dijous, 30 d’octubre de 2008

Seny

Del llibre d'Edmundo Valades "El libro de la imaginación" (antologia que proposa al lector un viatge d'imaginatius, on s'inclouen varis textos breus en els que els autors, de tots els temps, concretaren fantasies fascinants) extrec un fragment de l'original de Marcel Proust:

… Ja coneix vostè la història de l'home que creia tenir tancada en una ampolla a la princesa de la Xina. Era una bogeria. El curaren d'ella. Però des del moment en que deixà d'estar boig es va tornar tonto.


En quin moment tenia més seny?

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Mencio

Un gran home és aquell que no ha perdut el seu cor de nen. Ho va dir el filòsof xinès Mencio.


Jo crec que aquest tipus de cor és la nostra essència vital que perdura sempre en nosaltres, de fet és el nostre únic cor.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Paraigües

La pluja pot ser romàntica...


... com narra Brassens en la seva cançó "Le parapluie":

Plovia fort a la carretera
ella caminava sense paraigües
jo tenia un, robat, sens dubte
aquest mateix matí a un amic,
corrent aleshores al seu auxili
jo li proposo una mica d'abric.
Eixugant l'agua de la seva careta
d'una manera molt dolça, ella em diu “sí”

Un trosset de paraigües
a canvi d'un trosset de paradís
ella tenia alguna cosa d'àngel.
Un trosset de paradís
a canvi d'un tros d'un paraigües
jo no perdia en el canvi, redéu.

Al caminar, què tendre era
sentir els dos junts el bonic so
que l'aigua del cel feia
sobre el sostre del meu paraigües
jo hagués volgut, com en el diluvi
veure sense parar caure la pluja,
per protegir-la sota el meu refugi,
quaranta díes, quaranta nits.

Un trosset de paraigües...

Però absurdament, inclús en les tormentes
les carreteres van vers algún lloc,
ben aviat la seva li va posar un límit
en l'horizó de la meva imaginació.
Va ser necessari que ella em deixés
després d'haver-me dit moltes gràcies
i jo la vaig veure molt petita
marxar alegrement vers el meu oblit.

Un trosset de paraigües...


Sembla que tenim la possibilitat de viure propers moments romàntics, aquests dies seran plujosos... sort!

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Copta

Aquest cap de setmana he realitzat aquest llibre d'estil copta (el copta és una llengua descendent de l'egipci parlat en l'Antic Egipte, per tant aquest estil d'enquadernació és antiquíssím), totalment artesanal, les hores que demana compensen, no ho creus?


El llom del llibre està a la vista, deixant el cosit que es vegi; avui en dia els llibres tenen la part del llom unida amb cola de manera mecànica.

Com aporta la manualitat!

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Melicotó

video

La lletra d'aquesta cançó de Cris Juanico diu així:

... Ets i seràs sa inspiració, i sempre em falten paraules per dir-t'ho. Podríem dir molt més, més coses, més frases, moltes més... És en aquest moment, camí a un far de llum resplendent... Tu i jo sabem que es sentiments són com ses carreteres. No saps mai lu que et vindrà, serà una curva o un replà o altra cosa que no esperes ... massa tard ... Podríem fer molt més, besades i mirades als ulls... No pensis en res més ets tu sa que m'omple de llum. Pell de melicotó, que dolça! No te deix d'estimar. Pell de melicotó, dóna'm força per caminar. Podríem dir molt més, més frases, més coses, moltes més... És en aquest moment, camí a un far de llum resplendent... Pell de melicotó, que dolça! No te deix d'estimar. Pell de melicotó, dóna'm força... Pell de melicotó, ets dolça, no te deix d'estimar. Pell de melicotó, dóna'm força per caminar.

Com suposo que imagines, a les illes préssec es diu melicotó, però sabies que els valencians li diuen bresquilla i als castellonencs melocotó? I tants i tants mots que trobaríem naturalment.

Bon cap de setmana... i em pregunto ara per què en castellà es diu fin de semana? Aquests dos dies festius són l'inici o el final de la setmana?

divendres, 24 d’octubre de 2008

Blau

És un color reservat. Se sol associar amb l'estabilitat i la profunditat. Representa la lleialtat, la confiança, la saviesa, la intel·ligència, la fe, la veritat i el cel etern. Se'l considera un color beneficiós tant per al cos com per a la ment. Alenteix el metabolisme i produeix un efecte relaxant, està fortament lligat a la tranquil·litat i la calma. És un color típicament masculí, molt ben acceptat pels homes, pel que en general serà un bon color per a associar a productes per a ells. No obstant això s'ha d'evitar per a productes alimentaris i relacionats amb la cuina en general, perquè és un supressor de l'apetit.


És molt adequat per a presentar productes relacionats amb la neteja (personal, llar o industrial), i tot allò relacionat directament amb: El cel (línies aèries, aeroports) L'aire (a. acondicionat, paracaigudisme) El mar (creuers, vacances i esports marítims) L'aigua (aigua mineral, parcs aquàtics, balnearis). És adequat per a promocionar productes d'alta tecnologia o d'alta precisió. Al contrari dels colors emocionalment calents com vermell, taronja i groc, el blau és un color fred lligat a la intel·ligència i la consciència. Quan s'usa al costat de colors càlids (groc, taronja), la barreja sol ser cridanera. Pot ser recomanable per a produir impacte, alteració.

El blau clar s'associa a la salut, la curació, l'enteniment, la suavitat i la tranquil·litat. El blau fosc representa el coneixement, la integritat, la serietat i el poder.


Un color pausat i descansat, totalment celestial!

dijous, 23 d’octubre de 2008

CAM

Continuo amb el llibre d'Aldous Huxley "La isla", doncs devia el post. Aquí tens el model de família que existeix en l'utòpica illa de Pali, extrec només un tros de diàleg:

- Quantes llars té un nen palanès?
- Més o menys unes vint, en terme mig.
- Què??
- Sí, tots pertanyem a un CAM: un Club d'Adopció Mútua. Tots aquests clubs estan formats per quinze o vint parelles. Nuvis i núvies recent elegits, veterans amb nens en creixement, avis i besavis... tots els membres del club s'adopten entre si. A part de les nostres pròpies relacions consanguínies, tenim la nostra quota de mares, pares, oncles i ties per delegació, germans i germanes per delegació, fills petits i adolescents per delegació.
- Constituïu vint famílies on abans només existia una?
- El que abans existia era el seu tipus de família. Les vint són totes del nostre tipus. T'explico: Prengui un esclau assalariat, sexualment inepte, una dona insatisfeta, dos o tres addcites a la televisió; faci's un encortit amb una barreja de freudisme i cristianisme diluït; després envasi's hermèticament en un apartament de quatre habitacions i cuinì's durant quinze anys en el suc. La nostra recepta és ben diferent: Prengui's vint parelles sexualment satisfetes, amb els seus descendents; agregui's ciència, intuició i humor en quantitats iguals; embegui´s en budisme tàntric, i bulli's indefinidament en una cassola oberta, a l'aire lliure, sobre una viva flama d'afecte. (...etc...)



Com ho veus?

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Magnífic

"Estimar el que fas i sentir que és important... Quina cosa hi podria haver que fos més divertida?" Són paraules de Katherine Graham (1917-2001), empresària nord-americana, dirigí el diari The Washington Post.


Que així sigui. I si és al ritme d'Ayo, molt millor, no? La peça es diu "Down on my knees".

video

La lletra diu coses com ara aquesta: Realment penses que ella pot estimar-te més que jo?, de veritat, realment ho penses?.../ Perquè jo et vaig estimar incondicionalment, inclús et vaig donar més del que tenia per donar./ Estava disposada a morir per tu, perquè erats més bonic que jo mateixa, que la meva pròpia vida... (ostres tu!)

Que tinguis un bellíssim dia!

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Ketevan

Després de resoldre dubtes, materialitzar somnis i engrandir en simpatia... toca ara relaxar-se, no fos que al final sortís fum per aquest bloc. Una manera podria ser escoltant música...

No sé si coneixes i has escoltat algun cop a Katie Melua, si la desconeixies ara mateix pots descobrir-la: la peça es diu “Nine Million Bicycle”. La cantant la vaig sentir per primer cop ja fa més d'un any viatjant justament per internet, la seva veu em va seduir deseguida.

video

La lletra comença aixi:
"Hi ha nou milions de bicicletes a Beijing. /Això és un fet. /És una cosa que no podem negar. / A l'igual que el fet que t'estimaré fins que em mori..."

M'he enterat, aquesta passada tarda, que aquests dies farà un concert a l'auditori de Barcelona, però ja estan esgotades les entrades, un fet curiós si diuen que encara no es coneix molt per aquí, deu ser que el que és bo vola!

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Dubtes

El dubte és inherent a l'ésser humà, com a éssers racionals que som, sovint vàries vegades al dia som preses dels dubtes que ens creen les múltiples oportunitats, els diversos camins a elegir, direccions a prendre, formes d'actuar davant d'un fet o circumstància... Perquè (en el millor dels casos) tenim la llibertat de decidir i de vegades la llibertat és un pes pesat.


Davant del dubte, la raó ens porta a sospesar les diferents opcions, analitzar-ne els pros i els contres per tal d'intentar destriar entre unes i altres, per assumir el cost d'oportunitat derivat d'entrar en un dels varis universos paral·lels que creem en escollir i deixar de banda per sempre més els altres.

Però de vegades el dubte s'allarga i amb un silenci opressor comença a formar part de la nostra vida conferint-li un pes afegit al nostre ja de per sí carregat farcell. Potser perquè tenim una lluita interna entre la nostra part racional i la vessant emocional (l'etern conflicte entre el cor i la ment). Potser perquè les nostres decisions afecten a altres persones i això ens fa tirar enrere, perquè, ho vulguem o no, estem indefectiblement vinculats els uns als altres, existeixen dependències insospitades i els efectes en cadena poden estar fora de la nostra imaginació. Ja sigui per por al compromís i a un possible fracàs, fins i tot per pura i simple indiferència o bé per falta de fe en les nostres capacitats, recursos o possibilitats, en algunes ocasions dubtem de manera exasperant i anem aplaçant sine die la nostra resolució, fins i tot amb conseqüències tant indesitjades com acabar perdent oportunitats o tancant-se portes. Com va dir Francesc Cambó: "Hi ha dues maneres d'arribar al desastre: demanar l'impossible i retardar l'inevitable".

El "síndrome de Hamlet", és dubtar massa, demorar una decisió més temps del que seria aconsellable i assenyat, matar l'acció amb la indecisió. Pren el nom del "famós príncep de Dinamarca" perquè "Durant el segle XIX i bona part del XX, "Hamlet" va ser considerada l'obra central i més significativa de Shakespeare, perquè abordava una preocupació fonamental de l'època del Romanticisme: el conflicte de la consciència i l'acció, el sentit de la consciència com una retirada de l'acció que es podia encaminar cap a la futilitat i, tot i així, era l'únic que podia impedir que l'acció esdevingués del tot absurda."

"El remei per a la claustrofòbia de la consciència és l'acció".


Doncs apa, a moure l'esquelet!!

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Simpatia

Què representa la simpatia?... Podem estar mancats de talent, de bellesa, de virtuts, de sort... de tot; però aconseguirem conquistar, triomfar, si posseïm el do d'agradar.


La qualitat de simpatia és quelcom que neix amb un mateix, és una condició innata, de la qual no podem desfer-nos ni tan sols proposant-nos-ho, és alguna cosa que prima en cadascú dels nostres actes i que sorgeix, espontani, quan riem, parlem, actuem, i si, pretenem analitzar-ho, trobarem que ignorem d'on prové i on està.

La simpatia és un encant, serè i plàcid, entrellaçat de sencillesa, humilitat, moderació, cordialitat, gentilesa i bones intencions. Les persones simpàtiques, actuen amb un cent per cent de naturalitat, sense posar-hi cap interès especial, perquè sí, perquè els hi surten de l'ànima, s'interessaran per la nostra sort, es compadiran dels nostres infortunis, escoltaran les nostres confidències, ens faran partíceps de les seves alegries, ens exposaran, també, les seves penes, i posaran la seva acció, la seva paraula, el seu cor en favor de qui necessiti d'una ajuda, i tot això ho faran sense pregonar-ho als quatre vents, de manera callada i elegantment.


La simpatia és un preciós talismà, agraïm els bons caràcters!

La imatge és una obra de Yoshiro Tachibana.

divendres, 17 d’octubre de 2008

Si?

"L'optimista té sempre un projecte; el pessimista, una excusa." Anònim.


Si? És així? Vaig a pensar sobre això...

dijous, 16 d’octubre de 2008

Silenci

Només es deu deixar de parlar quan es té alguna cosa que dir més valuosa que el silenci. Ens ho diu l'abat francès Joseph Antoine Dinouart Toussaint en un assaig escrit a París el 1771 sota el títol “L'art de callar”.

Perquè com se'ns diu en aquest text: qui ens ensenya l'art de guardar silenci? No es tracta senzillament de callar-se, sinó d'una inducció més subtil: l'art d'intervenir en l'altre a través del silenci.


Doncs res més per avui... ssh!

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Diferent

Pala és una utòpica illa en un imaginari Pacífic... un món nou on tot funciona d'una manera diferent a la d'occident, a la nostra manera de fer i organitzar-nos. Ens ho explica Aldous Huxley en la seva novel.la La isla, que aquest dies me l'estic llegint. La història que ens relata és una proposta d'interessants reflexions i evidències, en llenguatge directe, on se'ns qüestiona la manera de procedir en les nostres vides, com ara aquesta:


Aquí a Pala ens dediquem a cavar i remoure la terra com una forma de terapèutica. Com una prevenció per tal que la terapèutica resulti innecessària. A Pala inclús els professors, inclús els funcionaris del govern es dediquen durant dues hores diàries a cavar i remoure la terra, com part de les seves obligacions i del seu plaer.

Faig treballs musculars perquè tinc músculs; i si no els uso em convertiré en un malhumorat aficionat a la cadira. Sense res entre l'escorça i les natges. O més bé amb tot... però en condicions de total inconsciència i estancament tòxic. Els intel.lectuals d'occident són tots aficionats a la cadira, per això la majoria de vosaltres sou tan repulsivament malsans. En el passat fins un duc havia de caminar molt; fins un userer, fins un metafísic. I quan no empraven les cames s'espulsaven sobre el cavall. En tant que des del magnat fins la seva mecanògrafa, des del positivista lògic, es passen les nou dècimes parts del temps envoltats d'escuma de goma. Seients esponjosos per culs esponjosos... a casa, a l'oficina, als automòvils i en els bars, els avions, els trens i els autobusos. Res de moure les cames, res de lluitar contra la distància i la gravetat... Res més que ascensors i avions i automòvils, res més que escuma de goma i una eternitat d'estar asseguts. La força vital que solia trobar la seva sortida a través dels músculs despullats es torna contra les vísceres i el sistema nerviós, i els destrueix lentament.


Aquest només és un entre tants d'altres plantejaments que apareixen en el llibre, que segur provocaran petites i saludables mutacions a qui el llegeix. Ja posaré algun altre post extret d'aquest llibre, val la pena, parla per exemple de la familia d'una manera que sorprèn.

Lectures com aquestes són del tot recomenables, com la consigna: "Atenció. Atenció. Atenció." recitada per part d'una veueta d'ocell insistent que persegueix repetidament al lector al llarg de les seves pàgines. Posar atenció a l'ara i a l'aquí és un requeriment tant dfícil de mantenir inalterable!

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Emprenadores

Connectant amb el post d'ahir: potser crear el teu propi negoci/empresa és per a tu encara un somni, però pot ser que havent llegit el que ve a continuació la teva il.lusió s'acosti més a la seva materialització. Desitjo que així sigui, i sinó segur que en treus alguna cosa.


A la web de la gencat, dins del Departament de Treball, hi ha un Programa de suport a les dones emprenedores. Si t'interessa el tema sàpigues que trobaràs en format pdf una publicació on s'exposen un seguit d'experiències per part de dones emprenedores de Catalunya, com ara aquestes:

«Tothom té esperit emprenedor, només cal tenir un objectiu en què creure i posar-se a treballar.»
«Tota iniciativa emprenedora és un repte. Si ets feliç amb el que fas, la vida és quasi un camí de roses.»
«Estancada, sense possibilitats d'innovar i sense possibilitats de ser creativa, em vaig adonar que allà on era no tenia la projecció professional que desitjava. És així com vaig decidir començar el meu propi negoci.»
«Vaig arribar a la conclusió que necessitava tenir un projecte propi.»
«El meu esperit emprenedor i el somni de fer realitat un projecte personal em van portar a demanar un microcrèdit per a dones, el qual em van concedir sense necessitat d'aval financer.»
«La decisió de crear la meva pròpia empresa neix a partir d'entendre la necessitat de ser coherent amb la meva pròpia transformació personal.»
«La meva forma de viure s'ha convertit en la meva feina. No hi ha incoherències.»
«No vull viure per treballar i no vull l'empresa per guanyar més diners sinó per ser més feliç.»

«Respira i somriu quan les coses no segueixen el curs que tu vols.»
«Que ningú es tiri cap enrere per inseguretats personals, per pors.»
«Segueix els teus somnis i la teva llibertat, encara que hagis d’anar contra corrent.»
«Crec que l’esforç, la tenacitat, la constància i la il·lusió són les claus de l’èxit.»
«Davant una crisi, si hi ha voluntat sempre es troba la sortida.»
«Sigues proactiva en qualsevol cosa que facis i acostuma't a prendre decisions tots els dies.»
«Adapta la teva feina al tipus de vida que desitges.»

«Quan ets empresària tens uns riscos però també avantatges; val la pena lluitar perquè guanyes qualitat de vida.»
«De vegades és necessària la renúncia de moltes coses per tirar-ne d'altres endavant. El resultat, però, és positiu; aspectes com la llibertat, la flexibilitat i fer una cosa que agrada, compensen les dificultats.»
«Estava més estressada quan treballava per a tercers i no podia desenvolupar-me ni expressar-me lliurement.»
«No es tracta simplement de tenir una bona idea sinó, també, de definir bé el concepte d'empresa que es vol. Després d'haver-hi treballat durant dos anys, estic convençuda que el projecte té l'èxit assegurat.»
«Per a mi tot es basa en la creativitat, la meva vida és creativitat, i el meu negoci, també.»
«Ara el meu esforç té recompensa. Si ho pots fer avui, no esperis a demà.»


Amunt!

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Somnis


Seria més que fantàstic, però abans caldria poder depurar els nostres somnis, perquè hi ha viatges mentals massa al.lucinants que necessiten de l'ajuda d'un nou ofici: el gremi de constructors de somnis... hi ha molt somiatruites.

Que els teus somnis els facis realitat! Cal treballar-s'ho, oi?

Dibuix de Maitena.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

E s c r i U r e

... sons, lletres, paraules, frases, paràgrafs... idees, pensaments, reflexions... conte, poesia, assaig,... veritats, mentides... realitat, ficció... EXPRESSAR, COMUNICAR, DIR... llegir, apendre... traduir... anotar... regalar, dedicar... mirar, contemplar... rimar, jugar... paper, pergamí, pantalla... sinònims, antònims... times, arial... cursiva, cos7... SIGNIFICAT... verbs, adjectius... gènere, singular... publicitat, senyals, premsa... és un llenguatge que abarca moltíssim, però tot i així és limitat.


Escric per descobrir què penso.
Escric per descobrir qui sóc.
Escric per entendre les coses.


Ens ho diu Julia Ávarez, poetessa dominicana (1950), que en els seus escrits plasma com s'han tractat la dona i la misogínia en les dictadures.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Descoberta

Bon cap de setmana! Et deixo en bona companyia, amb la música de la novaiorquesa Rachael Yamagata, del seu nou treball Elephants, a veure què et sembla:

video

Per a mi ha estat una agradable descoberta.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Mestissatge

L'escriptor francès Jean-Marie Gustave Le Clézio ha rebut el Premi Nobel de Literatura. Autor d'obra humanista.


Destaco un seguit de motius interessants que justifiquen el perquè aquest cop ha estat ell:

Per ser l'escriptor de la ruptura, de l'aventura poètica i de la sensualitat extasiada, a més de ser un investigador de la humanitat fora i sota de la civilització dominant.

El seu principal mèrit és ser un escriptor accesible per a tots per ser un “ciutadà del món”

És un cosmopolita, un nòmada. Pertany a vàries cultures i va passar llargues etapes de la seva vida en altres llocs fora d'Europa. La seva escriptura està clarament marcada por això. No se'l pot considerar com un típic escriptor europeu. És francès sí, però més que res un viatjer.

Ha recorregut un llarg camí des de els seus inicis i l'estil s'ha tornat transparent i res pretenciós.

Ha estat un pioner de la literatura compromesa amb l'ambient i l'ecologia quan ningú escrivia sobre aquests temes.

D'estil crític, les seves novel.les qüestionen a la civilització, entorn a mons enfonsats i allunyats.

Les seves novel.les Terra Amata (1967), La guerre (1970) i Les géants (1973) són exemple d'això. (I es considera que la seva obra mestra és la titulada com a Desert (1980)).


Va ser tan inesperat el reconeixement per Le Clézio que quan li van anunciar per telèfon de la notícia va assegurar que estava llegint, i sembla ser que la casualitat va ser que llegia a l'escriptor suec Stieg Dagerman, que per cert l'ha recomenat.

Han dit per la ràdio que les seves obres no estan traduïdes encara al català, serà ara el moment de fer-ho.

Ja tinc nous llibres per afegir a l'apartat de lectures pendents.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Punts de vista

Ens ho explica Eduardo Galeano:

Segons l'emperatriu Maria Teresa d'Habsburg, Wolfgang Amadeus Mozart era un inútil.

"Seràs una desgràcia per a tu i per a la teva família", li va anunciar a Charles Darwin el seu pare.

El mestre de Thomas Alva Edison el va treure de l'escola als vuit anys per "esterilitat total".

Temps després, l'Acadèmia Francesa de Ciències va sentenciar que el fonògraf d'Edison era "un ridícul truc de ventrílocs".

L'Acadèmia d'Amberes va refusar a Vincent Van Gogh que volia estudiar pintura perquè "no tenia condicions".

Per manca de condicions, una biblioteca de Lisboa va negar a Fernando Pessoa la seva aspiració a una feina d'arxivista.

Quan Albert Einstein va començar la universitat, els professors coincidiren dient: "Aquest noi mai arribarà a res".


Déu ni do, sembla que aquests oradors patissin certa "miopia". I és veritat que molts individus creuen tenir aquest poder de pronòstic, però... qui té realment la capacitat de saber tant sobre l'altre?

Un fàcil exemple visual: què veus en aquesta imatge?

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Llenya

Ahir van donar el Premi Nacional de Poesia a Joan Margarit, que atorga el Ministeri de Cultura, pel seu poemari "Casa de Misericòrdia".

APILANT LLENYA és un dels poemes que en formen part, transcric uns versos pensant en aquests dies de retorn del fred, època de llars de foc i càlides flames:


L’home sol anar al bosc a recollir
els troncs caiguts després d’una tempesta.

Els apila darrere de la casa.

De cada un en recorda
que el va fer caure i on va recollir-lo.

En les nits fredes, contemplant les flames,
va cremant el que queda del que estima.


Un poema d'aires emmelangits... per a mi hi manquen unes engrunes d'alegria, és incompatible?

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Bagul

Ja fa mesos em vaig fer amb un bagul que havia sofert un incendi, estava totalment deshidratat. L'he restaurat i ha quedat preciós. Aquí veieu l'abans i el després:


Quin increible canvi obsequia el treball de la restauració, una feina del tot agraïda.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Abandonat

Existeixen pobles abandonats, on el pas del temps ha passat a ser des de fa ja unes dècades el responsable principal de la seva vistosa runa. Rastres en declivi en són ara testimoni, sense deixar de tenir, per contra, cert encant nostàlgic.


Aquest diumenge vaig conèixer alguns d'aquests tipus de nuclis que es troben a l'àrea de la serra del Montsec d'Estall (a la part d'Osca, Aragó). Un seguit de senders i pistes ben senyalitzades, i fortament empedragades, permeten fer un recorregut per aquest entorn natural i accedir així a aquests particulars focus d'invalidesa.

Despertar de nou la vida d'aquests pobles és un repte que està en la ment de molts dels qui els contemplen, en la meva també, doncs hi ha massos fantàstics.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Enigma

Ahir deia que el color blanc és el color de la innocència i per què no cercar-la i retornar a ella, si és que per circumstàncies l'hem perduda? El grup musical Enigma especialitzat en música d'estil New Age ens convida a fer-ho, la idea de les imatges del video m'ha agradat.

video

Lletra de la cançó RETORN A LA INNOCÈNCIA:

Aquest no és el principi del fi. Aquest és el retorn a tu mateix. El retorn a la innocència. Amor Devoció Sentiment, Emoció Amor, Devoció Sentiment, Emoció. No tinguis por per ser dèbil. No siguis tampoc orgullós per ser fort. Només mira dins del teu cor amic meu. Aquest serà el retorn a tu mateix. El retorn a la innocència. Si desitges, comença a riure. Si deus, comença a plorar. Sigues tu mateix, no t'amaguis. Creu només en el destí. No et preocupis pel que la gent digui. Només segueix el teu propi camí. No et rendeixis i aprofita la teva sort per retornar a la innocència. Aquest no és el principi del fi. Aquest és el retorn a tu mateix. El retorn a la innocència. No et preocupis pel que la gent digui. Només segueix el teu propi camí. Només segueix el teu propi camí. No et rendeixis i aprofita la teva sort per retornar, per retornar a la innocència. Si desitges, comença a riure. Si deus, comença a plorar. Sigues tu mateix, no t'amaguis. Creu només en el destí.

Com ho veus?

divendres, 3 d’octubre de 2008

Blanc

El color blanc és el color de la llum, la innocència, la pau, l'estabilitat, la calma, l'armonia. S'associa a la bondat, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció. El blanc significa seguretat i neteja. A diferència del negre, el blanc en general té una connotació positiva. Pot representar un inici afortunat.


I en la teoria dels colors llum, el blanc és la suma de tots els colors, sortós!