dilluns, 20 de setembre de 2010

GMM


S h brgm tt, t crs q ns ntndrm?

dimecres, 15 de setembre de 2010

Gènesi

Estan remodelant el Mercat del Ninot de Barcelona, i per motius que no vénen al cas conec a la persona que va ajudar a baixar la figura d'un ninot que es trobava sempre situat d'alt de la seva entrada principal (suposo que per tornar-lo a posar un cop acabades les obres), i jo ni idea que el presidia aquesta figura, i d'aquí el seu nom! I és que de vegades hi ha detalls que em passen desapercebuts. La cosa és que tot seguit em vaig preguntar del per què es diu Boqueria el reconegut mercat de les Rambles de Barcelona. I cercant aquest origen exposo el que he trobat, a més de també informar sobre l'origen del nom del Mercat del Ninot.

Pel que fa a l'origen del nom del Mercat de la Boqueria sembla ser que hi ha diverses versions i no se sap del cert quin és el seu veritable origen:

- La 1a versió ve d'una llegenda que explica que un comte-rei català, en tornar victoriós de terra de moros s’emportà una bella porta de la ciutat conquerida i la feu instal.lar en una de les entrades de la ciutat de Barcelona enmig de l’antiga muralla. Els badocs que hi passaven, meravellats de tanta bellesa, badaven la boca d’admiració. Així que, de tanta boca oberta, el pla de davant la porta començaria a conèixer-se com “el Pla de la Boqueria”.
- Una 2a versió, conta que el lloc en qüestió era la confluència de tres boqueres que venien a desembocar a la Rambla, i aquestes “tres boqueres” donarien nom a “la Boqueria”.
- Una 3a, més documentada, ens transporta als temps en que s’hi hauria venut “carn de boc” (nom que pren el mascle de la cabra).



I pel que fa a l'origen del nom del Mercat del Ninot :

Es diu que prové d'una taverna que per aquell temps hi havia al carrer València entre Villarroel i Urgell, molt coneguda ja que el vi era bo i resultava barat si el passaves de matuta. La pubilla de la taverna es va prometre amb un minyó de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d'un vaixell. La noia es va encisar amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l'escola nàutica. Els companys van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama ja que la gent deia “vaig a comprar vi al Ninot” i per extensió es referien al mercat ambulant que hi havia davant de la taverna com el Mercat del Ninot. La taverna del costat va tenir enveja de l'èxit del Ninot i va col·locar un pagès amb una boina en una fornícula damunt la porta. La vaig conèixer de molt jove, després va desaparèixer. La taverna es deia Casa Antonio, avui és un restaurant.


Sempre hi ha un perquè, o gairebé sempre.

dimarts, 14 de setembre de 2010

Magistral

Potser et pot semblar una obvietat, però és tan vital!

Les persones no fan el que haurien de fer...
El cor es trenca...
Els pares moren...
Els companys obliden els favors...
Les carreres acaben...
Però, els veritables amics sempre hi són, no importa a quant temps o a quants quilòmetres es trobin. Un amic mai està més distant que l'abast d'una necessitat, fent barra per tu, intervenint al teu favor, esperant-te de braços oberts o beneint la teva vida.



Cuidem-nos, l'amistat s'ho val.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Retalls

He descobert que hi ha molta gent que fa scrap o scrapbook, depenent dels seus límits es podria considerar un parent més o menys proper de l'enquadernació, jo no tenia ni idea d'aquesta tècnica i hobby per a molts, tu en sabies alguna cosa?

Segons la wikipedia el scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies. En desar records o retalls d'un diari o trossos de paper de regals s'està fent scrapbooking.

El scrapbook o scrapbooking consisteix en multitud de processos creatius com la retallada, l'enganxat o el collage per crear una composició de memòries i records mitjançant les teves fotografies. Aquest divertit passatemps de decorar s'aplica també a cartes, poemes, invitacions o tot allò que et proposi la teva imaginació. Partint de simples fotografies, es revaloritzen els records amb ornaments de tota mena (adhesius, botons, cintes, papers especials, flors seques, rebladures, fils ...) i diversos estils, des del més sofisticat fins al més senzill, depenent del gust personal.

Aquest hobby aconsegueix captar cada dia més adeptes. Només als Estats Units s'estima que hi ha més de 25 milions d'aficionats. De fet, és en aquest país on més arrelament i desenvolupament està tenint. Recentment comença a estar de moda també a Europa. Encara que el seu origen es remunta diversos segles enrere, la seva popularitat va començar fa uns 15 anys.



Però de seguidors i aficionats n'hi ha a tot arreu, i aquí a casa nostra també, m'he trobat amb un munt de blocs que s'uneixen per aquest interés comú, com és el de Fem scrap, o els colors oblidats d'on he extret la imatge del post.

divendres, 10 de setembre de 2010

Esclat

Una expressiva delícia pels sentits. La peça és Black and Blue, i el piano brilla pel talent del nord-americà Gene Harris (1933-2000) que dóna nom al quartet, per cert no he trobat masses referències biogràfiques.



Per a mi una descoberta ben flipant.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Avançar

He reenquadernat un llibre dins noves tapes, de possibilitats n'hi ha moltes, aquí tens un resultat. És una forma de personalitzar un llibre tenint en compte a qui va destinat:


I aprofitant el sàvi missatge del clàssic conte de Richard Bach "Joan Salvador Gavina" extrec unes paraules d'una de les seves pàgines: Cada dia en sabia més.


Avançar en el saber du joioses recompenses i és sens dubte un motivador estímul del viure.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Bon hàbit

I és que si... tens l'hàbit de prendre't les coses amb alegria, rars cops et trobaràs en circumstàncies difícils.


Cita de Robert Baden-Powell (1857-1941) el fundador del Moviment Scout Mundial o escoltisme. Activitat que neix com una manera de combatre la delinqüència a l'Anglaterra de principis del segle XX, buscant el desenvolupament físic, espiritual i mental dels joves perquè puguin constituir-se en "bons ciutadans". El sistema va ser ideat pel propi Baden-Powell i perfeccionat per Vera Barclay i Roland Phillips respectivament.

A més diuen que l'alegria es contagia, passa-ho.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Pètal

Fins avui no coneixia al poeta valencià Vicent Andrés Estellés, però ara ja si, tot gràcies a algun dels vostres blocs. Indagant sobre ell decideixo posar aquest poema que transmet el plaer de les petites coses, i de la varietat, gaudiment que comparteixo enormement, tota una col.lecció de ben deleitats pessics de vida:

HORACIANES, XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.


(Poema XLII del seu llibre Horacianes (1963 - 1970)


La vida apreciada en les coses que diríem són ben senzilles i quotidianes, aquelles que tenint-les davant poden semblar-ne insignificants i sovint passen inadvertides.

La imatge no és meva però ho podria ser, doncs m'encanta fer imatges amb l'òptica macro!

dijous, 2 de setembre de 2010

Nuvolada


El terreny imposava, la situació era alertant, dins un castell d'interrogants i dubtes albiro el disseny d'una estratègia.

Resolta la inquietud, fuig el vertigen i la calma m'abraça.