dimecres, 30 de setembre de 2009

Cervell

Ahir en el programa Singulars de tV3 van fer una interessant entrevista al prestigiós neuròleg Álvaro Pascual-Leone, catedràtic de Neurologia de l'Escola Mèdica de Harvard i director del Centre per a l'Estímul no invasor del Cervell de Boston. L'investigador valencià, de 48 anys, és impulsor de la tècnica d'estimulació magnètica transcranial, capaç de canviar comportaments. És la realitat la que veiem amb els ulls, o bé és la que veiem amb el cervell? Què ens fa ser el que som?...



El cervell és un òrgan ple de misteris sorprenents, realment un flipa davant del seu gran potencial. I el dia, que arribarà, que es puguin llegir els pensaments la hipocresia caurà en l'abisme, aleshores sabrem manejar tanta autenticitat?

dimarts, 29 de setembre de 2009

Guany

En la teoria capitalista, la "disciplina del mercat" regula l'economia. Un bon control de les existències, per exemple, pot comportar un avantatge competitiu a un negoci.

Aquí el sofiacudit referent:

Entrevistador: Senyor, vostè ha amassat una fortuna considerable en la seva vida. Com ha aconseguit fer tants diners?
Milionari: Els he fet tots en el negoci dels coloms missatgers.
Entrevistador: Els coloms missatgers? Això és fascinant! Quants n'ha venut?
Milionari: Només n'he venut un, però sempre torna.


dilluns, 28 de setembre de 2009

Cool

El 1987 Bruce Weber va rodar Let's get lost un documental sobre la vida del músic vocalista i trompetista de jazz Chet Baker (1929-1988), on apareix ell mateix relatant la seva darrera etapa de vida. Un home fràgil, però un músic excel.lent. Es tracta d'un bon treball, d'arestes delicades i to intimista com la seva música, aquí tens la peça que dóna titol al film:



La passen aquests dies als cinemes Verdi de Barcelona.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Forca

Ahir vaig estar pel Pedraforca, quin pic (o doble pic) tan màgic, em va encantar retrobar-me cara a cara davant de la seva presència, en aquell moment un reafirma que la naturalesa és un escenari d'immensa gratitud, en ocasions així, la mera existència m'emociona.


Bon diumenge.

dissabte, 26 de setembre de 2009

Indagar

Indaga, almenys pregunta't per quina sorda via la nit, d'enmig dels morts, t'ha retornat al dia.


Pertany a l'escrit La Jove Parca, núm.410 de l'escriptor francès Paul Valéry (1871-1945).

(La il.lustració és de David Newton)

divendres, 25 de setembre de 2009

Sonor

Saps quina va ser la primera pel.lícula amb diàlegs sonors? The jazz singer, i creia que el jazz inaugurà aquest canvi radical en la història del cinema, en aquest primer film amb seqüències on el so dels seus números musicals i petits diàlegs estan sincronitzats amb la imatge, però sembla ser que durant l'era del jazz qualsevol cosa que estigués de moda es classificava com a jazz:



Protagonitzada per Al Jolson, d'origen rus, fou un músic i actor, de magnetisme estelar, veu trencada i gestos grandiloqüents, que per donar més pompa als seus papers es pintava la cara de negre, una imatge que el més segur és que l'hagis vist algun cop perquè és ben rellevant.

Un fragment de la pel.lícula ben simpàtica i alegre com a entrada per aquest cap de setmana que ja ensumem.

dijous, 24 de setembre de 2009

Henna

La henna és un arbust originari de la Índia que pot arribar als cinc metres d'altura. Es cultiva en tot Orient Mitjà i en el Nord d'Àfrica. El seu principi colorant resideix en les fulles que es recollen a l'estiu i després es posen a secar.

El botànic Michel Adanson qui va documentar la planta en el segle XVIII la va descriure així: es fa una pasta que es manté de quatre a sis hores sobre les ungles i els proporciona sense cap dolor un bonic color vermelló que es manté durant gairebé sis mesos.


Durant l'edat mitjana, les dones utilitzaven ja la henna barrejant-la amb vi per tenyir-se el cabell o les ungles. A l'Àfrica negra es tenyien en fred les teles. La henna no es menciona en el Coràn, però la tradició explica que el Profeta acansellava el seu us, i Alà va poder haver-se-la endut al paradís. La llegenda explica que la primera dona que la va utilitzar va ser Fàtima, la filla del Profeta, amb ocasió del seu casament. Al trobar-la el seu pare li va dir: "surt i agafa la primera planta que trobis". I així va ser com ella va descobrir la henna, convertint-la en senyal d'alegria i bendició. Com a tint corporal ocupa un lloc preponderant a les cerimònies del món àrab islàmic, on es tracta amb deferència. Es col.loca sobre la ferida de la circumcisió perquè és hermostàtica i cicatritzant, i protegeix simbolicament al nen. La henna està molt present també al Magreb doncs se li atribueix el poder d'expulsar els mals esperits.


És un exemple d'un dels usos que es fa del color vermell; inauguro així el primer post sobre l'us dels pigments i tints, en la recerca dels colors. La font és del llibre d'Anne Varichon Colors, escriptora i comissària d'exposicions, autora d'un seguit de llibres dedicats a l'art o l'etnologia. Un llibre del tot inspirador, preciós tan per les històries com per les imatges, una publicació fantàstica.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Mètode

Anem fent...


"Gran part de les dificultats per les que atravessa el món es deuen a que els ignorants estan completament segurs i els intel.ligents plens de dubtes." Del filòsof britànic Bertrand Russell.

De ben segur que té part de raó.

dimarts, 22 de setembre de 2009

Cohen

Ahir nit vaig ser una de les 14.000 persones que van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona per escoltar amb ganes al Senyor Leonard Cohen (sí, un senyor amb totes les seves lletres), un altre Boss, quin concert! Ell entregat a tope i jo meravellada davant d'un treball tan ben fet, un equip de músics que tocaven de manera exquisita junt a un cor de veus femenines que en prenc nota.

Emotiva i profunda elegància de detalls; un seductor ball de lletres sonant amb una sensibilitat indiscutible; va ser una trobada gairebé mística; una vetllada esplèndida compartida al costat dels meus.


Leonard ets genial!

dilluns, 21 de setembre de 2009

Marbrejat

Hi ha enquadernacions d'estils i estètiques variadissimes, en algunes s'utilitzen els típics papers pintats amb la tècnica del marbrejat (que ja fa mesos vaig tractar en un post en el que es mostrava un video preciós).

Aquest cap de setmana he aprés a fer-ne'n, es tracta d'un procés ple d'encantadora màgia creativa:


Ara em miraré aquests papers amb una mirada més crítica, somric!

dissabte, 19 de setembre de 2009

Transcurs

calmat, asserenat, respirant bona diligència; pel seu bon desenvolupament, a l'espera del fruit, la recompensa.


No em deixo de sorprendre.

divendres, 18 de setembre de 2009

Ignorància


Llegeixo que la ignorància és:

- una crònica inhabilitat per comprendre les característiques fonamentals de la realitat.
- no conéixer o percebre l'essència de les coses.
- una disfunció cognitiva.
- la causa del dolor i del patiment.


Aprendre, conéixer, saber, instruïr-se... agilitza el camí.

Buf!

dijous, 17 de setembre de 2009

Goji

Saps que són les baies del Goji? Jo fins ahir "ni flowers"!

És una planta que es cultiva a les muntanyes de l'Himalaia, on les bones condicions climàtiques el fan un fruit molt saludable, molt ric en antioxidants i segons el següent pdf hi ha molts bons motius perquè decideixis prendre-la diàriament.


Són la panacea vaja!

Si ja les has tastades o en tens referències ja m'explicaràs que tal.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Singularitat

He llegit una entrevista que li ha fet el magazine de La Vanguardia al matemàtic nord-americà John Nash, com que l'he trobada molt interessant trasllado part de les seves paraules aquí:

Va estar 25 anys fora de la realitat, la seva esquizofrenia el va allunyar de la racionalitat, però de tornada a aquesta va rebre el premi nobel d'Economia i va aconseguir -i segueix encara avui- traduir a llenguatge matemàtic una àmplia llista de complexes relacions humanes. Molts el coneixen per la pel.lícula “Una mente maravillosa”, per a ell una bona història de ficció, encara que sap que el seu excepcional cervell l'ha ajudat a donar grans passes en el coneixement.


Nash ens diu: La bogeria és un somni del que es pot despertar./ És agradable sentir que els demés et perceben com posseïdor d'un cervell excepcional, però només és un concepte social./ A partir dels 66 anys, pocs científics han fet grans aportacions, però com em vaig interrompre 25 anys, tal vegada jo sigui una excepció./ Em vaig curar ignorant les veus. Les sentia, però va arribar un moment en que ja no els hi feia cas, em vaig fartar del pensament irracional i el vaig combatre amb fortes dosis de pensament racional, feia càlculs, operacions... feia amb afany altres coses i al final van desaparèixer./ Als joves els diria que trobin la felicitat en l'activitat acadèmica en sí, que no depenguin dels resultats. I que s'arrisquin, perquè, com en els negocis, si te la jugues i guanyes, el benefici és espectacular./ ...

dimarts, 15 de setembre de 2009

Suau

Ella és Sophie Milman, i entraràs a la seva web si fas un click aquí:



Oh, la meva vida està aquí esperant... torna a mi...

A veure què et sembla, potser t'agrada, una veu per conéixer si encara no l'has sentida mai.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Enigmes

El viatge, aclareix una mica l'enigma de l'espai, i una ciutat de nom màgic i irreal (...) es fa realitat en l'instant en que entrem en ella i la toquem amb el nostre viu alè.

Extret del llibre de la suïssa Annemarie Schwarzenbach "Todos los caminos están abiertos", un curt relat on es narra la descripció del recorregut d'un viatge de dues dones suïsses iniciat a Ginebra i amb destí a Afganistan a finals anys 30 (títol per altra banda molt suggerent, que m'inspiraria ara a escriure algunes ratlles, seduïda i transportada vers algun fi, serà però en una altra ocasió).


Aquesta idea del paràgraf que he extret d'una de les pàgines del llibre, el fet de descobrir un espai i omplir-lo d'imatges i contingut, m'encanta. Rebre el despertar que suposa l'acció d'inaugurar sensacions i engendrar nous arxius de vida sempre m'és captivador. Ampliar el mapa de rutes sabudes, expandir-se, traçar nous móns dins del propi equipatge de vivències, dotar els topònims de rastre, és un vibrar extasiant.

Destapar enigmes sacseja el jardí dels sentits.

dijous, 10 de setembre de 2009

VBN

Hi ha vegades que els comentaris deixats en els posts s'haurien de convertir en post o fins i tot substituir-ne al seu referent!

Per si no l'has llegida, faig un copy de la faula que ahir la Rosana va deixar com a comentari en aquest blog (gràcies Rsn per l'aportació):

"El joven discípulo de un filósofo sabio llega a casa de éste y le dice:

- Oye, maestro, un amigo tuyo estuvo hablando de ti con malevolencia...

-¡Espera! -lo interrumpe el filósofo-.¿Ya hiciste pasar por las tres rejas lo que vas a contarme?

-¿Las tres rejas?

-Sí. La primera es la verdad. ¿Estás seguro de que lo que quieres decirme es absolutamente cierto?

-No. Lo oí comentar a unos vecinos.

-Al menos lo habrás hecho pasar por la segunda reja, que es la bondad. ¿Esto que deseas decirme es bueno para alguien?

-No, en realidad no. Al contrario...

-¡Ah, vaya! La última reja es la necesidad. ¿Es necesario hacerme saber eso que tanto te inquieta?

-A decir verdad, no.

-Entonces -dijo el sabio sonriendo-, si no es verdadero, ni bueno ni necesario, sepultémoslo en el olvido."



Ok: ha de ser VBN (veritable-bonic-necessari), sinó a fer-ne fum!

dimarts, 8 de setembre de 2009

Mesura


Sobre la xafarderia diria que la practica aquell qui vol saber sobre la vida de l'altre senzillament per saber, per pur tafaneig, apropiant-se la major parts dels cops d'un discurs personal que no l'atany, modificant-ne posteriorment el sentit, desatanent així el do del respecte.

Siguem més considerats.

Més valdria pecar de mutisme.

Suggeriment

Els poetes són els legisladors no reconeguts del món. Ens ho diu el poeta Percy Bysshe Shelley (1792-1822).


Incitant.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Relativitat

Relativitat, terme que significa coses diferents segons la persona, aquí tens tres sofiacudits com a exemple:

1) Dues tortugues van atracar un cargol. Quan la policia va preguntar al cargol què havia passat, va dir:
- No ho sé, ha estat tot tan ràpid...



2) Un home prega a Déu:
- Senyor -diu-, m'agradaria fer-te una pregunta.
- Cap problema. Endavant -contesta el Senyor.
- Senyor, és veritat que un milió d'anys per a tu són només com un segon?
- Sí, és veritat.
- Bé, llavors què són un milió de dòlars per a tu?
- Un milió de dòlars són només com un cèntim.
- Ah, llavors, Senyor, em pots donar un cèntim?
- I tant -diu el Senyor-. Un segon.


3) - El que tu et passa, amic meu, és que penses massa.
- Comparat amb qui?
- Bé, comparat amb Aquil.les, l'atleta.
- I comparat amb Sòcrates?
- D'acord, tu guanyes una altra vegada. Comparat amb Sòcrates, ets un tros d'ase.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Prosseguir

Tinc el meu entorn persones conegudes que es troben en situació d'atur , i una d'elles és la Cris, una fidel bloguerista lectora d'aquest blog que ha optat per crear un nou blog La feina de buscar feina que respon a la seva nova situació. És tota una acció de positiva reacció, admirable, és una iniciativa del tot encertada, fer de la circumstància personal un procés d'aprenentatge, treure profit d'allò que ens passa, una espera activa plena d'estimuls motivants. Moure's, buscar solucions, rebre amb empenta la nova oportunitat que se'ns presenta dia a dia, seguir desperts, creixent en cada etapa que la vida ens brinda. Un molt bon exemple a seguir, endavant Cris, i endavant també a aquells qui es trobin en una situació semblant.


Per cert, una persona que m'és propera, després de patir mesos de sequera laboral, ha trobat feina! i és que en un o altre moment sona la desitjada campaneta, cling!!!

dimarts, 1 de setembre de 2009

Lector vampir

És Javier Cercas qui en un article d'un dels dominicals del País que he llegit aquests dies tractava sobre aquest tipus de lector, el lector vampir, que no sembla ser un llegidor comú:

Saul Bellow ho explica bé: no és el lector que llegeix per matar el temps o per divertir-se, ni tan sols per fer-se savi; tot això és meravellós, però el lector vampir no llegeix per res d'això: llegeix per sobreviure. De fet, podria inclús deduir-se que, propiament, el lector vampir no llegeix llibres: els apallissa, els acoltella, els hi arrenca las entranyes, els xucla la sang, els roba l'ànima; no vol llegir els llibres: vol ser els llibres, que els llibres llegits passin a formar part de la pròpia substància.

El lector vampir sol ser un dolent ressenyista de llibres –està massa absort devorant les visceres del llibre per opinar sobre aquest-, però no necessàriament és un crític dolent, encara que com el llibre ha passat a ser part de la seva sang, quasi sempre és molt difícil distingir si el que diu ho diu del llibre o ho diu de si mateix.



Haig de dir que en gran mesura m'hi he identificat, doncs he viscut moments, etapes, en que un llibre ha passat a ser una font d'alliberació del tot necessària i sortosament n'he rebrotat reeixida.

Un llibre té la capacitat de metamorfitzar-se quan cau en mans del lector, és un aliment que es digereix d'una o altra manera segons la idiosincràcia del menjaire de torn (pot ser engolit, mastegat, devorat, embocat, cruspit, picat, pessigat, tocatejat, llepat, olorat...).

(Imatge d'una enquadernació de Maria José Illanes)