dimecres, 31 de desembre de 2008

Objectiu

És l'hora dels propòsits:


La lletra de "My Old Ways" dels Dr. Dog expressa idees com ara aquestes:

... Algunes coses mai canvien o desapareixen... Però no vull tornar mai més a les meves antigues maneres... No vull mai tornar als vells dies... Sempre esperant.... Però no vull tornar altre cop...

video

Que tinguis un esplèndid any 9!!

dimarts, 30 de desembre de 2008

WebEcoist

Et poso en link una web de fotografies de la naturalesa, l'he trobada fantàstica, es diu WebEcoist. Les dues fotos següents són de l'apartat que apareix a la web com a “15 Skilled & Sublime Nature Photographers”, dins d'aquest capítol són en principi les que més m'han cridat l'atenció:

- Trobo molt interessant la imatge del fotògraf nord-americà Dustin Humphrey (veig que la seva web està en construcció):


- I m'ha resultat impactant la fauna retratada per l'òptica de la càmera del fotògraf londinenc Nick Brandt:


Si entres a la web i fas una ullada a veure quina impressió t'enduus tu.

dilluns, 29 de desembre de 2008

Mandala

Mandala és una paraula d'origen sànscrit, que significa cercle, disc (especialment el del sol o el de la lluna), oval, qualsevol cosa rodona, una circumferència, l'òrbita d'un cos celest…

Des d'un punt de vista espiritual és un centre energètic d'equilibri i purificació que ajuda a transformar l'entorn i la ment. Diuen que interactuar amb les mandales ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a manifestar la creativitat que hi ha amagada i a reconnectar-se amb el ser essencial. Es com fer un viatge interior, t'obre portes fins ara desconegudes i fa que aparegui lliurement la saviesa interior. Pintar mandales i integrar-les a la vida pot donar una sensació de calma enmig de les tormenta.



Aquestes mandales de la imatge les vaig colorejar jo ja fa unes setmanes amb el programa Photoshop (però es pot optar per emprar la tècnica que vulguis). Tot va ser que un dia fruit de la meva curiositat vaig baixar-me plantilles des d'internet que se'n troben moltíssimes i em vaig entretenir a dona'ls-hi vida, i haig de dir que a més de passar una estona ben entretinguda em vaig relaxar moltíssim, de veritat. Va ser tot un descobriment, recomanar-te doncs que en un moment en que et sentis enfosquit tens a mà moltes possibles ajudes i solucions, i una de ben accessible és la de colorejar mandales, és terapèutic, en surts com nou.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Somriure

"Un somriure no costa res, però val molt."


I la màxima de la poetessa britànica Hannah Cowley (1743-1809) era: "Viu per a riure."

Regalem-nos més alegria!!

dissabte, 27 de desembre de 2008

Indecisió

La indecisió condiciona la construcció del futur:

video

La cantant és Coralie Clement.

Uf!

dijous, 25 de desembre de 2008

Família

"Quan en una família tothom pot fer el que li agrada, la família funciona molt millor."


Quanta raó té l'escriptora i viatgera catalana Ana Briongos! Per cert a part de la web (enllaçada aquí amb el seu nom) té un bloc Pasión viajera on el viatge n'és el protagonista principal, dedicant-se especialment a països com Iran, Afganistan i la Índia.

Que gaudeixis d'unes agradables estades familiars, que aquests dies n'acostumen a haver un munt.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Atípic

Aquesta tarda he rebut una felicitació de nadal de la llibreria Excellence, via email, i apareix una cita de Calvin Coolidge que diu així:

"El nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat de la ment."


He quedat bocabadada, desconcertada, atònita... i encara ara hi penso sobre aquest curiós manament nadalenc. D'original ho és, no creus?

M'ha cridat molt l'atenció, coses que em passen, ves per on.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Boira

Després de recórrer aquests dies atents quilòmetres enmig d'una espessa boira lleidatana, li dedico ara un poema a aquest fenòmen meteorològic:


La boira ha tapat el sol.

Us proposo aquest poema.
Vos mateix en sou el lliure
i necessari intèrpret.


Poema de Joan Brossa.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Dance

Del grup Nouvelle Vague, "Dance with me":

... No li agradaria ballar amb mi,
en el meu món de fantasia,
no li agradaria ballar amb mi,
ritual de la fertilitat...


video

El nom del disc "Bande A Part" prové d'una pel.lícula de Godard, director de cinema de la nouvelle vague francesa (cine francès dels anys 50), i el vídeo musical és una escena d'aquesta pel.lícula. La cançó és una versió del tema de Lords of the New Church.

Vaig descobrir el cinema d'aquesta època a l'Institut Francès de Barcelona, quin maco record tinc d'aquelles nits de tocs cinèfils anant a les sessions nocturnes del carrer Moià, prop de Tuset... fantàstics moments.

Bon cap de setmana.

divendres, 19 de desembre de 2008

dijous, 18 de desembre de 2008

Tzara

Passos a seguir per fer un poema dadaista:

- Agafa un diari.
- Agafa unes tisores.
- Escull del diari un article de la longitud que penses donar-li al teu poema.
- Retalla l'article.
- Retalla deseguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fica-les en una bossa.
- Agita-la suaument.
- Ara treu cada retall, un rera l'altre.
- Copia a consciència seguint l'ordre en que hagin sortit les paraules de la bossa.
- El poema se semblarà a tu.
- I ets tu un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat impactant, encara que incomprès pel vulgar.


Aquesta proposta forma part del manifest Dadà. I què vol dir Dadà? "Dadà no significa res./ No existeix per a ningú./ Dadà és LA VIDA, etc... ". Si un llegeix el seus manifests es troba de seguida amb els seus trets essencials d'inconformisme i provocació. Va ser ja fa anys que vaig llegir-me "Siete manifiestos dadá" de Tristan Tzara, una declaració contundent, de mires extremes sens dubte.

El Dadà, dadaisme, va ser un moviment radical sorgit en plena primera guerra mundial, encapçalat pel romanés Tristan Tzara, que pretenia renovar l'art i la literatura des d'uns pressupostos clarament subversius.


(Aquesta imatge retrata un tros d'una de les pàgines d'aquest llibre.)

Queixem-nos si tenim coses a dir, comuniquem les nostres disconformitats, proposem possibles millores.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Temps

- Bon dia, va dir el petit príncep.
- Bon dia, va dir el venedor.
Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'empasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
- Per què vens això?, va dir el petit príncep.
- És un gran estalvi de temps, va dir el venedor, els experts han fet càlculs, s'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
- I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
- Cadascú en fa el que vol...
"Jo" es va dir el petit príncep, "si tingués cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil.lament cap a una font..."


(Fragment del llibre el Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry)


Jo també faria com el petit príncep, o aniria muntada en bicicleta depenent de la distància, això si cada cop miraria d'anar a una font diferent, m'agrada la varietat. Però es podrien fer tantes coses amb aquests 53 minuts!

I tu què voldries fer?

dimarts, 16 de desembre de 2008

Poesia

Segons el poeta Jordi Guardans (Barcelona, 1955):


"El poeta és aquell que se sorprèn per coses que a l'altra gent no li sorprenen. Des d'aquesta dimensió el poeta és una mena de mèdium. Dins de la realitat hi ha un moviment que el poeta ha de caçar amb metàfores."

dilluns, 15 de desembre de 2008

Creativitat

La creativitat és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s'enfronta.

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria.

La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació).

En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.

La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria. També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Per últim, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.


Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú: tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana/ no fan tant de cas als prejudicis socials/ estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció/ són apassionades/ són persones intuïtives/ busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls/ es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)/ tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració/ presenten gran capacitat de síntesi i abstracció/ estan obertes a l'experiència i al risc/ tenen capacitat de lideratge.

Creativitat com ara pot ser la de la imatge de més amunt, una obra d'Ester Peris -tècnica linòleum-, al seu blog trobaràs més mostra del seu art.

Però estem sempre envoltats de creativitat, és imprescindible, això ens salva de tant! (o potser de tot??).

Per què tu en quina mesura et consideres creatiu?

diumenge, 14 de desembre de 2008

Symbioose

A veure què et sembla:

video

Acabo de descobrir, ara mateix, a Symbioose, i m'ha atrapat, he connectat de meravella amb aquesta veu tan dolçament melòdica. I és que després del cap de setmana que he viscut, aquesta música és pura delícia i el grapat d'imatges són benvinguts flashos de serenor, i res més... tot plegat em sap a glòria.

Entra al link que he posat i descobreix (si encara no saps d'ells) molt més d'aquest grup alemany.

Desitjo que el teu cap de setmana hagi estat, o sigui encara, fantàstic.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Onírica

Per què els somnis sovint són surrealistes?
Per què els somnis són onírics?
Per quès i més perquès..

video

Sort que almenys en algun moment del dia la funció del pensament i de la reflexió es desactiva per si sola, sinó què ens passaria, estaríem encara molt més tronats?

Que sàvia és la naturalesa que ens ha creat! Tralarí, tralarà!

Encara que també penso en veu més baixa... que quina raresa més rara és la que ens dóna corda a cada instant, no creus? Prou de preguntes! Serà possible! No hi ha manera de deixar la ment en blanc, amb la gràcia que té aquest color.

Som moltes coses, però ens destaca la ment, i com ens la lia la molt punyetera.

(Fins d'aquí uns dies, serà aviat)

dimarts, 9 de desembre de 2008

Començar

Del llibre "Quan vaig començar a estimar-me", de Kim McMillen, extrec només unes poques paraules, n'hi ha un munt més:

Quan vaig començar a estimar-me... Vaig sentir una força que m'obligava a baixar el ritme, i això ho ha canviat tot. / Vaig deixar de creure que la vida és dura. / Vaig deixar d'ignorar o tolerar el meu dolor. / Vaig començar a sentir els meus sentiments, no a analitzar-los; senzillament a sentir-los. Quan ho faig, succeeix alguna cosa meravellosa. Intenta-ho, ja veuràs.


Dibuix d'Arnal Ballester.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Preikestolen

He quedat paradíssima al descobrir aquestes imatges:


Es tracta d'un dels llocs més impressionants de Noruega, no m'estranya. El lloc es diu Preikestolen, una plataforma que s'eleva 600 metres en vertical des del fiord Lyse, i no hi ha dubte que apropar-se al seu extrem causa veritable sensació de vertigen, a més a sobre de la supefície hi ha una gran i profunda esquerda que no se sap en quin moment cedirà.

L'indret de maco ho és, no sé si hi has estat en aquest punt, però quin perill, no creus?

Per cert, fer una travessia veient els fiords és una ruta més que recomenable, és un paisatge tan i tan fresc.. quins bells records em venen ara mateix d'aquestes terres nòrdiques... mmm!

dissabte, 6 de desembre de 2008

Kusukusu

Et presento el "Jardí dels conceptes més excèntrics mai nombrats": estigues pel cas a veure quin dels esmentats et crida més l'atenció.

video

... bakku-shan, karelu, queesting, rujuk, nibanseji, tingo, sgriob, olfrygt, adjal, masaitaka, kusukusu, ichaicha, pau heo heo... entre d'altres.

A mi m'ha fet gràcia sobretot el TINGO, però he trobat curiosament simpàtics el OLFRYGT i el MASAITAKA.

divendres, 5 de desembre de 2008

Filàstica

Després de la meva "revolucionada" d'ahir, avui un post de ritme més àgil: et desitjo un divendres BRILLANT!

video

(sorry per la qualitat de la imatge, no és gens bona)

dijous, 4 de desembre de 2008

Escoltar

"Podem parlar?" Aquesta pregunta apareix com una cita de Joan Rivers, presentadora i actriu nord-americana (1935). Una nota curta de mots però ben explícita de significat.

La cita m'ha dut immediatament a pensar sobre l'acció d'escoltar, perquè encara que estic d'acord amb el que vol dir, ja que crec que avui en dia (o sempre) abans de parlar caldria demanar-li al nostre interlocutor_receptor si està preparat per fer-ho i així experimentaríem veritables diàlegs, considero que és més prioritari estar disposat a escoltar.

Parlem massa, no ho creus? I parlem per parlar molt sovint, amb ànsies de que ens escoltin, ens diguin que tenim raó, ens alaguin els nostres pensaments, necessitem cridar l'atenció etc... i la paraula és un recurs ràpid i gratuït. Les paraules se les emporta el vent, i tant, volen que no vegis i ens les roben més d'un cop.


Vivim contaminats de paraules superficials, crec que no s'aprofundeix suficient per tal de poder saber i entendre que és el que realment t'està intentant dir, expressar i comunicar l'altre. Sovint un es troba enmig d'una conversa on no se n'ha tret cap profit. Això sí, cadascú se'n va a casa amb la seva orgullosa idea.

Cada individu al llarg de la seva existència ha anat enregistrant dins del seu cap el "seu" significat de cada un dels mots que té en el seu vocabulari, des d'on surt tot allò que diu, i creiem saber el significat de les paraules de l'altre, i no.. t'adones que de vegades no ens expressem gens bé. Creiem entendre, suposem, intuïm... però malauradament ens equivoquem.

I no em diguis què és l'estrès, que aquesta paraula està més que desprestigiada per l'abús del seu ús. Perquè actualment sembla que tothom està estressat i a més sembla també que queda bé anar dient en totes direccions que un va estressat, però cal ser respectuós tant amb aquest mot com amb tots els demés mots, l'estrès pot arribar a ser incapacitant.

Vivim dins un caos verbal.

O... com ho vius tu?

dimecres, 3 de desembre de 2008

Vermell

El vermell és el color més excitant. S'associa al perill, la guerra, l'energia, la fortalesa, la determinació, així com a la passió, al desig i a l'amor. És un color molt intens a nivell emocional. Millora el metabolisme humà, augmenta el ritme respiratori i eleva la pressió sanguínia.

Té una visibilitat molt alta, pel que se sol utilitzar en avisos importants, prohibicions i cridades de precaució. En publicitat s'utilitza el vermell per a provocar sentiments eròtics. Símbols com llavis o ungles vermells, sabates, vestits, etc., són arquetips en la comunicació visual suggeridora. El vermell és el color per a indicar perill per antonomàsia. Com està molt relacionat amb l'energia, és molt adequat per a anunciar cotxes motos, begudes energètiques, jocs, esports i activitats de risc.

El vermell clar simbolitza alegria, sensualitat, passió, amor i sensibilitat. El rosa evoca romanç, amor i amistat. Representa qualitats femenines i passivitat. El vermell fosc evoca energia, vigor, fúria, força de voluntat, còlera, ira, malícia, valor, capacitat de lideratge. En altre sentit, també representa enyorança.




De color vermell tenim per exemple aquest grapat de pedres de jaspi (jaspe), que per cert les trobo precioses. Que segons la gemoteràpia està especialment indicat per ajudar a alliberar l'energia. Millora la salut dels òrgans sexuals i el sistema circulatori.

Uau!! Jo tinc un collaret de jaspi, potència a tope veig, me'l duré més de passeig a partir d'ara.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Innocència

M'agrada aquesta imatge, em transmet innocència, joc, tranquil.litat, reflexió, certa màgia mística... em provoca tendres sensacions:


El dibuix és de James Jean, de títol "Maze".

Què et transmet a tu?

dilluns, 1 de desembre de 2008

Alternativa

La felicitat és l'absència de por, segons diu el talentós Eduard Punset en el seu nou llibre "Per què som com som".


He trobat una petita història, molt explícita sobre aquesta idea:

Visitava aquell museu amb freqüència. Per sobre de tot li fascinava un quadre que hi havia allí; representava un paisatge amb un carrer i una casa igual al carrer i a la casa en la qual ell vivia. Un dia es va aproximar tant al quadre que li va semblar que la porta estava oberta i va entrar. Fou rebut amb naturalitat per la dona i pels fills. El va embargar la por i mai més va sortir d'aquella casa del quadre. Si sortís i no es trobés a la sala del museu, ¿què passaria amb l'altra casa i l'altra familia que continuarien existint en altres llocs?

Doncs continuaria existint naturalment. La por és un fre per a tot, i tant, un incòmode estat de repressió. Però hi ha un munt d'alternatives reals.