dissabte, 25 de juliol de 2009

Dòcil

Ella és l'americana Mary Chapin Carpenter, la peça que sona és de veu tendre, porosa, pausada...



i sense fer massa soroll, me'n vaig uns dies a refrescar-me... ssshhh...

Bon tot.

divendres, 24 de juliol de 2009

Amors


Amb aquesta xafogor que fa opto per un post àgil, de caire fresquet, no és bo desgastar-se ara.

Bones ombres, frescs respirs!

dijous, 23 de juliol de 2009

Atenció

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.

Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.

Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.

Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres
i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.

Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.

Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.

Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.


Cohèlet 3, 1-8


Sí, cada cosa té el seu moment, i el seu bon moment també, com quan va sorgir aquesta esplendorosa flor. I és que tot moment conté la seva cosa (realitat), de la mateixa manera que tot passa per alguna cosa.

dimecres, 22 de juliol de 2009

Paper pintat

Les modes apareixen, desapereixen i de vegades tornen reinterpretades sota el signe dels nous temps. És el cas de les parets decorades amb paper pintat.

Van aparèixer al s.XVIII a les cases nobles com a substitut més econòmic dels tapissos, les teles, les pells o els panells de fusta. Els avenços en la impressió mecànica i els rotllos continus de paper van permetre produir-ho en sèrie i d'aquesta manera va sorgir de les mansions i palaus.

Als anys 40 van aparèixer els papers pintats rentables, tallats en tires i molt més fàcls d'aplicar. Des del s.XIX i fins els anys 70 no va haver casa que no hi lluís parets estampades en paper. Però després va venir l'oblit i tornaren les parets nues o amb pintuta texturada.

No obstant avui el paper torna a instalar-se a les parets amb força renovada. I tornen també els vinils -abans reservats per a ròtuls o senyalitzacions-, que s'enganxen a les parets, vidres o qualsevol superfície llisa com si es tractés de tatuatges.



La fotografia no és meva, però fa poc podria haver fet una per l'estil. L'habitació on dormia de petita a casa als pares, ja fa anys, un dia de cop i volta la varen reformar per substituir el paper pintat de tons blau cel per uns materials ben diferents: làmines de formica, plafons de suro i espais de paret pintada. Altres parts de la casa la pintaren amb el típic estucat d'aleshores.

I vés per on que fa poc, no fa masses setmanes, van tornar a reformar aquesta mateixa habitació (nova etapa, noves generacions) i sota els materials citats es veia aquell paper pintat de quan jo tenia uns 6 anys! No tenia present aquest blavós detall fins que la vista va copsar unes tonalitats que m'eren rarament familiars, em va fer il.lusió viatjar anys enrera a través del traç estètic ja viscut.

dimarts, 21 de juliol de 2009

Obsequiar

El do del temps ocorre sovint en les relacions més quotidianes i de manera molt senzilla. A més d'aquells casos més emblemàtics de donació lligats a l'estimació, a l'amistat o a l'altruisme, ens trobem amb moltes altres situacions. A la feina, amb els companys, en una trobada casual..., hi ha persones davant de les quals et sents com atrapat, sense temps, sense possibilitats de fer una pausa o un silenci, que no et deixen relaxar, ni gairebé respirar. Es tracta, ben segur, de persones que no tenen temps i per això mateix no en poden donar; més aviat al contrari: desprenen i transmeten intranquil.litat, pressa, incomoditat. Efectivament, només qui en dóna, en té.


(Fragment extret del llibre El respirar dels dies, de Josep Maria Esquirol)

I és que hi ha relacions humanes del tot plàcides.

dilluns, 20 de juliol de 2009

Baobabs

Una imatge del tot inspiradora, bucòlica, si sabés que no fa massa calor m'hi traslladaria ara mateix:


Entre tots els camins hi ha un per excel.lència, el teu, aquell que vas dissenyant dia a dia.

Que et sigui preciós!

divendres, 17 de juliol de 2009

Acaparar

No et pots endur totes les petxines boniques de la platja. Ens ho diu Anne Morrow Lindberg, escriptora i pilot d'avió nord-americana (1906-2001).


I no pot ser per molts motius: perquè sé que a tu també t'agraden, perquè no sabria on guardar tant munt de petxines...

Hi ha qui ho arrambaria tot si pogués.

Bon dia de divendres!

dijous, 16 de juliol de 2009

Ray

Ja has vist la peli sobre la biografia de Ray Charles?


La pel.lícula es titula Ray, dirigida per Taylor Hackford.

Val molt la pena, entre la narració d'una vida del tot agitada sonen les seves espectaculars peces, i la interpretació del personatge per part de Jamie Foxx és del tot brillant. Quin as del piano, un geni, amb la seva particular veu, i és que era boníssim! I escoltar-lo actualment segueix sent increible.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Daurat

Previament era una caixa de fusta verge i el que he fet és crear un relleu i després he aplicat la tècnica del daurat (paper d'or), és a dir, l'he vestida:


Res a veure l'abans amb el després.

dimarts, 14 de juliol de 2009

Informació

No és únicament que la informació vagi molt de pressa, sinó que perquè va molt de pressa és informació. Però resulta que va de pressa en circuits, circularment. Atès que aquesta és la dinàmica predominant, el que marca la diferència és justament la interrupció. Parar, sortir, interrompre. Deixar d'estar submergit en la circularitat viciosa: informació, informació, informació..., circularitat indefinida, constant, evanescent en els continguts, només permament en els formats.

Presenciem avui quelcom d'inèdit: la identificació entre "ser normal" i "estar informat". "Estar informat" és això: estar pendent d'una sèrie de notícies del món que contínuament van canviant; d'una selecció mediàtica de notícies que se'ns donen ininterrompudament durant tot el dia i per diverses vies i en diferents formats: televisió, ràdio, Internet, premsa... Heus aquí que "estar al dia" vol dir estar connectat al flux circular de la informació, estar en la roda, rodar. En quin sentit? Tot i l'aparença de concreció i de novetat, de fet, la informació que circula és genèrica: se succeeixen els accidents, les declaracions polítiques, les anècdotes dels famosos... La roda de la informació, l'estar al dia, acaba essent un bon narcòtic: en afegir-se a la roda hom s'entreté, s'hi enganxa, i d'aquesta manera esquiva ser un mateix. L'equació consisteix en una triple igualtat: "ser normal", "estar informat" i "estar al dia".

Estar al dia és estar informat i això és el que fa la gent normal o allò que fa que la gent sigui normal. Es tracta d'un "estar al dia" que té molt d' "anar a la mateixa hora", és a dir, de fer i de saber el que tothom sap o fa: factors d'homogeineïtat i d'impersonalitat social.

La llibertat no consisteix en "estar al dia" sinó a veure i viure el dia. D' "estar al dia" a veure el dia: aquest és el pas de la impersonalitat a la propietat d'un mateix i a la vertadera atenció al món.


(Extret del llibre "El respirar del dies" de Josep Maria Esquirol.)


Em sembla una interessant reflexió, a tenir en compte.

Dibuix de Wilmer Murillo.

dilluns, 13 de juliol de 2009

Informàtica

La realitat sovint fa més riure que un bon acudit, hi ha vivències del tot divertides, i jo com a usuària també m'havia trobat en alguna situació de l'estil de les següents, bé, de tan igualetes tampoc... però sé de que va el tema!


Converses reals enregistrades entre un Servei d'Assistència Tècnica i usuàries d'equips informàtics:

Cas 1
Tècnic de Servei: Quin ordinador té?
Usuària: Un blanc
Tècnic de Servei: (Silenci)

Cas 2
Usuària: Hola! No puc treure el disquet de la disquetera.
Tècnic de Servei: Ha intentat prémer el botó?
Usuària: Sí, és clar, està com enganxat ...
Tècnic de Servei: Això no sona bé, prendré nota.
Usuària: No .. Espera ... No hi havia ficat el disquet ... està encara a la taula ..., gràcies.

Cas 3
Tècnic de Servei: Faci clic sobre la icona de 'El meu PC', a l'esquerra de la pantalla.
Usuària: ¿La seva esquerra o la meva esquerra?

Cas 4
Usuària: Hola, bona tarda, no puc imprimir, cada cop que ho intento diu 'No es troba impressora'. He agafat fins i tot la impressora, l'he col locada davant del monitor però l'ordinador encara diu que no la pot trobar.

Cas 5
Tècnic de Servei: Què veu en el vostre monitor ara mateix?
Usuària: Un osset de peluix que em va comprar el meu xicot.

Cas 6
Usuària: No puc connectar-me a Internet, apareix error de clau.
Tècnic de Servei: ¿Està segura que està utilitzant el password correcte?
Usuària: Sí, estic segura, vaig veure al meu marit escriure'l.
Tècnic de Servei: Em pot dir quin era el password?
Usuària: 5 asteriscs.

divendres, 10 de juliol de 2009

Tachibana

Em fa il.lusió compartir amb tu una enquadernació que he fet a un bloguista que es diu Yoshiro Tachibana, un artista japonés resident a Galicia, amb qui a partir d'un comentari que li vaig deixar al seu blog hem arribat a intercanviar més que unes línies de lletres teclajades.

Em va sorprendre enviant-me per mail un arxiu en pdf de la seva obra i trajectòria artística, i jo amb moltes ganes em vaig oferir a enquadernar-li com agraiment, i la cosa ha estat que després ell m'ha enviat un exemplar de la publicació que s'ha editat d'allò mateix que jo li he recopilat artesanalment (ell ja ho pretenia fer abans que jo li digués que em venia molt de gust fer-li una enquadernació d'allò que jo havia rebut per mail).


I aquí pots veure en les dues imatges superiors la mostra del que jo li he enviat, i en les de sota del que en Yoshiro m'ha enviat a mi.

Fantàstic!

dijous, 9 de juliol de 2009

Eneagrama

Per a la gran majoria de cultures mil.lenàries, la papallona representa la metamorfosis i la transformació. De fet, la ciència ha comprovat que és l'únic ser viu capaç de modificar totalment la seva estructura genètica: l'ADN de l'oruga que s'embolica en el capoll és diferent al de la papallona que surt d'ell.

Aquest procés natural simbolitza el canvi interior que podem experimentar els sers humans al comprendre la nostra veritable naturalesa, així com la nostra estreta relació amb l'existència.



És una reflexió de Borja Vilaseca, qui acaba de publicar un llibre "Encantado de conocerme", que tracta sobre l'Eneagrama, una teoria filosòfica on es resumeixen en nou tipologies les personalitats humanes, es tracta de saber on està un i això pot ajudar en l'autoconeixement personal. El llibre no me l'he llegit, però m'ha agradat aquest símil de la papallona amb la nostra intrínseca capacitat de poder canviar, modificar-nos d'alguna manera.


No fa massa temps algú ben proper a mi em va fer descobrir aquest símbol ple d'interpretacions (eneagrama de la personalitat) a través d'un dels seus impulsors, en George Gurdjieff. Vaig llegir-me alguns escrits d'aquest místic armeni, que fins aleshores desconeixia, un mestre per a molts i també per aquesta persona que me'n va parlar, però no per a mi, no em van aquests mecanismes, no sóc persona de seguir a ningú, senzillament perquè per a mi ningú té la veritat absoluta com per fer-me'n deixeble d'algú, ho visc així, ara bé, segur que tothom m'ensenya alguna cosa nova i li estaré enormement agraïda.

Sóc qui sóc resultat d'un munt d'aportacions que he extret dels demés, influències externes que em defineixen com sóc jo avui, i mira, aprofito ara per fer un agraiment global per tot aquell qui de manera conscient o inconscient ha contribuit en mi per tal que jo sigui qui sóc avui, serè demà i arribaré a ser en un futur que va venint. I a tu que formes part de viatge plural també, gràcies.

Som un continu canvi, un regal de sorpreses, i això em motiva constantment.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Transparència

Té una veu esplèndida, és una de les meves preferides. Ella és Eva Cassidy, que malauradament ja no hi és entre nosaltres des de fa uns anyets, però tenim la seva música que és del tot encisadora:



I és que m'encanta aquesta veu.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Aigua

Que és el que té el mar que tant m'aporta?


He tornat a casa com nova.

divendres, 3 de juliol de 2009

Alteració

Han vist que hi ha unes ovelles silvestres que viuen a l'illa escocesa de Hirta, conegudes com a ovelles Soay, que s'estan encongint per l'efecte del canvi climàtic!


Les ovelles escoceses s'estan encongint i tot sembla indicar que el responsable és el canvi climàtic.

Una nova investigació afirma que malgrat els beneficis evolutius de tenir una massa corporal gran, les ovelles de Soay s'estan fent cada vegada més petites.

Això revela que els canvis mediambientals estan invalidant la selecció natural de l'evolució, diu l'estudi publicat a la revista Science.

I afegeix que aquest és un exemple dels canvis que podríem veure en el futur a causa de l'escalfament global.

En els darrers anys els científics s'han adonat que els canvis ecològics poden influir en les característiques físiques d'una mena de manera tan ràpida com amb l'evolució.

Per això, l'estudi dut a terme per científics del Col legi Imperial de Londres i les universitats de Stanford, a Califòrnia i de Leeds, Edinburg i Cambridge a Anglaterra, va intentar estudiar un dels "Sant Grial" de la biologia: la forma com els canvis ecològics afecten físicament a una espècie.


(Font: BBC)

Quins canvis estan encara per venir? Molts, segur.

dijous, 2 de juliol de 2009

Social

En tota la història de la humanitat, no es troben subjectes aïllats. No hi ha en la història de la cultura humana cap forma de vida que no sigui duta socialment.

De la mateixa manera, la relació de la mare i el nen representa, més que l'embrió de tota vida humana, el prototipus de la civilització: probablement li debem al sentiment del contacte matern la major part del sentiment social de la humanitat i, d'aquesta manera, el fons essencial de la civilització humana.

L'home no és el bastant fort com per a viure sol, d'aquí neix la necessitat del viure en comú.



Idees exposades per Alfred Adler, psicòleg austríac, extret del llibre de Tzvetan Todorov, La vida en común, un assaig sobre antropologia general que em vaig llegir ja fa anys i que avui he rescatat perquè recordo que la seva lectura em va aportar visions interessants. Aquests paràgrafs que he transcrit són un dels molts que tenia subratllats, i sé per què, perquè em relaciona el paper matern amb la sociabilitat, i em dóna algún element més per poder entendre més la meva pròpia habilitat social.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Maquiavèl.lic

Niccolò Machiavelli, l'autor de "El príncep" del segle XVI, és conegut com el pare de l'art modern de governar perquè va aconsellar als prínceps del Renaixement de no fer cas dels principis de la virtut establerts i "apel.lar al mal quan sigui necessari". No reconeixia cap autoritat més elevada que l'Estat, de manera que el seu consell als prínceps era... bé maquiavèl.lic. Va admetre sense embuts que el seu criteri respecte a la virtut era qualsevol cosa que permetés al príncep sobreviure políticament. Tot i que per al príncep és millor ser temut que estimat, ha d'evitar que l'odiïn, perquè això podria posar en perill el seu poder. El millor és perseguir implacablement el poder fent veure que s'és recte.

Aquí un exemple en un sofiacudit:

Una dona demanda un home per difamació, acusant-lo d'haver-li dit porca. L'home és declarat culpable i obligat a pagar per danys i perjudicis. Després del judici pregunta al jutge:
- Això vol dir que ja no puc dir porca a la senyora Harding.
- Correcte - diu el jutge.
- I això vol dir que no puc dir senyora Harding a una porca?
- No - diu el jutge-,sempre que vulgui pot dir senyora Harding a una porca. Això no és cap delicte.
L'home mira la senyora Harding de fit a fit i li diu:
- Bona tarda, senyora Harding.



Poder com a sinònim de dret.