dilluns, 28 de juny de 2010

Vistes

Si no disposes de bones vistes des de casa teva, gràcies a la tecnologia pots recórrer a una finestra amb imatges virtuals, com per exemple Winscape, que consisteix en dos televisors de plasma d'alta definició dins de dos marcs de fusta que semblen finestres autèntiques. Cada monitor projecta una imatge de forma que sembla la vista que es tindria mirant a través de dues finestres. Disposa d'una galeria d'escenes que l'usuari pot escollir per canviar el paisatge, però també es poden seleccionar les imatges que hagi gravat l'usuari pel seu compte. Els monitors ofereixen una imatge que simula el moviment normal que es dóna fora d'una finestra. A més la perspectiva canvia si ens acostem o allunyem de la pantalla. Això s'aconsegueix mitjançant un dispositiu d'infraroig que ha de portar l'usuari a sobre perquè Winscape el detecti i pugui mostrar les imatges apropiades. Les opcions d'imatges es poden controlar des de l'iPhone o amb el control remot.

En el video següent pots apreciar en què consisteix dita tècnica:



Què et sembla?

dilluns, 21 de juny de 2010

Obscura

Llegeixo en un carta al lector: Sempre m'ha fascinat la facilitat que tenim d'inventar-nos o renombrar professions o aficions per tal que ofereixin una imatge més fashion. Tinc un amic que es busca la vida en un aparcament. Fa un temps li vaig dir que no anés dient que era aparcacotxes, que ell era en realitat “gestor de volums automotrius”. Des d'aleshores li va genial.


Graciosa ironia, la moda de l'eufemisme; una caixa de sorpreses.

dimecres, 16 de juny de 2010

Integrant

Qui no coneix res, no estima res. Qui no pot fer res no comprèn res. Qui no comprèn res no val res. Però qui comprèn també estima, observa, veu... Com més gran és el coneixement inherent a una cosa més gran és l'amor... Si algú creu que tota la fruita madura al mateix temps que les maduixes, no sap res sobre el raïm.


Cita de Paracels, metge, alquimista i astròleg suís (1493-1541), considerat un dels pares de la medicina moderna, qui es va rebelar contrari a la majoria dels principis establerts per la medicina hipocràtica i galènica. Els coneixements que posseïa de química, de física i d'alquímia li varen permetre trobar nous remeis amb minerals.

(Imatge: Bodegó amb fruites de Paul Cezanne, 1879-1880)

dimarts, 15 de juny de 2010

Regenerativa

Val molt la pena escoltar aquesta entrevista, sobre la investigació en cèl.lules mare, feta a Blanca Miranda, que és la directora del Banc de Teixits de l'Hospital Clínic de Barcelona:



Gràcies, científics mèdics.

dijous, 10 de juny de 2010

Coreografia

Hi ha tribus que quan la meteorologia precipita ballen la dansa de la pluja, podríem implantar-la per aquí...


encara que diria que per les nostres contrades ja ballem un munt de piruetes ben particulars a ritme del pas dels paraigües entre vianants.

(Il.lustració de Patricia Metola)

dilluns, 7 de juny de 2010

Ok

Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.



(Poema de Joan Salvat-Papasseit: Mester d'amor)

dimarts, 1 de juny de 2010

Duchenne

Els experiments elèctrics del metge-investigador francès Guillaume Duchenne (1806-1875; considerat com un pioner en la neurología y en la fotografía mèdica.), li van permetre concloure que un veritable somriure de felicitat està format no només per l'ús dels músculs de la boca sinó també pels dels ulls.


Segons es diu en el llibre “L'autèntica felicitat”, escrit pel catedràtic de psicologia Martin E.P.Selligan, existeixen, doncs, dos tipus de somriure:

- El primer, anomenat somriure de Duchenne (en honor al seu descobridor, Guillaume Duchenne), és genuïna. La comisura dels llavis s'aixeca i la pell del contorn dels ulls s'arruga (com les potes de gall). Resulta extremadament difícil controlar de forma voluntària els músculs encarregats d'aquests moviments, l'orbicularis i el zygomaticus.

- L'altre somriure és anomenat Pan American (en honor a les hostesses dels anuncis de televisió de la desapareguda companyia aèria), és fingida i no presenta cap dels trets de la Duchenne. De fet guarda més relació amb el rictus que mostren els primats inferiors quan estan espantats que amb la felicitat.


Són indicadors de felicitat predits per mitjà d'un mer frunziment del contorn dels ulls. I són molts investigadors els que han suggerit que el somriure de Duchenne indica una emoció espontània i genuïna ja que la major part de les persones no poden contreure a voluntat el múscul orbicular.