels Balcans.


Un film contemplatiu, introspectiu, d’observacions acurades, de poc diàleg i d’espais escènics nodrits d’abundans usos del silenci. L’espectador pacient serà capaç de gaudir d’aquest treball fílmic buit de ritmes apressats i replè per contra d’inundant lentitud.


I és que m’agrada el cinema que es coneix com d’autor.

De banda sonora s'acompanya, entre d'altres, per la preciosa música de la grega Eleni Karaindrou.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Dinamisme

L'art cinètic,és un corrent d'arten què les obrestenen moviment osemblen tenir-lo.

Les primeres manifestacions d'art cinètic es donen en els anys 1910, en el moviment futurista i en certes obres de Marcel Duchamp. I és més endavant que el nord-americà Alexander Calder inventa el mòbil, un tipus d'escultura formada per filferro i petites peces de metall suspeses que són mogudes lleugerament pel desplaçament de l'aire de l'ambient.



I és que l’altre dia vaig veure un reportatge sobre aquest artista i em va encantar la traça, i aleshores originalitat, quan va iniciar-se en aquest món de l’art tot construint-se un món particular de figures de filferro, que eren els personatges d’un circ miniatura ben burlesc i divertit pel públic de l’època, que serviria per finançar l'art que volia fer realment. D'aquesta manera serà com més tard aquest enginy el durà a traslladar-ho a una escala major convertint-se en l’inventor d’emotius mòbils, que encara que potser no tinguin cap sentit concret, són sens dubte belleses en moviment, cromatismes expressats per un joc de forces dinàmiques que encisen l’espectador, mentre ell cerca cert equilibri entre la peça i el vent.


Qui no ha fet algun mòbil en algun moment
, jo a l'escola n'havia fet i també me n'havien regalat algun, el darrer que vaig tenir va ser no fa masses anys realitzat per una familiar ben propera, el tenia penjat a la sala del petit piset de l’eixample on vivia aleshores, era fet de peces combinades per tons verds, grocs i marrons. Sembla que va ser ahir, però ja fa...uf, més d’una dècada.

(A la imatge un mòbil d'aquest artista)

diumenge, 18 de setembre de 2011

Casual

Moltes vegades diem coses seguint el so de les paraules com si aquestes s’associessin casualment. Després, mirem si allò que hem dit valia l’alè que hem consumit i de tant en tant descobrim que l’associació casual ha valgut una idea.

Fragment extret d'una de les pàgines de la novel.la que m'ocupa actualment La consciència de Zeno de l'escriptor italià Italo Svevo, una narració psicològica en veu d'un protagonista reflexiu i prou atípic.


I és que certament de tant en tant un viu moments inspiradament fortuïts, espais d'agradable obertura i crescuda, instants il.luminats de vocal màgia. Durant una fracció de temps aboquem sons (paraules) imprevistos que s'uneixen de manera inesperada seguint el discurs previament iniciat.

(A la imatge un dibuix de l'australiana Lucy Deslandes)

dijous, 15 de setembre de 2011

Frescor

Pantalla blanca.
Teclat davant.

Xafogosa temperatura ambiental.

Aixafada pel sol.
Cerco l'ombra.

Entretant, la inspiració s'ha fos.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Refresc

... del naixement de la meva llengua:

Uns monjos de Cuixà, al segle X reben la visita del dux de Venècia. I aquell dia s'adonen que allò que parlen ja no és llatí. Neix una de les grans llengües de la Mediterrània medieval.

Durant el segle IX, les terres que al cap d'uns quants segles s'anomenaran Catalunya, només són una mena de camp de batalla entre cristians, com el comte Guifré, i musulmans, com Llop ibn Muhammad, senyor de Lleida. En aquests enfrontaments, els comtes conquereixen noves terres i les repoblen. A cada nova terra conquerida, hi alcen un castell, com el castell de Mur i, de vegades, una església o un monestir, com el de Sant Miquel de Cuixà.

I justament som en aquest monestir un dia del segle X. Hi acaba d'arribar un visitant il·lustre. És Pere Ursèol, dux de Venècia, que ve per retirar-s'hi. Quan el senten, aquells monjos s'adonen que, tot i que el visitant és cristià com ells, no parla exactament com ells: parla en la seva pròpia llengua. I fan un petit salt endavant: "si ell, que és venecià, parla la seva pròpia llengua, nosaltres, que també parlem una llengua pròpia, què som?"

Hauran de passar encara uns quants segles, fins al XII, perquè tinguem una mostra escrita d'aquesta nova llengua. Són Les Homilies d'Organyà (un recull de sermons o homilies, és a dir, comentaris que fa el capellà durant la missa, referits normalment a les lectures de l'Evangeli).


I també haurem d'esperar al segle XII perquè aquella intuïció dels monjos de Cuixà es converteixi en una consciència clara de comunitat. Una de les primeres mostres escrites és la Gesta del comtes de Barcelona (una crònica feta al monestir de Ripoll i que narra la història del llinatge de la casa comtal de Barcelona i dels primers reis de la corona d'Aragó). Aquesta crònica eleva el comte Guifré a la categoria de fundador de la dinastia. Però no serà fins al cap d'un quant temps que trobem una de les primeres mostres de l'escut comtal, les quatre barres. És al sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, a la catedral de Girona.



I així aniríem llegint fonts testimonials de la llarga vida de la llengua catalana.

Interessant saber que el text original de les Homilies d'Organyà es troba a la Biblioteca de Catalunya, mentre que a Organyà (Alt Urgell) lloc on es van trobar l'any 1904 aquests documents, se n'exposen unes reproduccions que es poden contemplar a la sala de "Les Homilies", al centre de la Vila, on hi ha instal.lada, també, l'oficina de turisme.


(A la primera imatge un fragment de les Homilies d'Organyà, a la segona imatge Genealogies dels comtes de Barcelona del sXV, i a la tercera imatge el Museu de les Homilies d'Organyà)

dilluns, 12 de setembre de 2011

Vincle

El territori del Peace River, al centre d'Alberta, és un mosaic de pastures i boscos traçat al peu de les Muntanyes Rocalloses. Aquí, enmig dels camps d'extracció de petroli i de gas i de les empreses d'extracció de fusta, viu en una casa aïllada en Peter Von Tiesenhausen, artista que ens mostra, juntament amb el seu art, una relació inseparable amb la naturalesa.


L'espai natura com llenç de treball i expressió per l'artista.

M'agrada aquesta baga creativa, dansen sensacions oxigenants i pacífiques.

dijous, 8 de setembre de 2011

Envit

Hi ha peces que com certs camins a mida que t'hi endinses més en gaudeixes, i sorprenen fabulosament. Et recomano de fer el següent recorregut per invitació del virtuós pianista francés Michel Petrucciani:



Ell ens va deixar ja fa uns anys, però roman entre nosaltres el testimoni del seu hàbil maneig de les tecles.

dimarts, 6 de setembre de 2011

Normalitat

Després d'un llarg, agradable i revifat respir... arriba la cíclica rutina.


Proper repte: saber ser creatiu també en allò quotidià.

Bona rentrée a la quotidianitat!