dimarts, 30 de setembre de 2008

Muses

Aquest cap de setmana he anat a veure una exposició que passen ara a Lleida (després viatjarà per altres sales de Catalunya) sobre una col.lecció de dibuixos del pintor austríac Gustav Klimt. La mostra ensenya un seguit de dibuixos de l'artista realitzats a llapis sobre la seva temàtica preferida: el cos femení. Models que foren en gran mesura muses del pintor, un cúmul d'esbossos que més d'un serviren com a material previ per a posteriors de les seves inspiracions pictòriques.

Haig de dir que he trobat a mancar els seus característics quadres (però l'exposició no anava d'aquesta obra, per tant enyorar-los és cosa meva), és per això que poso una imatge d'aquesta altra i destacada faceta seva, el títol d'aquesta pintura és L'arbre de la vida .


M'agraden les singulars combinacions de colors que creava a les seves teles pictòriques, com trames, aquelles peculiars i simpàtiques textures que, penso ara, a mi m'encantaria dur com a estampació d'alguna peça de vestir, crec que són unes imprimacions ideals per a fer teles per cosir, podrien formar part de preciosos retalls de teixits patchwork. Sense desmerèixer, de cap de les maneres, les obres originals.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Percepcions

A Occident, el més poderós aliat de la bellesa fou sempre la llum; en l'estètica tradicional japonesa allò essencial està en captar l'enigma de l'ombra. El que és bell no és una substància en sí sinó un joc de clars i obscurs produit per la juxtaposició de les diferents substàncies que va formant el joc subtil de les modulacions de l'ombra. El mateix que una pedra fosforescent en l'obscuritat perd tota la seva fascinant sensació de joia preciosa si fos exposada a plena llum, la bellesa perd tota la seva existència si se suprimeixen els efectes de l'ombra.


Aquest text fou escrit pel japonés Junichirô Tanizaki l'any 1933, forma part d'un assaig que ja s'ha fet clàssic sota el títol “Elogi de l'ombra”. A qui l'interessin aquests temes de trets refinats li agradarà, és una mirada al detall. Una agradable lectura pels sentits, que es llegeix en un plis plas.

Per cert, m'encanta el joc de llum i ombra de l'arquitectura japonesa present en els seus espais tan meditativament minimalistes, m'imagino allí i m'abstrec per un viatge de sensacions que em fascina. Res és impossible, diuen!

divendres, 26 de setembre de 2008

Autumne

Notes musicals...

video

Bon divendres a tots!

dijous, 25 de setembre de 2008

Agudesa

Acabo de llegir-me L'art de viure de la italiana Goliarda Sapienza (en castellà es diu El arte del placer), i resto pensativa, reflexiva, amb ganes ara mateix de saber què n'he tret de les més de sis-centes pàgines que li ha demanat aquesta novel.la. M'ha aportat, i pel que he pogut llegir, ràpidament, sobre l'escriptora, diria que fou una persona interessant. A priori, el títol per si sol ja m'inspirava una història de lletres profundes, distintes i humanes, que junt a la mirada captivadora del retrat de la portada (l'escriptora mateixa) i afegint-hi abans també uns concrets comentaris d'algú pròxim que se l'havia llegit, voler llegir-la em mantenia encuriosida, doncs segons d'on provinguin els comentaris tenen per a un més o menys valor, i se'n desperta l'interés en diferent mesura.


Me'l vaig iniciar amb ganes, palpant el bon totxo de fulls impresos, que haig de dir que els toms tan voluminosos m'impressionen una mica. Això sí, si no m'enganxen els llibres els deso i em quedo tan ample, n'hi ha tants d'altres que segur seran del meu agrat que no em traumatitza refusar aquells que no se'm fan atractius. I aquest llibre vaig estar apunt de retirar-lo! perquè les seves primeres pàgines descriu escennes que jo definiria com a escabroses i a l'estar expressades directes sense tabus vaig desar el llibre durant uns dies, no em venia de gust en aquells moments continuar visualitzant certa càustica.

I és així com la lectura va estar reposant a la tauleta de la sala de casa, durant un parell de setmanes, fins que de nou la vaig reprendre. Em vaig sobtar agradablement, perquè tot seguit aquell encenall morbós va desaparèixer sorgint per contra els trets de l'atractiva personalitat de la protagonista, la Modesta. I així ha estat com duta per la singular intel.ligència de la Modesta he arribat fins a la darrera pàgina. Un personatge que es fa estimar i admirar. La seva vida a Itàlia transcorre entre esdeveniments ben diversos, tan personals socials com politics que se situen a inicis-mitjans s.xx, viscuts i acompanyats per personatges ben diferents. Un munt de noms propis donen vida i trama a una plural família de vivències, encapçalada per l'esplèndida fortalesa, l'aclamada honradesa i la contagiosa estima que transmet la molt ben considerada matrona, una dona d'ànima complexa.

La protagonista Modesta, és una dona amb criteri!

dimecres, 24 de setembre de 2008

Propòsit

Què et sembla el que ens diu el personatge Libertad?


Suggereixo que també acabem el dia de la mateixa manera. I a veure quin dia aconseguim entonar!

dimarts, 23 de setembre de 2008

Glups!

M'agrada anar a buscar bolets, encara que no és una activitat que realitzi assiduament, hi entenc poquíssim, es pot dir que si hi anés sola només tindria la certesa de recollir-ne dues espècies comestibles: les corrioles i els rovellons. Es disfruta moltíssim quan vas a collir-ne amb algú que en sap del tema, i encara que hi he anat algun cop, no m'arriscaria a comprovar si he aprovat tal exercici tot cuinant-los jo a casa meva: " Tots els bolets són comestibles, però alguns, una sola vegada." Glups!!


D'anècdotes n'hi ha un munt, com ara aquesta:

“Anirem a buscar bolets”, decideix la meva amiga. Baixem per una carretera monovehicle, de la part de Beuda. Quan veiem uns pins, arranem el cotxe. Bosc espès i humit, molsa i bardissa. Tiges seques i espinoses penjades dels arbres. T’ajups i t’aixeques, i sempre t’esgarrinxes. Troncs negres, ajaguts, podrits, estovats, que es desfan sota el peu. La teranyina repèl l’aigua, que s’hi concentra en gotes de llum. Un ocell piula. El jersei s’enganxa. Bruc florit. Cireretes d’arboç dessagnant-se a terra. Un grill persistent fa grinyolar els arbres. Això no era cap corriol. Pinyes petites per terra. Zero bolets.

De Toni Sala.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Tardor

Que aquesta estació que ara s'inicia, de colorejades fulles caigudes, t'aporti el millor del millor!


És un temps de cert rastre melancònic, però aquí em tens, intentaré enviar-te encoratjadores guspires de llum a tantes hores de foscor.

Cada estació té el seu encant, sapiguem gaudir-ne dels seus propis trets.

dissabte, 20 de setembre de 2008

Distintiu

Ja som a dissabte, a pesar que el dia encara no s'ha llevat, i ara mateix plou...


i em ve a la memòria aquella cançó d'en Tomeu Penya que trobo tan simpàtica i diu així:

Plou i a defora bufa es vent
Que me fa sentir petit com un granet d’arena
Estic dins del llit estic ben calent
Avui ja no em mouré d’aquí

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions

Plou i a defora bufa es vent
Jo som com un rupit ajupit dins un ullastre
Mig embadalit escolt s’aigo caure
I avui ja no em mouré d’aquí

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions

es senyal de terra humida
d’herba verda i de frescor
tornarà l’ocell que donà vida
desperta’t i vine
aquest temps convida a fer l’amor


I és que hi ha veus que no passen desapercebudes, perquè són del tot peculiars, com la d'aquest mallorquí, no ho creus? Jo no la canto no sigui que es posi a tronar!

divendres, 19 de setembre de 2008

Empremptes

Per fí s'estrena la darrera pel.lícula de Woddy Allen Vicky Cristina Barcelona (ho expresso així perquè qui més qui menys s'haurà enterat de la seva filmació a la ciutat catalana o haurà rebut alguna informació per la seva gran difusió als mitjans de comunicació), si l'aneu a veure i us fixeu bé, en alguna seqüència podreu observar, i si és el cas també descobrir, l'obra de l'artista Agustí Puig, com que per a mi ha estat una grata troballa en faig ara difusió.

La peli ens en fa mostra fent aparèixer unes destacades pinzellades del seu treball artístic, elaborades en grans plafons. De fet aquest artista sabadellenc és qui ha ensenyat als seus protagonistes a fer de pintors per demandes dels seus papers en la pel.lícula i d'aquí també l'exhibició del seu treball.


En aquesta foto apareix l'artista en ple moment creatiu, a la seva pàgina web (linkada més amunt en aquest mateix post) podreu conéixer la seva obra i trajectòria.

I dir també que escoltareu la música del grup barceloní Giulia i los Tellarini.

Bon cinema i bons descobriments catalans!

dijous, 18 de setembre de 2008

Concís

Un traç blanc engendra una forma ovalada; se'n separen dos espais, un interior i un exterior; es coloregen amb diferents colors, un vermell i un verd; i en fructifiquen un grapat de sensacions:


Càntic del sol, dibuix de l'artista Joan Miró.

Què és per a tu l'art?

dimecres, 17 de setembre de 2008

Landt art

Encara no he vist aquest documental, però seguríssim que el veig, el passen aquests dies als cinemes Verdi, pel meu gust aquest treball promet: es diu Rivers and tides (Rius i marees), la crítica la deixa com una excel·lent pel·lícula documental dirigida, escrita, fotografiada i muntada pel cineasta Thomas Riedelsheimer (Münich, 1963).

Descrita com: "Un sensual i poètic viatge pel món i la ment del reconegut escultor Andy Goldsworthy (Cheshire, Anglaterra 1956), artista britànic que des de fa vint anys crea obres d'art en boscos i lleres de rius de tot el món sense cap altres eines que les seves mans. Aquest documental és un viatge iniciàtic pels móns d’aquest artista de la naturalesa, (land art) art de la terra o eco-art. Un viatge “exterior” amb les creacions estables o les instal·lacions efímeres que l’artista realitza en la seva relació i integració amb els elements naturals; i un viatge “interior” als pensaments, a la filosofia, les reflexions i les implicacions emocionals, quotidianes o transcendentals, social i històriques que es deriven i provoquen aquestes experiències en l’autor, que ho va expressant en un monòleg meditatiu al llarg de la pel·lícula. El documental també mostra obres permanents, de certa mida monumental (encàrrecs de museus e institucions). Les obres efímeres estan realitzades en diversos paisatges del món: des de les fredes aigües de les marees de la costa del Canada, els gels finlandesos, les corrents dels rius, prats i boscos d’Escòcia (on viu actualment), al Japó, Austràlia, etc."

Aquí tens una mostra del seu enginy:

video

Genial, fantàstic, sens dubte rellevant!!

dimarts, 16 de setembre de 2008

Bondat


Molts són els bons, si es dóna crèdit als testimonis; pocs, si es pren declaració a la seva conciència.

Ens ho diu Francisco de Quevedo.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Insaciable

Feng Meng-lung (1574-1646) va ser un recopilador d'antologies de literatura popular xinesa de la dinastia Ming. Va publicar col.leccions d'històries clàssiques, anècdotes i acudits, com ara aquest conte:

Un home pobre es va trobar pel seu camí a un antic amic. Aquest tenia un poder sobrenatural que li permitia fer miracles. Com l'home pobre es queixava de les dificultats de la seva vida, el seu amic va tocar amb el dit un maó que d'immediat es va convirtir en or. Se'l va oferir al pobre, però aquest es va lamentar de que això era molt poc. L'amic va tocar aleshores un lleó de pedra que es va convertir en un lleó d'or massís i el va afegir al maó d'or. L'amic insistí en que aquests dos regals eren poca cosa.

-¿Què més desitges, doncs? -li va preguntar sorprés el faedor de prodigis.

-¡Voldria el teu dit! -li va contestar l'altre.



L'home era pobre, però de tonto ni una mica, o opines el contrari.. que sí que n'és de ximplet, si pel que sembla és un ser àvid de possessions?

diumenge, 14 de setembre de 2008

Carcoma

Aquest dies que he estat fora, entre d'altres distraccions m'he dedicat a fer el tractament anticorc de certs mobles. És una feina que demana ser pacient i curós, activitat necessària per acabar amb el corc que viu dins de la fusta de la peça que, a crits o en silenci, demana una urgent atenció, si és que no et vols quedar sense el moble.

Amb l'ajuda d'una xeringa es va introduint el líquid insecticida dins de cada foradet que el petit però espavilat insecte ha anat escarbant a la fusta. I de vegades la feina feta pel senyor corc sembla un veritable colador. Quan dono amb algun d'aquests bitxets, penso.. ja et tinc!

Un cop sanejada la peça ja es pot optar per restaurar-la, mai abans.


T'animes a fer-ho?

dimecres, 3 de setembre de 2008

Humanitat

Per a poder entendre un altre ésser humà cal arribar a discernir les condicions que el van fer com és.


Ens ho diu Margaret Bourke-White, que apareix retratada a la fotografia, corresponsal de guerra nord-americana (1904-1971), va ser la primera dona fotoperiodista de la història.

Bé, i jo ara, sense agafar cap aeronau, m'en vaig fora uns quants dies, fins la tornada!

dimarts, 2 de setembre de 2008

Tropofilms

A veure què et sembla aquest video:

video

El creus encertat?

dilluns, 1 de setembre de 2008

Taronja

El taronja combina l'energia del vermell amb la felicitat del groc. S'associa a l'alegria, el sol brillant i el tròpic. Representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció, la creativitat, la determinació, l'èxit, l'ànim i l'estímul. És un color molt calent, pel que produeix sensació de calor. No obstant això, el taronja no és un color agressiu com el vermell. La visió del color taronja produeix la sensació de major aport d'oxigen al cervell, produint un efecte vigoritzant i d'estimulació de l'activitat mental. És un color que encaixa molt bé amb la gent jove, pel que és molt recomanable per a comunicar amb ells.


Color cítric, s'associa a l'alimentació sana i a l'estímul de l'apetit. És molt adequat per a promocionar productes alimentaris i joguines. És el color de la caiguda de la fulla i de la collita. En heràldica el taronja representa la fortalesa i la resistència. El color taronja té una visibilitat molt alta, pel que és molt útil per a captar atenció i subratllar els aspectes més destacables d'una pàgina web. El taronja fosc pot suggerir engany i desconfiança. El taronja vermellós evoca desig, passió sexual, plaer, domini, desig d'acció i agressivitat El daurat produeix sensació de prestigi. El daurat significa saviesa, claredat d'idees, i riquesa. Amb freqüència el daurat representa alta qualitat.

M'agrada el color taronja, m'és agradable, simpàtic i viu!