dilluns, 30 d’agost de 2010

Dissonant

No hi ha defecte que al principi no sigui un tret interessant i característic que dóna a la persona la seva peculiaritat, ni discrepança que no sigui una incitació dialèctica a l'enriquiment mutu de l'esperit.

Ens ho diu Julio Cortázar en el seu Libro de Manuel, són paraules que venen citades en una de les pàgines de Rayuela, novel.la que m'ocupa aquests dies i que m'ha sorprès gratament, de moment només et dic que l'estic gaudint, m'aporta, és de text intel.ligent.

(Imatge extreta d'aquí)

divendres, 27 d’agost de 2010

Combinat

A molts segur que us és familiar el terme intel.ligència emocional, popularitzat per l'escriptor Daniel Goleman, qui va publicar fa uns anys un llibre sota el matex nom.

Doncs no sé si saps que deu anys abans, el 1983, Howard Gardner, psicòleg nord-americà i professor universitari a la Universitat de Harvard, ja va dir que així com hi ha molts tipus de problemes que resoldre, també hi ha molts tipus d'intel.ligència (definida com la capacitat d'ordenar els pensaments i coordinar-los amb les accions).

Aquest psicòleg i professor és conegut fonamentalment per la seva teoria de les intel.ligències múltiples, que assenyala que no existeix una intel.ligència única en l'ésser humà, sinó una diversitat d'intel.ligències que marquen les potencialitats i accents significatius de cada individu, traçats per les fortaleses i debilitats en tot un seguit d'escenaris d'expansió de la intel.ligència.

La teoria bàsica sobre les intel.ligències múltiples es pot resumir en les següents paraules: Cada persona té almenys vuit intel.ligències, habilitats cognitives. Aquestes intel.ligències treballen juntes, encara que com entitats semiautònomes. Cada persona desenvolupa unes més que altres. Diferents cultures i segments de la societat posen diferents èmfasi en elles.

- Lingüística: En els nens s'aprecia en la seva facilitat per escriure, llegir, explicar contes o fer mots encreuats.
- Lògica-matemàtica: S'aprecia en els menors pel seu interès en patrons de mesura, categories i relacions. Facilitat per a la resolució de problemes aritmètics, jocs d'estratègia i experiments.
- Corporal i Cinètica: Facilitat per processar el coneixement a través de les sensacions corporals. Esportistes, ballarins o manualitats com la costura, els treballs en fusta, etc.
- Visual i espaial: Els nens pensen en imatges i dibuixos. Tenen facilitat per a resoldre trencaclosques, dediquen el temps lliure a dibuixar, prefereixen jocs constructius, etc.
- Musical: Els menors es manifesten sovint amb cançons i sons. S'identifiquen amb facilitat amb els sons.
- Interpersonal: Es comuniquen bé i són líders en els seus grups. Entenen bé els sentiments dels altres i projecten amb facilitat les relacions interpersonals.
- Intrapersonal: Relacionada amb la capacitat d'un subjecte de conèixer-se a si mateix: les seves reaccions, emocions i vida interior.
- Naturalista: Facilitat de comunicació amb la natura.


La diversificació del desenvolupament cognitiu que preconitza la teoria de les intel.ligències múltiples ha vingut a indicar línies d'acció pedagògica adaptades a les característiques de l'individu, formes de comunicació més eficaces i aplicacions tecnològiques amb un grau de connectivitat adequat al perfil intel.lectual dels seus usuaris.

Per Gardner, la intel ligència natural no és un substrat idèntic de tots els individus, sinó una base biopsicológica singular, formada per combinacions de potencialitats múltiples que no sempre es despleguen com a conseqüència d'una educació estandarditzada que no distingeix els matisos diferencials de l'individu .


Segons ell en el futur serem capaços d'individualizar, de personalitzar l'educació, tant com volguem.

De quin combinat estàs fet? Tens alguna intel.ligència més desenvolupada, més fàcilment destacada? Jo de seguida et dic que la musical la tinc a les beceroles.

dijous, 26 d’agost de 2010

Autojustificació

Segons Leon Festinger, autor de la teoria de la dissonància cognitiva fa més de 40 anys, "les persones no suportem mantenir al mateix temps dos pensaments o creences contradictòries, i automàticament, justifiquem aquesta contradicció, encara que per això sigui necessari recórrer a argumentacions absurdes", és a dir, l'ésser humà necessita sempre sentir que totes les seves accions, pensaments i creences són coherents. En cas de no ser així es produeix una "Dissonància cognitiva" (o pensaments incongruents) i per reduir-la recorrem a la "Justificació Insuficient" o "autojustificació".

L'obsessió humana per la coherència ens fa arribar ràpidament a la incoherència, aquí algun exemple, però segur que en saps i n'has viscut molts:

- Una persona conduint el seu cotxe tria la carretera equivocada i en lloc de reconèixer l'error diu "més endavant hi ha una cruïlla que ens porta a l'altra carretera" o "que per aquesta també arribarem" o "que ara no es pot retrocedir". El curiós és que això mateix ho diu tot i que no estigui acompanyada, perquè també cal convèncer a si mateixa.

- Una dona fumadora llegeix en una revista que fumar treu uns quants anys de vida. Ella sap que és cert però ho justifica pensant "però treu els últims anys que són els pitjors".

- Si normalment votem al partit A però resulta que ens agrada més el programa electoral del partit B, és possible que sentim que alguna cosa no va bé en nosaltres. S'opta aleshores per canviar el nostre vot en les pròximes eleccions, o bé podem donar menys valor als continguts del programa del partit B (per exemple, recordant que en realitat pocs partits compleixen amb tot el que prometen en els seus programes).


Et deixo en link la faula d'Isop sobre La guineu i el raïm que il.lustra de meravella tot això.


(Imatge de Joaquín Albaladejo)

dijous, 12 d’agost de 2010

Brillant

A més de simpatia, quin gran doll de veu desprenen les cordes vocals de la nord-americana Rachelle Ferrell!!



La peça és Run to you i diu alguna cosa com:

Quan estiguis cansat, desgastat, amb l'esperit gairebé desaparegut... corre cap a mi.

Quan et sentis sola, amb l'interior fred, l'ànima ansiosa sense saber el perquè, i el cor dubtós... corre cap a mi.

Seré el teu refugi, la teva manta, la teva espatlla, una caixa de ressonància en la que pots confiar.

dimarts, 10 d’agost de 2010

Retrobar-se

Existeixen llibres de continguts màgics, històries dirigides a tots els públics, fets per llegir, mirar, imaginar i sobretot sentir. Aquí presento un llibre preciós, amb una història bellíssima dins un marc d'il.lustracions fantàstiques.

En el meu cor viu una nena que sempre que té la sensació de que el món no funciona, s'amaga en el seu racó.

En el racó hi ha cançons que esperen a que ella les canti, endevinalles que esperen a que ella les resolgui, records que esperen a que ella els evoqui, somnis que, com la fullaraca, té que amuntegar i anar examinant...

Allí respira tranquil.la i camina a poc a poc.

El silenci entre notes dóna forma a la música, un silenci que transmet el missatge de que existeix un món nou i formós.

En el meu cor viu una nena que sempre s'amaga en el racó, però només per una estona. És perquè necessita una mica de temps per tornar a trobar el seu lloc al món.



El millor de tot plegat és que ha estat un regal que una persona ben estimada m'ha fet pensant en mi. I haig de dir que només de llegir aquesta síntesi argumental, que he transcrit aquí de la seva contraportada, m'he identificat enormement, i se m'han despertat emotius bategs.

Gràcies m...

(Es tracta del llibre "Esconderse en un rincón del mundo" del taiwanès Jimmy Liao, qui després d'una brillant trajectòria en el món de la publicitat, una malaltia el va obligar a replantejar-se la vida, i va decidir abandonar el seu lloc de treball per dedicar-se exclusivament a escriure i dibuixar les seves pròpies històries)

dilluns, 2 d’agost de 2010

Johnny

L'escriptor argentí Julio Cortázar es va inspirar en els darrers anys de la vida de Charlie Parker per descriure el personatge de Johnny que protagonitza un dels seus reconeguts contes, El perseguidor.

La història la trobo molt ben narrada. Una ficció de disertacions en veu d'un periodista que pren notes i dialoga amb el gran músic per tal d'escriure la seva biografia. Tot transcorre durant les acaballes d'aquest personatge mític, que viu immers de manera prou lúcida en els seus suburbials estats personals causats pels efectes demolidors d'aconteixements i vicis varis, cercant cert sentit a la seva vida.

- Escolta, fa una estona has dit que en el llibre hi mancaven coses.
- Ah, sí, et vaig dir que hi mancaven coses. Mira no és només el vestit vermell de Lan. Del que t'has oblidat és de mi.
- Va, Johnny.
- De mi, Bruno, de mi. I no és culpa teva no haver pogut escriure el que jo tampoc sóc capaç de tocar. Quan dius per allí que la meva veritable biografia està en els meus discos, jo sé que ho creus de veritat i a més sona molt bé, però no és així. I si jo mateix no he sabut tocar com devia, tocar el que sóc de veres... ja veus que no se't poden demanar miracles. Bruno, fa calor aquí dins, marxem.



(Extret del llibre El perseguidor de Julio Cortázar il.lustrat per José Muñoz.)