dissabte, 28 de juny de 2008

Optimisme

"L'únic pitjor a no tenir vista és no tenir visió." Són paraules de la nordamericana Helen Keller (1880-1968).

Aquesta va ser una dona amb capacitat de superació, ha estat tot un exemple de realització personal malgrat l'adversitat de la seva circumstància personal. Una malaltia infantil la va deixar sorda i cega. No obstant va superar els seus obstacles i va arribar a ser autora, activista, oradora i viatgera.


L'esperança mai s'ha de perdre. Siguem atrevits. Materialitzem els nostres somnis. Som-hi!

dijous, 26 de juny de 2008

Moviment Slow

Anar per la vida al ritme del "a poc a poc", avançar a pas suau i atent, moure's al compàs de la calma (que no vol dir mandrós ni adormit)... és una recomanació molt sabuda i saludable per a tothom, no crec que sigui cap descobriment per a ningú a nivell teòric saber sobre els grans beneficis que un pot obtenir fent que la marxa de la seva vida vagi a un ritme més lent i per tant menys accelerat. Però a nivell pràctic em sorgeixen preguntes: qui ho aconsegueix i per què? Interessa realment?


Me n'adono que actualment aquest tema està en voga, és un tema recorrent per boca de la majoria, però crec que en el fons pocs s'apunten al carro de la lentitud i pocs en el fons estarien disposats a apuntar-s'hi. M'equivoco??

El moviment Slow es va originar el 1986, una proposta molt interessant clar que sí. Voto, però, perquè vagi molt més enllà de ser un mer moviment internacional més, evitant així que no resti entre altres coses només com una expressió que sovint queda bé de pronunciar. Que passi a convertir-se en una actitud de veres.

Vinga, instaurem aquest ritme pausat en els rellotges dels fets! I no em diguis que ja és tard per canviar, que sóc pacient.

Ah! I l'activitat és compatible amb la calma.

dimecres, 25 de juny de 2008

Busca't

... explora't, intueix-te i segueix-te, descobreix-te i sorpren-te, ubica't, recrea't i troba't. Es tracta d'això, de fer-se a un mateix.


I en relació amb aquesta idea, transcric el següent poema:

Sortós qui sense seny ha travessat les mars
i ha conegut el món de l’una banda a l’altra;
qui obeint el seu vent se n’anava a l’atzar,
que és el millor país pels cors sense mare.

Sortós qui com un foll i en un rapte de vol
feia néixer els seus cants del fons de les entranyes;
qui estimava pels ulls com si no tingués cor
i es deixava estimar si tant li demanaven…

Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n’anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues…

Qui sol i sense rems i en un mar porcel.lós
s’alçurava en el cant sobre la cresta blava
i a la gorja del vent ofegava la por
i sabia esbandir els odis amb rialles…


De Josep Palau i Fabre, exposició virtual.

Gosadia!

dimarts, 24 de juny de 2008

Bellesa

“La bellesa no és un atribut de las coses en sí. Només existeix en la ment que les contempla.” David Hume – Escòcia -



Hi ha tanta bellesa per tot arreu... el nostre entorn derrama generosa presència poètica. A mi aquesta fructífera distinció sensorial em té permanentment entendrida.

Aprenguem a admirar l'atractiu estímul que ens brinden els sentits. Traguem assiduament la pols a la nostra ment!

dilluns, 23 de juny de 2008

Berbena

Aquesta és la flor de la berbena:


I per què aquesta nit, nit de Sant Joan, jugarem amb el foc i tirarem petards? O almenys, si més no, sentirem els seus espetecs, simpàtics per a uns i empipadors per a d'altres.

Les bengales, els petards i els focs artificials en general tenen el seu origen en el segle desè a la Xina, quan un cuiner va barrejar diversos ingredients a la cuina i va aconseguir la primera explosió d'espurnes en la història de l'home. I per Sant Joan fan la funció de les antigues fogueres.

I es veu que no existeix una única versió per explicar des de quan i per què celebrem la Nit de Sant Joan. Hi ha qui afirma que els nostres avantpassats ja feien rituals amb foc durant el Neolític, altres donen a les fogueres un orígen cèltic que va arrelar al Mediterrani durant l'època preromana però, contràriament, altres recorden que Cervantes no fa cap referència a les fogueres, tot i que el Quixot visita Barcelona la nit de Sant Joan.

La tradició explica que l'inici de les fogueres es troba en l'intent de donar força al sol, ja què s'havia observat que a partir d'aleshores el dia començava a escurçar-se. Per Sant Joan també es dóna al foc la qualitat de la regeneració o de la fertilitat, d'aquesta manera, sorgeix el ritual de cremar a les fogueres tot allò que ja no volem, com un símbol de renovació, o de saltar-les per tal de regenerar-nos, tenir sort, amor o salut. També es diu que el fum de les fogueres purifica l'aire i les seves cendres ajuden a fer més fèrtils els camps.

Hi ha un altre element que adquireix virtuts purificadores aquesta nit: l'aigua. Els rituals de banys al mar, llacs o rius en són un exemple, així com la creença que les aigües tenen tot tipus de propietats curatives per Sant Joan.

D'altra banda, també es creu que les plantes que es cullen aquesta nit tenen virtuts guaridores. La farigola i el romaní allunyen la malastrugança, les branques de pi funcionen com a amulets i la BERBENA proporciona fortuna a qui la troba, a més de donar nom a la revetlla.



Bona revetlla! Que en sortim purificats, ben crescuts de bones virtuts. Passeu-s'ho molt bé.

diumenge, 22 de juny de 2008

Edat

Avui m'ha arribat un missatge via e-mail (imatge inclosa, encara que amb joc de moviment):

¿Saps el que és la "mitjana edat"?

És l'altura de la vida en la que el treball ja no dóna plaer i el plaer comença a donar treball!!!



Hi estàs d'acord? O... com la definiries tu?

Jo afegiria: quin treball més grat aquest, per fi el treball és plaent! Però a quin plaer s'està referint?? Perquè si és el que "tots" pensem... aleshores el que afegiria serien altres paraules, de caràcter positiu i estimulant per suposat.

dissabte, 21 de juny de 2008

Gravetat

Mira aquesta imatge, curiosa oi?

Aviso que no és conseqüència de que la nostra estimada Terra hagi rebut un cop enorme i s'hagi deformat com una llauna de cervesa, no és això, no, encara que de trepitjades i martellades en rep milers cada dia.


Aquí t'explico de què va:

La gravetat no és la mateixa en tota la superfície terrestre, sinó que va variant de tal forma que en uns llocs et pots sentir lleugerament més pesat que en d'altres.

El mapa d'aquesta imatge ens mostra en termes exagerats allí on la gravetat terrestre de la Terra és més forta i allí on és més dèbil. Una taca de baixa gravetat pot veure's just a la costa de l'India, mentre una d'alta esdevé al Sud de l'Oceà Pacífic.

La causa d'aquestes irregularitats és desconeguda ja que les característiques actuals de la superfície no semblen ser el motiu. Els científics mantenen la hipòtesis de que els factors més importants radiquen en la profunditat de les estructures subterrànies i poden referir-se a l'aparença de la Terra en un passat llunyà.


T'havies adonat mai d'aquest tipus de diferencial d'atraccions? Jo he sentit i sento atraccions diverses, però d'aquest tipus no sé si ho són.

divendres, 20 de juny de 2008

Cap a l'estiu

Quines ganes que tinc de fer-me un bany! Un dia d'aquests, segur, estreno la temporada, com m'aporta el mar...


Ens regala juny
la millor temporada.
Per molt que matinis,
no veus l'albada.
Els dies són llargs
i la llum molt clara.
Ens regala préssecs, cireres,
banys a la mar blava,
les tardes lliures
i les vacances més llargues.
Ens diu amb veu emocionada
que el curs té la cloenda preparada.
Ens convida a fruir
de la revetlla amb màgia estelada.
Ens duu el solstici d'estiu
per acomiadar una primavera ja caducada.


Fragment de Ens regala juny, d'Isabel Barriel.

dijous, 19 de juny de 2008

Ombra


És tan subtil la ratlla que separa
la llum de l’ombra, que em confonc sovint
i de sobte camino a les palpentes.


Miquel Martí i Pol, "Després de tot".

dimarts, 17 de juny de 2008

Vinyes verdes


Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!


És un fragment d'un poema de Josep Maria de Segarra.

Sempre és bon moment per brindar, sempre hi ha motius per fer-ho. Per quin assumpte brindaries avui?

dilluns, 16 de juny de 2008

La camèlia

Llegeixo en un llibre que dos noms il.lustres s'associen amb la camèlia: el de George Kamel, un jesuïta botànic, que portà la flor de la Xina a Europa, i en honor del qual la flor va rebre el nom que té, i el de Marie Duplessis, una bella cortesana francesa del s.XIX, immortalitzada per Alexandre Dumas, sota el nom de Margarida Gautier en la seva famosa novel.la La dama de les camèlies. Jo afegiria un tercer nom, el de Merçè Rodoreda per la seva obra El carrer de les camèlies.


Aquesta flor, la camèlia, porta en si la primavera, anuncia l'arribada d'aquesta estació que per cert aviat ja s'acaba. Però a mi em condueix principalment a la citada novel.la de Merçè Rodoreda, que no l'he llegida, encara que el títol el tinc ben memoritzat. I ho aprofito, ara, per recordar a qui no s'hagi enterat encara, que aquest 2008 es commemora els cent anys del naixement d'aquesta escriptora, i s'han organitzat fins i tot itineraris inspirats en les seves obres més conegudes.

Argument de El carrer de les Camèlies: ens narra la història de Cecilia Ce. La Cecilia va estar abandonada quan era un nadó en una casa al carrer de les Camelies on va ser criada amb tot l'amor del Sr. Jaume. Quan és una adolescent fuig de la casa amb un noi del qual està enamorada i llavors inicia una vida d'home en home. La Cecilia Ce és una dona típica de l'estil Rodoreda. Forta com un roure i lluitadora contra l'adversitat però sotmesa a la voluntat dels homes perquè és el que marquen els cànons de l'època. És una dona que en moments determinats titllaries de fleuma però que en realitat té una fortalesa i una empenta que ja voldríem nosaltres.

Aquí deixo l'adreça d'una web on s'ha creat un itinerari virtual per la vida i obra d'aquesta escriptora catalana, sota el nom de Joc de miralls.

dissabte, 14 de juny de 2008

Mirades

Avui rescato aquesta imatge, la vaig fer ja fa un temps, exhibeix una empremta.


El polsim florit d'una fruita ha signat al full amb el seu segell particular, mostrant l'estat de la taronja de la qual pertany.

Testimoniatge seductor, vestigi de naturalesa cítrica!

divendres, 13 de juny de 2008

Originari

Aquesta és la ràdio que estic restaurant aquests dies, un cop decapada m'he trobat amb aquest espectacular canvi:


Encara em queda feina, però la rentada de cara ha valgut la pena!

dijous, 12 de juny de 2008

Tanja Smit

Així és com es diu l'artista holandesa que realitza la següent obra:

M'agrada moltíssim el que fa. Estaré a l'aguait per veure si torna a exposar a Barcelona aviat, em sembla que no ho fa des del 2002 per tant ja és hora que ens torni a visitar.

És la seva particular estètica colorista i formal el que aconsegueix atrapar-me. En totes les seves diverses obres, Tanja Smit s'expressa a partir d'un joc de colors que amb molt de plaer es fan mirar, convidant-me a restar-hi tot contemplant el que ens mostra les seves creacions. La gamma de tons amb els que s'expressa i el seu dibuix de traç senzill em transmeten una sensibilitat que comparteixo.

M'és molt suggerent!

dimecres, 11 de juny de 2008

Què fàcil!

"Expliquen que una vegada, hi havia un rei molt capritxós i excèntric, que tenia una filla molt bonica, i encara que la seva intenció era casar-la, va posar com a condició una cosa poc comú i potser, una mica absurda: va determinar que es casaria amb la seva filla i heredaria part del regne, aquell home que fos capaç de fer volar un Falcó, que des de feia molt temps, estava reposat sobre la mateixa branca.

No obstant l'avís, passaren les setmanes i ningú del regne va poder fer volar al Falcó, a pesar de tots els trucs que utilitzaren els cents d'homes que ho intentaren. Però un matí, el rei es va llevar i va veure volant al Falcó pel seu jardí.

¡Quina alegria! La seva filla ja tenia pretendent.

Quan va manar a cridar a la persona que havia fet aquell miracle, li va preguntar: ¿Has estat tu qui ha fet volar al Falcó? ¿Com ho has fet? ¿Ets mag potser?

I amb una barreja de felicitat i nerviosisme, l'humil camperol va explicar al Rei: Realment no ha estat gens difícil, l'únic que he hagut de fer, ha estat tallar la branca en la que el Falcó es trobava, i aleshores, el Falcó ha recordat que tenia ales i simplement ha représ el vol.
"


De vegades ens compliquem la vida, i la solució als nostres neguits, problemes etc... els podríem rematar ràpidament; i doncs, per què en ocasions ens costa tant de resoldre-ho? La resposta la té cadascú.

dimarts, 10 de juny de 2008

CFL

Què podem fer a títol individual pel canvi climàtic?

Moltes coses, la cosa és voler actuar, es pot contribuir de moltes maneres i una d'elles és senzilla:

Canviar una simple bombeta per una llum fluorescent compacta de baix consum (CFL) pot ser que sembli una ínfima contribució, però durant tota la seva vida útil haurà reduït una quantitat d'emissions equivalents a la combustió d'aquests 227 kilos de carbó. Si tots canviessim una sola bombeta, podríem evitar la combustió de milions de tonelades de carbó. Tot comença per una simple bombeta i per una idea.


Consumeixen un 80% menys que les d'incandescència i a més duren 10 cops més, uns 5 anys de mitjana. Suposa una petita inversió en positiu, reduïm al mínim el consum d'electricitat i evitem així emissions de CO2 i l'efecte hivernacle.

Vinga, modifiquem certs hàbits si encara no ho hem fet!

dilluns, 9 de juny de 2008

Escola YI

A CaixaForum hi ha una exposició que recull trenta anys d'art abstracte xinès, junt a activitats vàries com cicles de cinema i conferències. Es mostra una vessant diferent de l'art xinès contemporani que es coneix poc perquè es diu que havia quedat a l'ombra.

L'estètica oriental, en aquest cas xinesa, atrau, i des d'occident ens transmet un contrast visual que no ens deixa indiferents. La pròpia cal.ligrafia, amb els seus caràcters ja són elements inspiradors per la nostra incomprensió com a llenguatge escrit i passa a ser per tant un goig fantàstic pels nostres sentits. Aquesta exposició és en termes generals meditativa, amb un agradable gust de sensacions.


A través del concepte yi, que és un terme que representa l'estat de contemplació i meditació dels creadors, aquest grup d'artistes han respost al canvi social i cultural donant pas a una mena d'art abstracte d'arrel alternativa i xinesa, que combina la filosofia i l'estètica tradicionals d'aquest país, el budisme zen, la modernitat occidental i l'art conceptual contemporani.

A mi m'ha agradat, i certament vaig sortir de la sala sota els efectes d'una sessió de meditació (de budisme zen o d'altre tipus d'escola). No em va deixar indiferent. Un viatge d'amables sensacions subtils.

dissabte, 7 de juny de 2008

Camins honestos

El que les lleis no prohibeixen, pot prohibir-lo l'honestedat.
Lucio Sèneca. Filòsof llatí.


I què vol dir ser honest? He trobat una bona definició:

Diem que una persona és honesta quan actua recolzant-se en la veritat i en la justícia genuïna. Ser honest suposa viure d'acord amb la veritat de la realitat que ens presenta el món, implica ser autèntic, real i objectiu. Ser honest suposa respecte per a un mateix i per als altres, perquè tots tenim el nostre caràcter i formes de fer diferenciades, i no ha d'haver motius per amagar-les o maquillar-les segons sigui la situació.

No només consisteix en dir la veritat, sinó entendre que moltes vegades la veritat no depèn del que hom pensi o del consens d'uns quants, la veritat la presenta la realitat quotidiana resultant innegable i imprescindible de reconèixer. Ser honest significa també realitzar una anàlisi detallada de la sinceritat dels nostres sentiments i reordenar-los buscant el bé dels altres i el propi.

L'honestedat es basa en la veritat, per tant, en l'absència de contradiccions i discrepàncies entre els nostres pensaments i els nostres actes. Tot i així, l'ús de l'honestedat ha de ser curós i equilibrat, en especial a l'hora d'utilitzar-la en la comunicació amb altres. Hem de fugir de l'honestedat “brutal”, és a dir: dir el que es pensa (encara que sigui ajustat a la realitat) però sense tenir cura de les paraules, les formes i la manera d'ésser de l'altre, pel damunt de tot preval el principi de respecte als altres i a la seva persona i mai hem d'oblidar que l'ús de l'honestedat està al servei del bé propi i de l'aliè.

Com tot valor s'ha d'aprendre, experimentar i treballar cada dia amb el propòsit de millorar. Com resultat ens convertirem en persones lliures d'hipocresia, generant gran confiança i empatia en el nostre entorn.


L'honestedat crea la confiança perquè neixi una autèntica amistat. Benvinguts sempre aquests bons amics!

divendres, 6 de juny de 2008

Bon dia

A partir de la lletra de la cançó dels Pets combinat amb un maco dibuix d'en Miró, et desitjo un BON DIA a tu i als teus!


La vella montserrat, desperta el barri
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu

Bon dia...

dijous, 5 de juny de 2008

Photo_lloc

El tema de PhotoEspaña d'aquest any és el de LLOC, és la seva secció especial temàtica d'aquest 2008. Cada any s'escull un tema com a protagonista del certamen. La idea de lloc s'ha prés en aquest cas perquè és un terme important per tal que els artistes virtuals es relacionin cada cop més amb la realitat geogràfica i emocional, creant una reflexió de l'espai on vivim tots els dies, i després a més a més hi ha la secció dels gran mestres.

Com a treballs a destacar tenim: W. Eugene Smith fotògraf important dels anys 40-50 qui s'ocupà de percebre el que hi ha de diferent en cada lloc tot tractant de captar l'ètica en el camp del fotoreportatge (és d'ell la foto que veuràs a sota); Robert Smithson presenta un treball que reviu les situacions simbòliques dels llocs en que un viu; Thomas Demand qui pren noves direccions en la fotografia, fa maquetes que reprodueixen imatges que han estat publicades com a fotos en els diaris i es tracta de buscar fotos paradigmàtiques de la història i reinventar-les per obrir un nou debat públic. A més es pot contemplar tot un seguit d'exposicions de molts altres fotògrafs dins d'un seguit de treballs de fotografia nacional i internacional. Es combinen juntament activitats dirigides al públic en general i no només professional. Hi ha una marató de fotografia amb un seguit d'activitats i programes al carrer. A més es deixa que el públic faci de model dins de la realitat anomenada “Retrata't”, retrats elaborats per fotògrafs de renom.


Si t'animes a anar-hi, sàpigues que es fa entre el 4 de juny i el 25 de juliol a la ciutat de Madrid. Et recomano que vagis ben calçat, i amb combusible a la bossa, sense oblidar una ampolleta d'aigua i una gorreta per protegir-te del sol... doncs s'ha de patejar la ciutat per a anar d'una a altra sala d'exposicions. Si t'agrada la fotografia, ves-hi, t'agradarà!

dimecres, 4 de juny de 2008

Extraterrestres

Avui a CosmoCaixa fa una xerrada en Frank Drake, no sabia qui era aquest científic nord-americà fins aquesta tarda:

“El 1961 aquest astrònom va plantejar una equació ben particular, que porta el seu nom. És ja una famosa equació teòrica de vuit factors per tal d'obtenir la primera recerca sistemàtica de senyals de radio de procedència extraterrestre.

Aquesta fòrmula que algú diu que ell mateix la va composar com un divertiment, avui continua estant en els manuals d'astronomia i astrobiologia. Drake amb la seva subjectiva equació ha estimat unes 10.000 civilitzacions tecnològiques repartides per tota la nostra galaxia, la Vía Làctia. La investigació sobre vida extraterrestre és, en cert sentit, una investigació de limitacions, una recerca d'aquells factors que limiten i priven l'aparició de vida o l'evolució d'organismes complexes.

Potser, mentres estiguem llegint aquest artícle, hi hagi en un altre món un ser inteligent molt diferent de nosaltres que des del seu cel nocturn estigui contemplant distretament una petita i insignificant estrella que nosaltres anomenen Sol i acaroni, només per un moment, una atrevida i comú especulació.

Però no tots els científics estan d'acord amb l'equació Drake i les seves estimacions. El físic italià, Enrico Fermi, plantejava als seus companys que: “Si hi ha tantes civilitzacions avançades allí fora, ¿on està tothom?”. La conclusió de la paradoxa de Fermi és: estem sols.”



De moment queda en hipòtesis, podria ser, què millor que veure-ho i comprovar-ho. De totes maneres... com més siguem més riurem, no?

dimarts, 3 de juny de 2008

enBrOSSA

Tinc ganes d'anar un dia a la Fundació Joan Brossa, encara no hi he anat, ho mantinc pendent!


Per si algú encara no sap qui va ser:
Brossa i Cuervo, Joan (Barcelona 1919-1998). Poeta en el més ampli sentit del mot, escriví poesia en estrofes tradicionals (sonets, odes sàfiques, sextines, romanços, etc.), poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses circumstancials (recollides a Vivàrium - 1972 - i Anafil -1987 -) i poètiques, teatre, guions de cinema, poesia visual i poesia objectual. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts.

Quin artistàs! M'agrada com juga amb les paraules.

dilluns, 2 de juny de 2008

Percepció


Imatge del fotògraf italià Franco Fontana, fa unes composicions paisatgístiques que jo les definiria com a abstraccions silencioses. I tu?

diumenge, 1 de juny de 2008

Paraules

El coneixement vertader consisteix en conèixer coses i no paraules.
Mary Wortley Montagu, novel.lista britànica (1682-1762)

Tenim tantes idees sobre coses que mai no hem provat...
Maud Younger, sindicalista nord-americana (1870-1936)

Tenir personalitat és molt més important que no pas ser molt erudit.
Margaret Ayer Barnes, escriptora nord-americana (1886-1967)

Cal anar molt en compte amb les paraules, perquè es converteixen en gàbies.
Viola Spolin, educadora nord-americana (1906-1994)

No oblidis que quan restem en silenci som un. I quan parlem som dos.
Indira gandhi, política índia (1917-1984)

Xerrava i xerrava perquè no sabia què dir.
Dacia Mariaini, dramaturga italiana (1936)

La literatura és plena de coses inútils absolutament necessàries.
Rosa Montero, periodista espanyola (1951)