dissabte, 31 de maig de 2008

Verd

El color verd és el color de la natura. Simbolitza la vida nova, la regeneració, l’alegria, la felicitat, l’emoció i les ganes de fer coses noves.


Els seus efectes positius són :
Ajuda a equilibrar les nostres energies.
Produeix efectes sedants, reconstituents i frescos.
Ajuda a alleugerar el dolor.
Actua com a tonificant del nostre cos, ment i esperit.
Ajuda a crear un ambient de calma i equilibri.
El color verd és la combinació del groc, color de la sabedoria (ment) i el blau, color de la veritat (espiritualitat).


Darrerament connecto moltíssim amb els verds! Aquest color m'oxigena.

divendres, 30 de maig de 2008

Força

Res no és impossible per a un cor valent.
Cita de Jeanne d'Albret, noble francesa (1528-1572).

Posa-ho en pràctica; posa-hi ganes; poc a poc s'omple la pica, no? Coratge doncs!

dijous, 29 de maig de 2008

Cert

L'home que comet un error sense corregir-lo
estarà cometent un altre més.


Anònim

dimecres, 28 de maig de 2008

Núvol blanc


Avui suro dins d'un núvol blanc, on no hi ha lloc per a les paraules, només és qüestió de trobar-se, deixar-se ser.

dimarts, 27 de maig de 2008

Protestar o resignar-se

Fa 40 anys dels esdeveniments del Maig del 68.

Fa unes setmanes en el programa Àgora de TV3 es va debatre sobre aquest esdeveniment, i els ponents arribaren a la conclusió de que és un fet ambivalent com tants d'altres trancorreguts al llarg de la història. Es va dir que el Maig del 68 ni va ser un fet formidable ni tampoc va ser un desastre. Els tertulians es qüestionaven de si és un fet històric molt menys important del que potser se l'ha catalogat socialment, i que segurament s'ha mitificat més del compte. Em va sobtar, jo dec ser una de les qui l'ha mitificat, aquest succés el tenia com un familiar i proper referent de revolta pel canvi, un exemple d'acció de queixa per millorar allò que es creu injust, alguna cosa així com que el canvi és possible; l'acció per un món més just.


Vaig prendre nota del debat: S'estava bastant d'acord en que reconeguts canvis socials esdevinguts en les darreres dècades, com el cas de l'ecologisme i el feminisme foren originats abans de la revolta estudiantil francesa, doncs aquesta revolta per altra banda no va ser iniciada a Paris com es diu normalment sinó a California i es va extendre a diferents llocs del planeta. El 1968 fou un dels anys més agitats en la història del segle XX, fou l'any de la revolta estudiantil i la vaga general a França, de l’assassinat de Martin Luther King als Estats Units, de l’Ofensiva Tet al Vietnam, de la Primavera de Praga, de la matança d’estudiants a Mèxic... Tots els anys 60 van ser per tant un període de canvis, amb un seguit de manifestacions estudiantils contra el poder establert, inquirint en estat i política, demostracions de protesta que van esclatar amb el moment d'efervescència i trencament social que correspon al maig del 68.

De tota manera, he llegit que: malgrat no haver acomplert els seus objectius, la revolta del maig del 68 va tenir una influència enorme i, encara avui, molts francesos continuen considerant-la com un dels esdeveniments claus de la història contemporània del seu país. Psicològicament va ser molt important el canvi operat en les relacions entre pares i fills, professors i alumnes, funcionaris i contribuents, i fonamentalment entre empresaris i obrers, que va suposar una ruptura amb l'antic moltlle autoritari francès; i va crear una atmosfera nova, que afavoria les iniciatives de diàleg i implicava un més gran respecte per les persones. Aquesta és, sens dubte, la gran aportació del maig del 68.

Transcric alguns dels eslògans que es proclamaren durant aquesta mítica revolta:

Il est interdit d'interdire.
Prohibit prohibir.

L'imagination au pouvoir.
La imaginació al poder.

L'ennui est contre-révolutionnaire.
L'avorriment és contrarrevolucionari.

Pas de replâtrage, la structure est pourrie.
No li posis parxes, l'estructura està podrida.

Travailleur: Tu as 25 ans mais ton syndicat est de l'autre siècle.
Traballador: Tens 25 anys, però el teu sindicat és del segle passat.

Soyez réalistes, demandez l'impossible.
Siguem realistes, exigim (fem) l'impossible.

On achète ton bonheur. Vole-le.
Estan comprant la teva felicitat. Roba-la.

Autrefois, nous n'avions que le pavot. Aujourd'hui, le pavé.
En altres temps, només teníem cascalls. Avui, els carrers.

Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rêver.
Oblidint-se de tot allò que han après. Comencin a somiar.

Quins eslogans afegiries i quin per sobre de tots fas més teu?

I dic jo, que siguem sempre inconformistes, i que no ens conformem amb només existir!

dilluns, 26 de maig de 2008

Amistat

La gran diferència entre els viatges no rau en els vaixells, els trens, els avions.. sinó en la gent que hi coneixes.

Cita d'Amelia Barr, novel.lista nord-americana (1831-1919).

diumenge, 25 de maig de 2008

14 cares

Per què sempre demanar un cafè en un bar és tot un joc de risc? Per què en la seva gran majoria no saben fer-lo bo? De veritat aquest és un molt pesat entreteniment. Si almenys els dolents els paguessis a més baix preu i ho sabessis per antelació! Ja ens poden dir que és cafè colombià, brasiler o mexicà, que la matèria prima no és el problema sinó la seva elaboració final. En el moment de demanar un café s'hauria de tenir l'opció de poder escollir entre boníssim, bo, passable i fastigós, no creus?

Tant és la seva procedència, saber d'on ve només és un reclam d'exotisme, però el que un vol i exigeix quan demana un cafè és poder prendre-se'l i digerir-lo amb gran plaer, no pas haver d'anar repetint en un i altre lloc “que dolent que és aquest cafè, quina porqueria”. Si, ja ho sé, es tracta d'anar tastant i marcant amb una creueta els locals a on sortosament és indispensable repetir.

Aquest escenari de clients amb cara de mal gust es repeteix que no vegis! I és que no sempre pots anar a fer un cafetó allí on ja saps que el fan com a un li agrada. Realment és un art, i ja n'hi ha d'experts en l'obtenció del seu sabor diví, però on són? Cal anar-se cada dia a Itàlia a prendre's un cafè? Una mica lluny, no creus?


Jo normalment, si puc, no faig gaires metres per prendre'm un cafetó, tinc la meva cafetera d'alumini Oroley de tota la vida, un clàssic encara molt viu, diuen que és una de les màquines més perfectes que hi ha, jo també ho crec. Ah!, per cert, algú sap per què aquesta magnífica cafetera es va dissenyar modelant una atractiva figura romboide de 14 cares? L'altre dia m'ho varen demanar, i no he trobat encara la resposta.

dissabte, 24 de maig de 2008

Opressió

No m'agradaria, però gens, ser una d'elles:


Durant anys, al llarg de moltes generacions, les dones padaung que formen part de l'ètnia Kayan de Myanmar (Birmania) han dut anelles de llautó al coll com a símbol de bellesa i orgull cultural. Aquests grans aros es van afegint des de la infantesa, i van empenyent gradualment la clavícula i les costelles cap a baix, fent que les espatlles caiguin de forma espectacular i el coll sembli més llarg.

Ara algunes dones s'estan revelant enfront d'aquestes anelles perquè la tradició les ha atrapat en el que els crítics anomenen “zoos humans”: falses aldeas, moltes d'elles en la provincia tailandesa de Mae Hong Son, on els turistes compren entrades per veure a les exòtiques “dones girafa”. Allí les nenes no van a l'escola. La violència a Myanmar ha expulsat a mils de refugiats a Tailandia. Si es traslladen a un camp de refugiats, reben educació, però les oportunitats de guanyar diners, o d'abandonar el pais, són limitades.

Les empreses locals es beneficien del turisme, i algunes dones padaung reben amb satisfacció aquests petits ingresos. Però es tracta d'una millora econòmica o d'una explotació?

divendres, 23 de maig de 2008

Estimulant

M'encanten els colors, el contrast d'un amb l'altre, en rebo una mena de força feliç, sento que em tracten carinyosament i amb simpatia. És una relació que se sent. Els vermells, els verds, els taronges, els liles, els blaus.. formen part d'una rica gamma de pigments. Quina paleta tant il.lumínica! Els colors em revifen, m'alegren un munt.


Va ser estudiant Fotografia, ja fa uns anys, quan vaig descobrir a consciència el COLOR, que abans potser veia la vida en blanc i negre? No crec, però va ser aleshores que m'ensenyaren a percebre atentament el que comprèn el paradís del color: el matís, el to, la tonalitat, l'harmonia, la saturació, la temperatura, les longituds d'ona, la reflexió, les combinacions, la mescla additiva i la substractiva, els primaris, els complementaris, els colors llum i els colors pigment... jo fins aleshores només els devia mirar. Quin bell despertar, de cop els vaig sentir!

Des d'aleshores vaig agafar-me ben fort al color, prenent així una atenta incursió en el meu dia a dia, i com una bona amistat s'anava introduint a la meva vida amb un fort sentiment d'estima. El meu vestuari començava a tenyir-se de colors varis, descobria alegrament que el color m'afavoria, i de la mateixa manera les flors em començaren a parlar a causa dels seus tons... El joc del color em seguia, si! Però per sobre de tot m'alimentava i em nutria, em carregava d'ENERGIA! de la màxima positiva.

Porto ben gravada tota aquesta efervescència de sensacions. I no acabà aquí, perquè aquest dolç benestar em portà tot seguit a endinsar-me en el viatge del país dels detalls. I vestida de colors vaig passar així a observar, amb deteniment impetuós, allí on sempre sembla que no hi ha res, sorprenent-me per contra del molt que en tot cas conté.

Preciós, emocionant, estimulant!

dijous, 22 de maig de 2008

Tenacitat

És d'això del que parla aquest poema?

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.


Poema de Rudyard Kipling, Al seu fill John, 1910

dimecres, 21 de maig de 2008

Espai neutral

Saps mirar sense paraules?


Osho ens diu com podem fer-ho:

En coses petites intenta no incloure la ment.
Mires una flor... simplement mires...
No portis paraules, no verbalitzis... simplement mira.
La ment se sentirà incòmoda, inquieta...
La ment voldria dir alguna cosa.
Però simplement, diga-li a la ment:
“queda't en silenci; deixa'm veure, només faré una ullada”
Al principi serà difícil, pero comença amb coses en les que no estiguis massa involucrat.
Serà difícil mirar a la teva parella sense que apareixin paraules... estàs massa involucrat, massa apegat emocionalment, enfadat o enamorat, però massa involucrat.
Observa coses que et siguin neutrals:
una roca, una flor, un arbre, la sortida del sol, un ocell al vol, un núvol movent-se en el cel.
Només mira coses amb les que no estiguis tan compromès, de les quals puguis romandre indiferent.
Comença amb les cosas neutres, i només aleshores mou-te cap a situacions emocionalment carregades.


Per això la natura relaxa tant, perquè és un espai net, imparcial.

dimarts, 20 de maig de 2008

La salut de la Terra

Com es troba el nostre planeta?

Les respostes les pots trobar molt ben explicades dins de l'informe de “L´estat del planeta 2008” elaborat en profunditat per Thomas Hayden, publicat com a suplement per la National Gographic España. Un estudi molt ben documentat i extensament didàctic, molt i molt recomanable, per posar-te al dia de com està la salut actual del nostre planeta, amb fotos, mapes i fonts diverses.

Aquest és l'index dels apartats que es tracten:

LA CONDICIÓ HUMANA
Asia encapçala una accelerada urbanització.
El benestar encara és privlegi d'una minoria.
El nostre consum deixa petxades profundes.
Saciar la set i la fam, un desafiament global.

L'HOME I LA NATURALESA
Un sistema molt fràgil ens sosté.
Ni un sol lloc sense protecció.
Donar energia al planeta té un preu.

EL MÓN SENSE FRONTERES
Estem més interconnectats i informats.
La diversitat cultural està en perill.
Les decisions d'avui seran el nostre futur.


Aquesta fotografía mostra el volcà Stromboli (Itàlia) en erupció, llançant una veritable cascada de lava incandescent. Tu estàs viu? La Terra també!

dilluns, 19 de maig de 2008

Paraula d'autora

Aquest és el títol del llibre del qual transcric les següents cites, totes em suggereixen un vincle amb el polièdric concepte VIATGE:


No et creguis mai que ja has vist el final de res. Eudora Welty

El món gira a poc a poc perquè els llacs i els rius no es vessin... Hida Conkling

Recorda: quan viatgis, no donis conversa a gent estranya; després no hi ha manera de treure-te-la de sobre! Isidora Aguirre

És bo tenir una destinació, però el que importa és el viatge, no la fi. Ursula K. Le Guin

El vaixell se sent segur a port; però els vaixells no s'han fet per això... Benazir Bhutto

La línia recta és el camí més curt entre dos punts, però no pas el més atractiu. Mae West

Viatges i llibertat fan bona parella i donen l'oportunitat de créixer en noves dimensions. Donna Goldfein

Segueix el teu instint. Nana Mouskouri

Tot el que s'ha viscut serveix, tot el que s'ha viatjat serveix, perquè pot transformar-se en paraules, pot aconseguir un significat que abans no tenia. Soledad Puértolas

Quan vas per la vida aprens que, si no remes a la teva pròpia canoa, no et mouràs d'allí. Katherine Hepburn

No m'interessa la meta sinó el camí. Esperanza Roy

I per última, he deixat la que més m'agrada, perquè la comparteixo moltíssim! Diu així:

La cosa que m'agrada més és anar on no he estat mai. Diane Arbus

Com aporta viatjar... mmm... I no oblido mai de que la vida és el viatge més fantàstic.

diumenge, 18 de maig de 2008

La pluja mulla

Benvinguda, per fi!

Masses núvols, gotes i més gotes, aigua que cau del cel dia si dia també, i ara no et queixis eh! Que ens coneixem. Si plou perquè plou, i si fa sol perquè fa sol. I ara ric, jo, sí, m'he fet gràcia ves per on. T'has fixat com els paraigües tornen a somriure? No? Doncs observa'ls bé.

Però si sortissis fora despistat, o el xàfec t'agafés de sobte desprevingut, aprofita-ho, assaboreix el plaer de mullar-te, quin gust! A més, les sabates queden netes en un moment, aquests dies de betum n'estalviarem.

Ah! i evita pronunciar allò de “quin dia fa, a veure si surt el sol, coi”.. no sigui que aquest cop el temps et faci cas i la sequera s'acabi ressecant. Que la pluja mulla! Per si ja no ho recordes. Jaja.. I és que la vida rera un vidre no es veu bé.


Avui tinc l'humor més viu! Com el sol dóna energia i fa dies que no el veia, crec que pateixo un possible efecte secundari, a mi m'està donant pel riure, i a tu? Per mi que no deixi de ploure, ja veus.

Encara que estic veient que avui està fent un SOL.. ejem.. aquesta tarda si continua així a fer solarium per a carregar piles.

dissabte, 17 de maig de 2008

Elegància

Aquests dies m'he llegit El final de l'alfabet de CS Richardson, un maco regal que m'han fet. Una narració realista impregnada de molt sentiment. Curta en pàgines però de comunicació intensa i molt acurada tant en el tractament del seu llenguatge com en la descripció de les sensacions transmeses. És un llibre, jo diria que diferent, que crida l'atenció, banyat d'un realisme profund que fàcilment toca al lector degut a l'alè humà manifest. Conté molta poètica de vida atenent molts matissos de l'existir.

El tema que narra va d'una malaltia terminal tractada amb una naturalitat tal que un sent a la pròpia pell allò que llegeix per l'autenticitat del que s'explica i del que es deixa entreveure. Però no s'usa el tema per la visió dramàtica que se'ns té acostumats, sinó que s'enfoca delicadament amb una mirada planera i respectuosa. S'irradia sensibilitat per totes bandes, una sensibilitat que transcendeix en moltes més.

Els diàlegs són senzills i penetrables. La forma narrativa a més és molt original, ja que l'autor que és publicista de professió utilitza les lletres de l'alfabet per ordenar els capítols de la història que ens explica. Es presenta un viatge dirigit per l'abecedari. Cada pas de lletra és un avançar en el temps i un aproximar-se al seu desenllaç, jugant a més amb la tipologia de les lletres dins del text de la història, un element simpàtic i detallista. I a més com a dissenyador de llibres que és, el disseny de les tapes reflecteixen un cop més el seu gust per l'elegància, les cobertes estan plenes de subtils particularitats, són d'aspecte minuciós com ho és també el text i la història que un troba a dins.

Ric en vocabulari, he fruit en el descobriment de noves paraules, el diccionari l'he tingut ben a prop mentre em movia per les pàgines del llibre, una companyia que sempre se'm fa agradable.

I res més a dir ara per ara, com apareix citat en el llibre és un llibre que “inspirarà més d'un viatge, tant geogràfic com emocional”. De viatges n'hi ha de molt tipus i de viatgers també.

........ A b c D E F g h I J K L m n o p Q R S T u v x y z .......

divendres, 16 de maig de 2008

Trobar el moment perfecte

Si no coneixeu el treball del fotògraf canadenc Gregory Colbert a partir d'ara ja no serà així, almenys haureu vist la fotografia que veieu aquí. Jo no el coneixia prou (crec haver vist alguna de les seves fotos perquè em són familiars, però la meva mirada no havia connectat de la manera com ha estat ara), ahir contemplar tot un seguit d'imatges seves va resultar descobrir-lo amb més atenció. Gràcies Ester, em va impactar l'arxiu d'imatges que ahir em vas enviar, és per això que avui em ve de gust córrer la veu. Ashes and snow, és com es diu el seu darrer projecte conformat per diferents tipus de suports (fotografies, pel.licules, instal.lacions i fins i tot una novel.la), emprant una tècnica concreta que aconsegueix transmetre majúscules sensacions anímiques. Una exposició que està recorrent diferents indrets del món, el darrer ha estat fins aquest abril a la Ciutat de Mèxic, ja ha circulat per cinc seus des que el 2002 la mostra va iniciar el seu viatge.


Un bellíssim passeig per algunes de les espècies animals més salvatges i espectaculars del món, recuperant esplèndides escenes de la relació home i naturalesa. El fotògraf ha invertit més de 10 anys de la seva vida per elaborar aquest treball. Ha realitzat una treintena d'expedicions per llocs tan recòndits com Namibia, l'Antàrtida, Tíbet, Nepal, Birmania o Kenia amb la finalitat de trobar el moment perfecte, aquell que reflexa a la perfecció la interacció entre homes i animals.

Et recomano que entris a la seva web encenguis els altaveus de l'ordinador i et deixis endur per les emocions.

Sublim experiència visual!

dijous, 15 de maig de 2008

Bategs d'oxigen


Paisatge vitamínic, diàleg interior.
Ritme consentit, temps per ordenar.
Aflora la pluja, s'aviven els colors.
Sobta el fred, dins recull el foc.
De retorn, un ser més refet.

I és que... és vital desconnectar.

dijous, 8 de maig de 2008

Avís


De tant en tant es viuen moments vibrants, que serveixen per a moltes coses, una d'elles és per a no oblidar-se de que en poden haver molts més, de més seguits i de més elevats.

No posem tants límits, protegim-nos una mica si ens calgués, però deixem-nos anar. Yes!

dimecres, 7 de maig de 2008

Mestra naturalesa

Una curiositat que trobo simpàtica per explicar, aquesta planta és un tipus de card, es coneix com a bardana:


La biomimètica és la disciplina que consisteix en utilitzar els dissenys de la naturalesa per tal de resoldre problemes d'ingenieria, ciència dels materials, medicina i altres àmbits d'estudi, així apareix definit a la revista National Geographic d'aquest més de maig, i se n'expliquen uns quants exemples, dels quals jo n'escullo un perquè crec que et resultarà molt familiar: quants cops a l'anar a la muntanya hem jugat a enganxar-nos a la roba dels companys la flor de la bardana? Un munt. Doncs així es va crear el velcro! Ja deia jo... Va ser l'ingenier suís George de Mestral qui el 1948 a l'examinar els cards que, en el seu cas, se li havien enganxat al pantaló i al cabell del seu gos després d'un passeig, va obervar que les pues del card acabaven en uns minúsculs ganxos i el van inspirar per inventar el velcro.

Un dels primers usuaris a estrenar l'invent va ser la NASA, aquesta agència va enviar a la Lluna el velcro en botes i vestits espacials, en llenguetes on mantenir subjectats objectes solts en absència de gravetat i en l'interior dels cascos per tal que els astronautes poguessin rascar-se el nas, no és broma!

dimarts, 6 de maig de 2008

Necessaris des de l'art

L'ONG Pallassos sense Fronteres (PsF) ha recollit dos premis més: el Dionisos 2008 i el Pere Casaldàliga. El Dionisos ha estat concedit per la Unesco a aquells creadors o entitats que estan bolcats en la defensa de la funció social del teatre. El riure és patrimoni de la humanitat i es tracta de fer-lo arribar a tothom, acostar-lo així als més desfavorits. Han viatjat arreu del món, destinacions com Cisjordània, Sierra Leona, Iraq, Txad, Colòmbia, Nicaragua... són algunes de les darreres. I el Pere Casaldàliga ha estat concedit pel Festival Internacional de Cine Solidari de Navarcles per la seva feina a favor de la infància en llocs de conflicte, en qualsevol part del món i en situacions de crisis.


Es veu que PsF va néixer fa quinze anys, quan en el marc del projecte Educació per la Pau a Barcelona una mestra va preguntar què durien als nens que patien la guerra de l'ex-Iugoslavia i un nen va dibuixar un pallasso. El desig d'aquest alumne va ser recollit per l'organització i el clown Tortell Poltrona va viatjar al camp de refugiats croat de Veli Joze a Savudrija. Aquesta experiència tan positiva no va quedar com un fet aïllat sinó que es va crear l'organització i aquesta va anar prenent un caràcter internacional.

I és que quan aporta un somriure... Exercitem més aquest exercici, i no patim si ens en fem addictes!

dilluns, 5 de maig de 2008

Espectres

Aquest cap de setmana he vist Espectres al Romea, una de les obres d'Ibsen diuen que més polèmiques. No m'estranya. Quin drama humà més cru! Presenta una crítica dura als valors de la societat. Segur que aquesta obra quedarà ben gravada en el meu arxiu neuronal.


Em va commoure i de quina manera, varen sorgir llàgrimes ben sentides de dins meu, provocant tal alteració interior que en el moment dels aplaudiments després d'adonar-me com s'aixecaven tres o quatre espectadors de les primeres files vaig alçar-me jo, sense cap mena de tall i dubte, decidida vaig aclamar amb fermesa l'espectacle, en aquells instants jo només era un vibrant sacseig.

Quanta veritat, quanta duresa, quant sofriment expressat dins d'un laberint emocional perfectament lligat. Un cop fora, al carrer, tota jo encara restava afectada pel bull d'emocions humanes exposades dins d'aquell teatre, necessitava aleshores que el meu xup-xup seguís el seu curs natural i m'hagués agradat poder atendre amb calmada atenció les meves sensacions. Però bé, que no sembli que només prioritzo la part tràgico-emotiva de la comèdia, ni molt menys, està impregnada d'intel.ligents continguts plens d'interés per intercanviar en un debat a la sortida.

L'Emma Vilarasau va estar esplèndida, quina excel.lent interpretació, quin treball més ben fet. No l'havia vist mai en directe i per cert no la segueixo mai a les sèries televisives, però ahir em va emocionar fortament. Quin canvi de registres tan genials que sap fer, admirable la gran facilitat que sembla té per passar del plor al riure dins del seu complexa personatge, el tractament dels convulsius conflictes interns d'una mare. Considero un bon actor aquell que interpreta un personatge que el fa creïble, que és posa a la pell del personatge, que sembla realment real. Qui fa de fill, en Ramon Pujol, quin paperàs també, què bé ha sabut representar els fantasmes de la ment.

L'obra, Espectres, parteix d'un conjunt de successos dins l'àmbit familiar que serveixen com a base per mostrar el joc de conflictes que sorgeix i conviu entre allò que la persona és com a individu i el que aparenta. Dues temàtiques enrevessades, no creus?

dissabte, 3 de maig de 2008

Sense traves

Deslliurat d'encapçalament:


Aquesta imatge m'inspira molt, i avui em transmet una càlida calma, se m'emporta per un viatge de descans, d'ordre, de recerca de respostes, m'acompanya a deixar-me endur pel que veig i no apareix retratat, em convida a recórrer un passeig de sensacions.

La llum pren el seu protagonisme, es crea una escena de cert misteri tendre. En el moment de la presa de la imatge aquest petit pont em va cridar moltíssim l'atenció, veia un pont que creua un traspàs d'espais que són aleatoris, un creuament lliure que un pot modificar a cada moment perquè no té un ús definit i evident.

Una imatge que em recorda les del reconegut fotògraf Chema Madoz, em provoca l'exercici de la reflexió, submergir-me per un extens espai sense límits.

divendres, 2 de maig de 2008

Moments delicats

Em aquests moments, ara, el que em ve de gust, i com que ho puc fer ho faig, és intentar trobar entre el munt d'aforismes possibles aquelles paraules sàvies que al llegir-les n'absorveixi la sàlvia com si d'aigua beneïda es tractés.

Escric doncs aquelles píldores calmoses que en només llegir-les immediatament han fet allunyar de mi cert malestar personal que m'envaïa, i que per sort de tots és un disgust intransferible. De fet sempre queda en intent voler posar-se al lloc de l'altre, però fa de balsàmic el poder reconéixer la mostra d'empatia.

La música que acompanya la lectura de la pàgina web on llegeixo un immens llistat d'enunciats que revitalitzen l'ànim, ja és una bona entrada cap al meu desitjat i proposat canvi d'estat, melodia que agraeixo i trobo a més molt encertada.

- Res no és etern tret del canvi. Heràclit

- Tot allò que no ens mata ens fa més forts. Nietszche

- Res no ve del no res. Newton

- Les úniques coses que tenen valor són aquelles que no et pot prendre ningú. Corrent estoica

- Veure és creure, però sentir és estar segur. John Ray

I dic jo, què faríem sense la filosofia? Altres coses segur, descobriríem altres salvacions, recorreríem a d'altres mètodes. Em vénen a la ment alguns possibles substituts...