divendres, 26 de febrer de 2010

Yoshiro

L'entrada d'avui va dedicada a una persona que considero especial, per a mi aquest ser té àngel, ell és l'artista Yoshiro Tachibana que si acostumes a passejar per viatge plural potser recordaràs que vam intercanviar un compartir ja fa uns mesos, al juliol passat. Li vaig fer una enquadernació d'un catàleg de la seva obra que em va enviar, per sorpresa meva, en format pdf a la meva adreça de correu. (Per saber més sobre aquest intercanvi pots clicar aquí.)

Doncs bé, ahir vaig rebre un correu seu amb el link d'un article que han publicat al diari La voz de Galicia, sobre una entrevista que li han fet. Per no traduir tot el text que és llarg, si t'interessa llegir-lo entra aquí.

Entre altres idees deixa anar pensaments com ara aquest: No vull créixer més, perquè ja ho he fet molt. Mentalment, vull pintar com un nen, perquè la seva pintura no és racional sinó instint. Abans de morir, la meva meta és ser més lliure, per aconseguir pintar com un nen.


Hi ha ànimes brillants, d'alè commovedor.

(A la foto una obra seva, My secret room, que haig de dir que m'ha costat escollir una, entre tantes que té exposades en el seu bloc, per posar-la aquí, doncs hi ha moltes que m'agraden)

dijous, 25 de febrer de 2010

Forma

El gerro dona forma al buit i la música al silenci. Paraules de George Braque, pintor i escultor francés (1882-1963), qui junt a Picasso i Juan Gris va ser un dels creadors bàsics del cubisme, i sembla ser que aquesta paraula prové del mot cub, amb un inici de connotacions burlesques.


I absorta, percebo que el buit i el silenci conformen, en una o altra escala, part de tot.

(A la imatge una obra seva, Instruments musicals, 1908)

dimecres, 24 de febrer de 2010

Metafilosofia

Es tracta de la filosofia de la filosofia. El prefix meta-, que bàsicament vol dir "més enllà i inclusiu de tot el que hi ha més avall", apareix per tot arreu en el discurs filosòfic, com en el metallenguatge, un lleguatge que es pot fer servir per descriure el llenguatge.

La metafilosofia mira de contestar aquesta pregunta candent: "què és la filosofia?". Seria d'esperar que els filòsofs sabessin què contestar a això en posar-se a treballar. Això fa que ja d'entrada, et preguntis com van saber que volien ser filòsofs. No hem sentit mai als perruquers que es dediquin a rumiar sobre la pregunta "Què és la perruqueria?".

No osbtant això els filòsofs moderns estan redefinint constanment la filosofia. Al s.XX Rudolf Carnap i els positivistes lògics van fer caure un tros enorme de la filosofia quan van anunciar que la metafísica no té sentit. Van dir que l'única míssió de la filosofia és analitzar oracions científiques.

I un contemporani de Carnap, Ludwig Wittgenstein, el padrí de la filosofia del llenguatge ordinari, va anar encara més lluny. Creia que amb el seu primer llibre important havia posat fi a la història de la filosofia, perquè havia demostrat que totes les proposicions filosòfiques no tenien sentit, incloent-hi la seva. Estava tan convençut que havia tancat el llibre de la filosofia, que es va posar a fer de mestre de primària.


De la mateixa manera que la metafilosofia requereix que el metafilòsof tingui un cert coneixement del què s'entén en general per filosofia, els metaacudits (si hi ha metafilosofia hi ha d'haver metaacudits) requereixen un cert coneixement del que s'entén en general per un acudit.

Aquí el sofiacudit d'avui, que és un metaacudit per excel.lència:

Un cec, una lesbiana, i una granota entren en un bar. El bàrman se'ls mira i diu: - Què és això?, un acudit?

(L'acudit l'expliquen amb aquests personatges, però pots substituir-los pels que vulguis. Ja ho vaig dir en el seu moment, però per si no ho sabessis, sàpigues que aquest apartat temàtic l'extrec del llibre "Plató i un ornitorinc entren en un bar" de D.Klein i T.Cathcart, que tracten la filosofia d'una manera ben amena)


Diria que, de vegades, analitzem massa; però també hi ha d'altres cops que ho fem massa poc.

(A la imatge un dibuix de Gemma Guich- que no sóc jo-)

dimarts, 23 de febrer de 2010

Atrevir-se

Arrisca't! Arrisca't en tot. No et preocupis més de les opinions dels altres, d'aquelles veus. Fes el que per a tu sigui el més difícil del món. Actua pel teu compte, i afronta la veritat.


De Katherine Mansfield, escriptora neozelandesa (1888- 1923). De petita el seu pare li prohibeix dedicar-se a tocar el violencel, i li varen negar moltes coses però es va convertir en una de las mestres indiscutibles del conte modern.

Quantes il.lusions queden aparcades per manca de valor. Sí, n'apareixeran de noves segur, però diria que cada il.lusió té identitat pròpia, i això és el que en un moment donat ens crida l'atenció, aquella autenticitat que és irrepetible, inimitable i singular.

I de vegades només hagúessim necessitat de l'ajuda d'una càlida empenta, que es convertiria en un recolzament infinitament agraït.

dilluns, 22 de febrer de 2010

Cúrcuma

El seu to ocre el trobo agradable, càlid i afectuós. I és del tot lluminós, realment m'inspira. Aquí tens informació sobre aquest pigment:

La cúrcuma és una planta herbàcia originària de la Índia, que es va cultivar molt aviat a tot el sudest asiàtic i en nombrosos països tropicals. És de la família del gingebre, amb gran fulles llises i petites flors grogues. Es cultiva per l'espècie que se'n treu i per les seves propietats tintòries, i el que s'utilitza en els dos casos són els rizomes frescos. Està enregistrada com colorant alimentari amb el codi E100, la podem trobar per exemple a la mostassa i a la margarina. La pols de cúrcuma es ven a les tendes d'espècies magrebies.

Està associada a Occident amb el curri indi i és la planta tintòria més emprada en tota l'Àsia. El seu color groc és molt buscat i intervé en gran quantitat de rituals i cerimònies. També s'utilitza com a cosmètic, com és al Vietnam, on les camperoles de les altes planuries al sortir del bany es froten tot el cos per donar-li el to daurat de les heroines descrites en els seus rituals.



Combinant cúrcuma i indi (índigo) s'obtenen teixits verds que, per cert, viren ràpidament, doncs el tint de cúrcuma a diferència del safrà, resisteix malament als rentats i a la llum. Però a la Índia i a Indonèsia aquesta fragilitat pot arribar a ser-ne una qualitat, doncs a cada festa li correspon una roba específica tenyida amb indi i s'afegeixen dibuixos amb cúrcuma, que desaparexien després dels rentats i són substituits per d'altres adaptats a un altre context.

En d'altres temps es practicava el tint amb cúrcuma afegint sèrum al bany de tintura. Es reunien així les substàncies més fastuoses, doncs la cúrcuma està associada a l'amor i als seus fruits, i el sèrum, que prové de la vaca, és font de purificació total. Al Rajastan a la cúrcuma se li afegia una escorça de granada, i a Tailàndia, en d'altres temps, s'aplicava el mordent amb fang als tints de cúrcuma destinats al cotó.

A Guatemala, es treia un tint verd de l'extracte líquid de l'arrel de la cúrcuma amb fusta de pal de campetx.

I també ha estat emprada pels pintors per fabricar laques d'un groc molt lluminós i fugaç.

divendres, 19 de febrer de 2010

Té nervi

Ella és la danesa Caecilie Norby, que dins de l'àlbum My corner of the sky (1997) té una versió de la peça de l'Sting If You Love Somebody Set Them Free, i sona així:



Si estimes algú deixa'l lliure...

Veu potent, agradable força, i el seu ritme fa moure'm. M'agrada com canta, potser a tu també.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Dersú

Feia temps que tenia ganes de conéixer la història del caçador Dersú Uzalà, i un cop he satisfet aquest desig puc dir que aquesta pel.lícula mereix que es vegi. Tot un clàssic novel.lesc i cinematogràfic que veritablement crec que té bons motius perqùe s'hagi convertit en estelar. La novel.la fou escrita pel rus Vladímir Arséniev i l'adaptació cinematogràfica va anar a mans del reconegut director japonés Akira Kurosawa l'any 1975.

És un cant a la perduració de la bona relació entre home i naturalesa. Es tracta d'una història bellíssima, és meravellós percebre-hi com el respecte per la naturalesa va al mateix nivell que el respecte vers la humanitat.

El valor de l'amistat pren un paper clau en l'argument, s'estableix un profund lligam entre el científic i explorador Arséniev, i el vell caçador xinès.

Dersú ens ensenya coses: per a ell la Naturalesa està conformada per un munt de persones, de trets diferents a les que la majoria estem acostumats a nombrar com a tals, ens mostra com tot allò que ens rodeja està composat per gent, ja sigui bona o dolenta, però en definitiva gent. Per a ell hi ha la gent de l'aigua, la del foc, la del ferro, la del cel, la del sol... i tot allò que l'envolta ho tracta amb gran reverència. La Naturalesa li parla a partir dels seus llenguatges particulars, i per tant existeix un diàleg entre aquesta i el solitari caçador, un personatge que es fa estimar, un home ben curtit de natives vivències.


I no és d'estranyar que davant de tanta puresa energètica Dersú en una ocasió verifica que la vida d'urbanita és la seva mort, perquè per a ell, home nòmada dels boscos, la Naturalesa és qui bombeja la sang del seu cor. La seva llar són els amplis espais de la molt canviant taiga russa, on el clima no es caracteritza per la seva benovelencia (o pel que la gran majoria considerem un temps bondadós).

La Naturalesa és un bon mestre.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Raval

Avui enceto un nou apartat temàtic, sobre el significat o la història de certs conceptes/noms/expressions, aquells que pel motiu que sigui en un moment donat em provoquen voler esbrinar-ne els seus continguts.

RAVAL: paraula d'origen àrab, rabád.

- Part d’una població que està o havia estat extramurs.
- Part extrema d’una població.
- Població annexa a una altra de més gran.


Font: Diccionari de la llengua catalana, de l'IEC

- Barri o caseria situada als afores d'una població.

Font: L'Enciclopèdia Catalana


El relaciono amb el barri del Raval del districte de Ciutat Vella de Barcelona, per saber sobre aquest, fes un clic aquí.

La fotografia del post és una famosa imatge del fotògraf català Joan Colom, qui ha deixat bon testimoni de la vida dels carrers d'aquest barri a finals anys 50, conegut aleshores com a Barri Xino o barri del pecat.

dilluns, 15 de febrer de 2010

Contemplar

Aquesta imatge la trobo sublim...


(Desconec la seva autoria)

dissabte, 13 de febrer de 2010

Un ram

... fet a partir d'un nou cercle, on no mancaren els somriures, les còmplices rialles i la molta xerrera, de sabor a cuina casolana, i de postres regalets colorejats d'il.lusió i afecte.


Dedicat al Al filo de lo pisable, Enemigos de la impaciencia, Sortejant les Ones, Obra pictòrica d'Ester Peris, i... Montañas de sensaciones.

Ampliant la circumferència.

divendres, 12 de febrer de 2010

Passes

L'actriu belga Audrey Hepburn (1929-1993) va dir en una ocasió: Continua provant-ho. Ocupa't del petit cercle que t'envolta. Quan t'hagi sortit bé amb ells, mou-te una mica més enfora, un pas després d'un altre.


Et desitjo unes encerclades ben xules.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Itineraris

Et convido a fer un pausat recorregut visual per una part de la història de l'enquadernació...



Preciós, evoca un niu d'inspiració, és una magnífica ruta d'elaboracions creatives. I, quan em queda per aprendre encara, que bé!

dimarts, 9 de febrer de 2010

Umbrella

L'indià Bruno Quadros es va fer milionari venent paraigües. Diria que aquest hivern la pluja li està fent un homenatge.


A la foto un detall de part de la façana de l'emblemàtic edifici on es trobava abans la seva botiga, popularment conegut com "la casa dels paraigües", situada a les Rambles de Barcelona. D'estil premodernista, fou construït per l'arquitecte Josep Vilaseca, autor també de l'Arc de Triomf d'aquesta mateixa ciutat.

Aquesta tarda m'he fet amb un nou paraigües, d'aquells que no semblen nyigui-nyogui, espero que em duri una mica més que l'anterior.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Imaginar

Podries fer que al teu despatx creixés
la selva. Imaginar que la plaça Universitat
és enmig de la sabana, i el Tibidabo
alt i blanc com el Kilimanjaro a Kènia.

Podries transfigurar la Dama del Paraigua
fins a convertir-la en el poderós Colós de Rodes
camaobert a l'entrada del port antic de l'illa.

Podries creure que el supermercat
és el gran basar de l'Alep,
que el viaducte de Vallcarca
és un dels ponts sobre el Sena,
i el Parc del Putxet, el bosc sagrat de Delfos.

Podries dir-te que ets a Súnion quan cada vespre
veus amagar-se el sol rere terrats plens d'antenes,
que el gat a casa és un tigre de Bengala,
i que el passadís fosc entre la teva habitació i la cuina,
l'interior misteriós d'una piràmide.

Podries creure que el llum de la tauleta de nit
és el sol immens que il.lumina el fons del mar
de les costes salvatges de Guinea.

Podries. Però seguiries aquí.



Imaginar, una plataforma de saníssimes ficcions. Prefereixo, però, perdre les maletes i patir retards en els vols.

(Poema Aquí de Manuel Forcano, dins de Corint, 2000. I la foto és una vista del Kilimanjaro, un dels molts llocs que encara no hi he estat)

divendres, 5 de febrer de 2010

Alerta

Ep! Aquest nou dia no és repetirà, a saborejar-ne cada instant.


M'he llevat amb més consciència avui?

(Imatge de Catherine Khalar)

dijous, 4 de febrer de 2010

Prendre'n part

Segons diu l'actor Alan Arkin:

L'autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L'autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.


A jugar doncs!

(Il.lustració d'Anna Clariana)

dimecres, 3 de febrer de 2010

Agalla

Agalla (en català no es diria així, seria valor, ànim, veure's amb cor...) en el context quotidià vol dir tenir coratge i determinació per enfrontar-se a una situació difícil o adversa. Però també està relacionat amb un tipus de tint, i aleshores parlaríem de gala o també d'agalla, i si volguessis fer tintura, diuen que aquesta substància sovint la tenen a les botigues de menjar asiàtic:

L'agalla (o nou d'agalla) es troba en un encreuament entre el món animal i el món vegetal. Està produïda per un insecte de la família de les mosques que posa els seus ous en els brots i les fulles d'algunes espècies de roures. La saba que l'arbre traspua al voltant del forat fet per l'insecte crea una forma arrodonida que envolta a la larva, i a l'eixugar-se forma l'agalla. S'han de recollir les agalles abans de finals d'estiu, quan la larva de l'insecte encara està a dins, doncs és en aquest període quan conté el màxim de taní, i per tant la substància tintòria. Es recull en tot l'Orient Pròxim i en els països mediterranis.


Aquest tint es practica en el món mediterrani des de l'antiguitat. Prop del Mar Mort s'han trobat teixits tenyits amb l'agalla pels hebreus durant el S.I de la nostra era. La seva riquesa en tanins la converteix també en una substància preciosa per l'adobat de pells, que les converteix menys permeables a l'aigua. A més és un dels components fonamentals de la tinta anomenada "al galotanat ferrós", doncs també conté molt de ferro.

El seu ús està documentat a Egipte i Xina des de l'any 2500 aJC. i encara s'utilitzava a Occident a principis del s.XX. Gràcies a aquesta tinta sumamanent sòlida ens ha arribat la majoria dels escrits occidentals des de finals de l'edat antiga. L'agalla, producte de base de nombrosos oficis, va ser aviat objecte de comerç internacional. A final de l'edat antiga, les principals regions productores eren el nord de Mesopotàmia i el sud d'Armènia. A l'època mitjaval s'importaven sobretot d'Esmirna, de les illes gregues i d'Istria, però es recollien per a ús local en tota la regió mediterrània. És l'única substància que permet aconseguir en tintura negres profunds i sòlids.

Era un producte car, calen grans quantitats per obtenir una mica de colorant, i a l'Occident mitjaval només s'emprava per a teixits preciosos. A més l'addició del ferro era difícil de dominar. Insuficient, el tint agafava malament. Excessiva, rosegava el teixit.

La gran època de l'agalla en el tenyit occidental va ser al S.XVIII, s'emprava en les fàbriques de teixts estampats, i com a remenjant per preparar els teixits destinats a ser tenyits de vermell d'Andrianòpolis.

dimarts, 2 de febrer de 2010

Tresor

M'agrada l'enginy de Raquel Moreno López, arquitecta i dissenyadora de reciclatge. Després de llegir un article sobre el seu treball i entrar als seus blogs, opto per fer-ne emissió per aquí:

"Vaig començar teixint cables i a continuació volia teixir-ho tot. Em satisfà teixir materials quotidians, traient-los de context per tal d'elaborar objectes útils, atenent a idees associades a cada material: llums de cables, papereres fetes amb paper usat, bolsos de bosses de plàstic, sac per la roba bruta fet amb retalls i teixits reutilitzats.

Els materials són quotidians, doncs tot el que ens rodeja conté altres formes i usos latents. Per altre part, la preocupació mediambiental és alguna cosa que els joves tenim en compte. A més el concepte residu és subjectiu, el que uns consideren deixalla per altres és un tresor.


Penja les seves creacions per Internet, a veure que et semblen.

dilluns, 1 de febrer de 2010

Senzill

Posa la mà damunt de qualsevol cosa.
No cal ni que la miris.
Sentiràs que la vida hi batega plenament.



Extret del llibre Un gran bosc de paraules, una antologia poètica de Miquel Martí i Pol en aforismes. Il.lustrat per Gemma Guich, qui ens mostra preciosos cromatismes, com ara el dibuix de la imatge.

Es tracta d'una selecció de fragments que sintetitzen idees i pensaments amb una notable economia de llenguatge.

Hi regna clara lucidesa, és un profund univers de paraules colorejades.